Renovació del llenguatge poètic: particularitats nacionals
Particularitats nacionals de la renovació poètica
La naixent burgesia, els canvis en les formes de vida i en els gustos van comportar una renovació del llenguatge poètic que presenta particularitats nacionals:
- França: Els poetes francesos es decanten per temàtiques d'inspiració urbana i universitària, com ara els plaers i les misèries de la vida.
- Corona d’Aragó: Joglars i trobadors recorrien indistintament els territoris de Catalunya i Occitània. Trobadors catalans, com Guillem de Berguedà i Guillem de Cabestany, escrivien en occità i tenen un lloc destacat en la poesia provençal; no serà fins al segle XV, amb Ausiàs March, que trobarem una obra poètica en llengua catalana totalment exempta d'occitanismes.
- Camí de Santiago: El Camí de Santiago va propiciar la influència dels trobadors occitans; els poetes del gallec-portuguès hi van adaptar les temàtiques cortesanes.
- Difusió a corts i ciutats: La influència dels trobadors occitans també va arribar a les corts, on va trobar un ambient urbà i universitari des d'on va sorgir la renovació poètica del dolce stil nuovo.
Característiques del Dolce stil nuovo
L'escola poètica del dolce stil nuovo rep el nom per l'ús que en fa Dante al Purgatori de la Divina Comèdia per descriure l'estil d'un grup de poetes italians dels s. XIII i XIV. Guinizzelli n'és considerat normalment el capdavanter, i els seus representants més brillants són Cavalcanti i el mateix Dante en les seves obres líriques.
Quant a les característiques personals i estilístiques, cal destacar:
- Delicadesa d'estil: Exemplificada en Guinizzelli; un bon exemple és el poema Al cor gentil ripara sempre amore.
- Llenguatge sensible i musical: Especialment perceptible en la poesia de Dante.
- Complexitat afectiva: La riquesa i la profunditat dels sentiments expressats per Cavalcanti.
- Concepció metafísica de l'amor: L'amor és concebut com una virtut que s'identifica amb la noblesa de l'esperit; la dama i la seva bellesa són fites necessàries en el camí de perfecció que mena a Déu i a la felicitat eterna.
En conjunt, el dolce stil nuovo representa una renovació formal i temàtica que vertebra l'evolució de la lírica italiana i influeix en les tradicions poètiques veïnes, contribuint a la transformació del llenguatge poètic europeu medieval.