Renovació del teatre valencià i català (postguerra–anys 70)
Renovació teatral (postguerra - anys 70)
Descriu la renovació teatral del període des de la postguerra fins als anys 70. El règim franquista va prohibir el teatre en valencià. El gènere es va desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord‑americà fins a la Segona Guerra Mundial. A València, el públic demanava teatre d'evasió i es programaven funcions còmiques que responien al model del sainet, com La cotorra del mercat.
El 1946 alguns autors plantejaren que l'escena valenciana s'obriria a nous plantejaments escènics i tocaria arguments moderns. A Catalunya, el 1955 es fundà l'Agrupació Dramàtica de Barcelona: programaren clàssics, editaren traduccions i posaren escena obres d'autors com Joan Oliver. El 1960 es fundà l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, oberta als nous corrents teatrals.
Autors i aportacions destacades:
- Joan Oliver: va escriure comèdies en què criticava de manera mordaz la burgesia.
- Joan Brossa: féu un treball important en el camp de la investigació teatral, barrejant diferents tècniques.
- Manuel de Pedrolo: se centrà en el tema de la llibertat.
En l'àmbit valencià, la renovació fou possible quan diversos activistes teatrals trobaren empara en alguns organismes favorables a la posada al dia de l'escena valenciana. En aquells ambients aparegué una nova generació de dramaturgs com Martí Domínguez i Barberà.
Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
Als anys 70 aparegueren grups de teatre independent. Solien crear els muntatges de forma col·lectiva, distanciant-se de la peça teatral plantejada segons les estructures formals. El text literari ja no l'elaborava l'escriptor en solitari, sinó el conjunt del grup.
D'una banda, el text s'ha alliberat d'antigues convencions i, d'altra banda, s'han posat en qüestió procediments com el diàleg i el conflicte dramàtic. La simbiosi entre autor, director i actors ha propiciat que, en la dramatúrgia actual, hi haja autors que no s'han quedat només en la faceta textual.
Autors i tendències a l'àmbit valencià:
- Rodolf (Rodolfo) Sirera: autor d'una abundant producció dramàtica, amb obres com El verí del teatre.
- Manuel Molins: autor d'obres i de fets històrics valencians.
- També cal esmentar Carles Alberola, Roberto García i altres, els quals han tornat al teatre de text.
Aquests autors dramàtics tenen en compte la configuració dels personatges i les graduacions climàtiques de l'argument.
Tendències a Catalunya: Hi ha diverses tendències. Per una banda, una dramaturgia que analitza la realitat a través de la ironia i l'humor; per altra banda, una dramaturgia en què el diàleg es fragmenta, es repeteix i s'omple de dubtes i interrogants, i la comunicació entre personatges es converteix en una lluita tàctica. Hi ha autors dramàtics, com Toni Cabré i Manel Dueso, que s'interessen pels problemes del nostre temps des d'una òptica reflexiva i gens trivial.
Nota: S'ha mantingut tot el contingut original i s'han corregit errors ortogràfics, gramaticals i d'ús per millorar la lectura i la coherència, així com per optimitzar el text per a SEO (mots clau i encapçalaments clars).