La Segona República Espanyola: De la Dictadura a la Constitució (1931-1936)

De la Dictadura a la República (1931-1936)

La caiguda de la monarquia alfonsina

Les eleccions d’abril del 1931

El 14 d'abril de 1931 guanya la República. El 15 d'abril de 1931, la gent surt al carrer (la niña bonita). Alfons XIII va a Roma.

La formació del govern provisional

Govern format per partits polítics del Pacte de Sant Sebastià. Han convocat eleccions a Corts Constituents, que han de fer una nova Constitució.

La convocatòria d’eleccions (juny del 1931)

A Barcelona, Francesc Macià (líder d'ERC) la proclama des del balcó de la Diputació de Barcelona i proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.

De la República Catalana a la Generalitat provisional

El govern provisional de la República està format per Niceto Alcalá Zamora, que va a Barcelona per pactar amb Macià la Generalitat de Catalunya.

Les eleccions del juny del 1931 i la Constitució

Els resultats de les eleccions de juny del 1931

Les dretes estaven mal organitzades, mentre que les esquerres estaven ben organitzades perquè abans es reunien en clandestinitat. El 28 de juny de 1931 es fan eleccions on hi ha una participació del 70% i un fracàs de les dretes.

Característiques fonamentals de la Constitució del 1931

• Les Corts sorgides de les eleccions han d’elaborar una Constitució republicana.
• Van convocar una comissió de diputats perquè la redactessin i després sotmetre-la a votació.
• La nova Constitució té un caràcter democràtic i progressista.
• Proclama Espanya com una República d’Estat integral, encara que es reconeix l’existència d’autonomies.

Institucions:

• President de la República: Cap d’Estat, escollit per les Corts. Elegeix el President del Govern i els ministres que formen el poder executiu.
• El poder legislatiu recau en les Corts, escollides mitjançant el sufragi dels ciutadans.
• El poder judicial recau en els Tribunals de Justícia.
• Reconeix el dret a l'educació, al matrimoni civil i divorci, al sufragi universal i estableix un Estat laic.

Evolució demogràfica i econòmica

Les repercussions de la crisi econòmica mundial

Des del 1929 hi ha una crisi econòmica mundial que afecta a tots els països del món.

El dèficit heretat de la dictadura

Hi ha necessitat econòmica per fer projectes, però no n'hi ha per culpa del dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera. Projectes en seguretat social, atur...

La intensa conflictivitat social

Augmenta l'atur i camperols i obrers es revolucionen.

Les grans fases polítiques de la República

El Bienni d’Esquerres (1931-1933)

El govern de Centreesquerra de Manuel Azaña

Niceto Alcalá Zamora va ser el primer President de la República. Manuel Azaña va ser el primer President del Govern.

Governava una coalició de diversos grups polítics de centreesquerra. El PSOE (que era el grup parlamentari més nombrós) donava suport parlamentari a aquest govern.

Els grans projectes reformistes

El govern va tractar un programa molt ambiciós i volia atacar els grans mals d’Espanya des de l’arrel. Aquests mals eren:

• Analfabetisme (En algunes zones d’Andalusia arribava al 80%).
• Sistema agrari (Sistemes de la propietat poc productius: Reforma agrària).
• Excessiva despesa militar (Massa militars i massa alts càrrecs).
• Excessiu domini social de l’Església.

La reforma militar

Des del 1898 tenim un exèrcit amb problemes: hi ha un nombre excessiu d’oficials i a més està tecnològicament endarrerit. Era un exèrcit massa gran per les poques colònies que tenia.

Objectiu d’Azaña:

• Reduir el nombre d’oficials.
• Modernitzar l’exèrcit.
• Construir un exèrcit d’acord amb la República, un exèrcit civil.

Mètode d’Azaña:

• Tanca l’acadèmia militar de Saragossa (dirigida per Franco).
• Crea l’escola de complement: Els estudiants d’estudis superiors podien estudiar durant el curs i a l’estiu fer el servei militar i després, si calia, cridar-los de la reserva. Se’ls donaven graus mitjans: oficials, tinents...
• Llei de retir voluntari: Per aconseguir un exèrcit fidel a la República.

La qüestió religiosa

La Constitució del 31 deixa clar un Estat laic. El govern republicà vol limitar la influència de l’Església.

• Escoles laiques.
• Secularització dels cementiris: Passen a ser serveis públics municipals.
• Hi havia pocs alts càrrecs eclesiàstics d’acord amb fer pactes per conviure amb la República.

La reforma agrària

Es volia atacar el gran latifundisme (agricultura endarrerida), ja que la reforma de fa 100 anys, feta pels liberals, no va servir. Dels 8,5 milions de persones en edat de treballar, 4 treballaven a l’agricultura i 2 d’aquests eren jornalers. També es van fer lleis per millorar la condició dels camperols.

Llei de Reforma Agrària: Aprovada el setembre del 32 per les Corts. Per aplicar la llei es va crear l'IRA (Instituto para la Reforma Agraria). S’expropien directament les propietats de la monarquia i els anomenats Grans d'Espanya (molts d’ells van marxar amb el rei) sense indemnització. També es podien expropiar les terres considerades desaprofitades pels enginyers agrònoms.

Les terres que estaven aprofitades, al propietari se li pagava una indemnització. Llavors aquestes terres es volen donar als camperols en petits o mitjans lots.

Els propietaris es van agafar als tràmits burocràtics i a la lentitud del sistema judicial per retardar les expropiacions (judicis, plets, reclamacions...).

L’Estat no tenia diners per fer front a les indemnitzacions.

Va haver-hi molts menys resultats dels esperats i per això s’enfaden tant els camperols com els grans propietaris.

Llavors, molts camperols ocupen terres i volen mantenir-les per les armes. En aquests casos el govern es veu obligat a enviar policia i tropes per reprimir les sublevacions.

L’obra educativa i cultural

Es volia promoure una xarxa d’escoles públiques primàries basades en un sistema modern, liberal, laic... per així garantir el dret constitucional a l’educació.

Escola pública, obligatòria i mixta (10.000 noves escoles, 7.000 noves places per a mestres, +50% del pressupost en educació).

També es van idear campanyes d’educació de tot tipus: campanyes de voluntaris, intel·lectuals, artistes, estudiants... que estenien la cultura (biblioteca mòbil, cinema, teatre...) i van rebre el nom de “Missions Pedagògiques”. Ex: La Barraca, grup teatral que es dedicava a representar obres (Garcia Lorca).

Reformes laborals i conflictes socials

Francisco Largo Caballero, Ministre de Treball, únic socialista al govern.

• Llei de contractació: Els contractes queden regulats.
• Jurats mixtos, assegurances socials, vacances pagades, horaris menors, sous més alts, sous mínims, condicions d’higiene, de seguretat...

Tot això provoca una conflictivitat social bastant intensa.

El projecte d’autonomia per Catalunya

Es va nomenar una comissió d’experts que es van reunir a Núria el juny del 1931 amb la missió de redactar un avantprojecte d’Estatut: l’Estatut de Núria o del 31.

Per part seva, les Corts van dictaminar unes condicions per tal que el projecte es pogués discutir en les mateixes Corts:

• 75% dels municipis a favor.
• 75% de participació del cens electoral.
• 75% de vots afirmatius.

El 2 d’agost es va fer el referèndum per presentar el projecte d’Estatut a les Corts i gràcies a que va ser un dia festiu i la gran campanya que es va fer a favor del Sí, es van complir les expectatives:

• 100% dels municipis a favor.
• Més del 75% de participació del cens.
• 99% de vots a favor.

I a més van recollir més de 200.000 signatures de residents a Catalunya no censades i també més de 400.000 signatures favorables de les dones catalanes.

El projecte d’Estatut:

• Partia del fet que la sobirania residia en el poble de Catalunya.
• Plantejava que la República seria un estat federal.
• Catalunya es declarava capaç de legislar-se lliurement a ella mateixa exceptuant l’exèrcit, la moneda i la política exterior; la resta eren competències plenes.
• La Generalitat assolia gairebé totes les competències sense ser un estatut maximalista, encara que era un projecte ambiciós.

Els tràmits per aprovar-lo a les Corts espanyoles van ser complicats: es va presentar el projecte el 18/08/1931 i es va començar a discutir el maig del 1932.

Es van formar tres grans postures sobre el tema de l’autonomia de Catalunya:

• Govern de centreesquerra de Manuel Azaña: Calia concedir una autonomia política a Catalunya, encara que fos moderada.
• Diputats catalans d’ERC (entre ells el germà de Franco): Defensaven una autonomia àmplia.
• Les dretes: Defensaven la unitat d’Espanya, eren contraris a l’autonomia de Catalunya.

Les discussions van ser molt dures, pujades de to: Campanyes en contra a Madrid i a favor a Catalunya.

La cosa va acabar forçada perquè l’agost del 1932 va haver-hi l’intent de cop d’estat del general Sanjurjo.

Això va obligar a les esquerres a tancar files. Manuel Azaña va ser partidari d’aprovar l’Estatut per no perdre suport dels republicans a Catalunya.

Finalment es va aprovar l’Estatut “retallat” del 32:

• Catalunya es constituïa com a regió autònoma dins la República Espanyola.
• Es retallaven molt les competències exclusives de la Generalitat.

La “Sanjurjada” (agost del 1932)

Va ser el primer avís per part d’alguns sectors de l’exèrcit sobre el malestar amb la República. Sanjurjo i els implicats en el complot van ser detinguts ràpidament, però va ser el primer avís que la dreta podia utilitzar l’exèrcit.

Incidents de Casas Viejas i marxa socialistes (1933)

Els camperols descontents amb la reforma agrària van ocupar unes finques a Casas Viejas (Cadis); i la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil van reprimir aquesta ocupació durament. Van matar molta gent i fins i tot van calar foc a una casa amb gent a dins.

Llavors els socialistes trenquen relacions amb la centreesquerra d’Espanya i Manuel Azaña dimiteix perquè es troba en minoria.

Niceto Alcalá Zamora dissol les Corts i convoca eleccions el novembre del 1933.