El reportatge i les categories gramaticals en català
El reportatge: gènere periodístic informatiu
Reportatge: Gènere periodístic informatiu que pretén transmetre informació de caràcter monogràfic sobre un tema.
Estructura del reportatge
- Títol
- Entrada
- Cos
Categories gramaticals
L'estudi de les paraules es pot dividir en diversos nivells d'anàlisi:
- Nivell semàntic: depèn del significat. Hi ha mots plens (infermera, ploma, preocupació).
- Nivell morfològic: hi ha mots variables (senyor, senyora, senyors, senyores).
- Nivell sintàctic: hi ha mots que exerceixen de nucli, determinen o fan de complement.
El substantiu
Categoria que s'usa quan volem designar:
- Conceptes: enamorament.
- Persones: escombriaire.
- Animals: serp.
- Objectes: arracades.
Es poden classificar en:
- Concrets (llapis) o abstractes (enveja).
- Propis (Dosrius) o comuns (localitat).
- Col·lectius (alumnat) o individuals (alumna).
L'adjectiu
Expressa una qualitat o característica del substantiu que acompanya. Una locució adjectival és una expressió que funciona com un adjectiu: El meu avi sempre va ser d'esquerres (= esquerrà).
Tipus d'adjectius
- L'especificatiu: delimita i concreta el sentit del substantiu. Exemple: Els soldats derrotats travessaren la frontera (fa referència només als derrotats).
- L'explicatiu: dona informació no necessària sobre el substantiu. Exemple: Els soldats, derrotats, travessen la frontera (es refereix a tots els soldats).
La preposició
- Àtones: a, amb, de, en, per, per a.
- Tòniques: cap a, contra, des de, entre, envers, fins, etc.
La conjunció
Categoria invariable que pot ser:
- Coordinant: i, o, però.
- Subordinant: que, quan, perquè.
La interjecció
Categoria invariable que expressa estats d'ànim o apel·lacions:
- Pròpies: normalment monosíl·labs (ei!, oh!).
- Impròpies: visca!, vinga!
Habilitació i formació de paraules
L'habilitació
Es produeix quan la paraula canvia de categoria gramatical sense modificar-ne la forma:
- Adjectiu: és la categoria més productiva.
- Verb: es pot substantivar l'infinitiu.
- Adverbi: Quan va sentir el sí, es va emocionar.
- Preposició: No està mai d'acord amb el que dic, sempre em duu la contra!
- Conjunció: Mai no he entès el perquè de la seva decisió.
- Numerals: vint-i-set.
- Ordinals: cinquena.
El lexema i els sufixos
Lexema: part de la paraula que aporta el significat bàsic. Exemples: fuster, fusteria, fusteta.
Sufixos: són els més nombrosos i es col·loquen darrere del lexema. Poden tenir més d'un significat. Sempre són tònics i desplacen l'accent del lexema.