La Segona República i el Bienni Reformista a Espanya i Catalunya
Introducció a la Segona República
El fracàs de les reformes i els obstacles trobats durant la Segona República van marcar profundament aquest període històric. Es van configurar diferents blocs polítics i socials:
- Coalició socialista: Partit Socialista (PSOE).
- Republians: burgesia demòcrata avançada.
- Oposició: dretes, dificultats econòmiques, oposició de la dreta republicana i anarquisme insurreccional.
El Bienni Reformista (1931-1933)
Dificultats i tensions polítiques
El 1932 va tenir lloc el cop d'estat conegut com a Sanjurjada. Les forces anarquistes a Espanya s'imposaven seguint els criteris dels sectors partidaris de la insurrecció. Per la seva banda, el PSOE, en imposar criteris radicals (en contra dels republicans), impedia l'aplicació d'un programa revolucionari sòlid.
El govern estava format per Alcalá-Zamora (President de la República) i Alejandro Lerroux (Partit Radical, de caràcter moderat). Les relacions amb els socialistes eren conflictives.
Les eleccions de 1933
El 1933 es van convocar eleccions, donant la victòria a les dretes. Això va ser degut a:
- L'esquerra estava dividida.
- Abstenció dels anarquistes.
- La CEDA va guanyar molta força al parlament.
- Malestar de les classes mitjanes, legislació anticlerical, dificultat econòmica i desgast reformista.
- Vot de les dones.
- Moviments insurreccionals anarquistes (a Lleó, Saragossa, etc.).
Hi havia un clar recel de les esquerres cap a la CEDA i Lerroux, que van cancel·lar la Reforma Agrària, van aprovar la llei d'amnistia i van alentir el procés autonòmic (País Basc i Galícia).
Els Fets d'Octubre de 1934
Amb Gil-Robles (CEDA), es va produir l'entrada de membres d'aquest partit al govern (només 3 ministres), la qual cosa va ser vista com una provocació per a les llibertats i la supervivència de la república per part dels obrers i les esquerres.
- 5 d'octubre: Vaga general (amb epicentre a Astúries i conflictes armats).
- El moviment insurreccional es va estendre: miners armats van prendre el poder de moltes localitats mitjançant una aliança obrera.
- El govern va enviar la Legió, i els revoltats van ser derrotats per les forces governamentals sota el comandament del general Franco.
- Es va desencadenar una dura repressió: obrers i esquerrans empresonats, diaris prohibits i ajuntaments dissolts.
L'evolució política a Catalunya
L'actuació de la Generalitat
Després de la proclamació de la República, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es va consolidar com la força principal i impulsora del catalanisme. El 1932, ERC va guanyar les eleccions:
- Francesc Macià: Cap de govern.
- Lluís Companys: Conseller executiu.
El 1933 hi va haver una crisi de govern i tensions sobre l'autonomisme del president de la Generalitat i sectors d'ERC. Després de la mort de Macià, Lluís Companys va assumir la presidència de la Generalitat.
L'Estatut de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia va ser aprovat, comportant el traspàs de competències i serveis a les 4 diputacions, incloent-hi la Guàrdia Civil (a través de la conselleria corresponent). Malgrat això, el triomf de les dretes a Espanya va frenar el traspàs posterior de competències.
En l'àmbit econòmic i social, la tasca de la Generalitat va ser limitada per la manca de temps, les limitacions pròpies de l'Estatut, la lentitud en el traspàs de competències i la manca de recursos econòmics.
Obra legislativa del Parlament de Catalunya
El Parlament va dur a una intensa activitat legislativa:
- Política Social: Creació de serveis d'assistència i previsió social, institucions contra l'atur, forces i consell de treball. S'aprova la majoria d'edat als 21 anys (i 18 per als casats).
- Política Econòmica: Creació de caixes de dipòsit, instituts d'investigació econòmica. En l'àmbit agrari, foment de cooperatives i del centre experimental agrari.
- Sanitat i Cultura: Modernització sanitària (nous hospitals, reforma de l'atenció psiquiàtriques, campanyes de vacunació) i millores importants en ensenyament i cultura.
Els Fets de 1934 a Catalunya
L'augment de la tensió es va accelerar amb el Partit Radical al poder a Madrid, que paralitzava la reforma agrària i finançava negativament la política autonòmica. A Catalunya, Companys liderava un govern progressista i d'esquerres.
La Llei de Contractes de Conreu
El govern català va aprovar la llei municipal i la creació del Tribunal de Cassació, donant major autonomia als ajuntaments amb un cos legislatiu avançat en educació i sanitat.
La llei amb més repercussió va ser la Llei de Contractes de Conreu, destinada a resoldre els conflictes al camp:
- A Catalunya, els jornals eren escassos i els camperols treballaven sota diferents contractes tradicionals (rabassa morta, parceria, masoveria).
- Els propietaris volien recuperar el control total de la terra.
- La Unió de Rabassaires defensava els interessos dels pagesos arrendataris.
- La llei aprovada pel govern català garantia que l'arrendatari no podia ser expulsat (tot i haver de pagar una indemnització), amb l'objectiu de solucionar el conflicte i crear un sector de petits propietaris agrícoles.
La Lliga Catalana i l'Institut Agrícola Català s'hi van oposar frontalment i van permetre que el govern central presentés un recurs d'inconstitucionalitat. Això va obrir un greu enfrontament institucional entre la Generalitat i el govern de la República.