La Segona República Espanyola: Eleccions, Constitució i Reformes Clau (1931-1933)

Eleccions i Govern Provisional (1931)

El 1931 es van celebrar eleccions municipals per sufragi universal masculí. Bona part de l'electorat havia apostat per un canvi. El 14 d'abril es va proclamar la República. Davant la situació, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar el país. A Madrid es va constituir un govern provisional i es va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.

Els membres d'aquest govern eren republicans conservadors, d'esquerra i radicals, socialistes i nacionalistes catalans i gallecs. El Govern Provisional va convocar eleccions a Corts Constituents.

El govern va decretar mesures d'extrema urgència, com la proclamació de llibertats polítiques i sindicals i la designació d'alts càrrecs de l'administració. També es van abordar tasques urgents com la reforma de l'exèrcit, l'inici de negociacions amb catalans i bascos, i mesures per a protegir els llauradors.

Les promeses de canvi de la nova República van tenir un gran suport popular, però també van generar l'animadversió dels grans propietaris agrícoles, part de l'exèrcit i l'Església. Les eleccions generals van registrar una gran participació, amb la victòria per a la coalició republicanosocialista.

La Constitució de 1931

El cap del govern era Niceto Alcalá Zamora. La Constitució de 1931 va ser una constitució avançada per al seu temps. De caràcter democràtic i progressista, definia Espanya com una República de treballadors que s'organitzava en un règim de llibertat i justícia, i que establia que tots els poders emanaven del poble.

L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de construir governs autònoms en algunes regions. La separació de poders quedava establerta de la següent manera:

• Poder legislatiu: residia en les Corts, constituïdes per una cambra.
• Poder executiu: residia en el govern i el president de la República.
• Poder judicial: residia en jutges independents.

La Constitució incloïa una declaració de drets i llibertats, garantint la igualtat davant la llei i la no-discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa. Es definia el treball com a obligació social. Es podia votar des dels 23 anys i, per primera vegada, les dones van obtenir el dret a vot.

Un dels punts més destacats va ser la laïcitat de l'Estat, sense cap religió oficial, i es reconeixien el matrimoni civil i el divorci.

La Constitució va ser aprovada per majoria, però amb discrepàncies pel que fa a la religió i l'autonomia. La dimissió dels sectors catòlics del govern va portar Manuel Azaña a substituir Zamora, i aquest últim va esdevenir president de la República.

Reformes del Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Reforma Religiosa

Els primers objectius de la República van ser limitar la influència de l'Església i secularitzar la societat espanyola. Aquestes intencions es van plasmar en la Constitució, que va estipular la no-confessionalitat de l'Estat, la llibertat de cultes i la supressió del pressupost de culte i clero. També es van permetre el divorci i el matrimoni civil.

La Llei de Congregacions va limitar la possessió de béns als ordes religiosos i va preveure la possibilitat que fossin dissolts en cas de perill per a l'Estat. L'enfrontament més greu es va produir amb els jesuïtes.

Part dels sectors catòlics va veure la nova legislació com una agressió contra el catolicisme. Vells moviments anticlericals van incendiar convents i edificis religiosos. La jerarquia eclesiàstica va manifestar el seu antagonisme envers la República i es va posar en contra dels catòlics. L'actitud del cardenal Segura va provocar que el govern dictés la seva expulsió del territori espanyol.

Modernització de l'Exèrcit

Manuel Azaña va impulsar una reforma que pretenia crear un exèrcit professional i democràtic. Va reduir els efectius militars, va acabar amb la macrocefàlia i va posar fi al fur especial dels militars.

La Llei de Retir de l'Oficialitat establia que tots els oficials havien de prometre la seva adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre si ho desitjaven. Es van suprimir alguns rangs tradicionals, es va reduir el nombre d'unitats oficials i es va tancar l'Acadèmia Militar de Saragossa. Es van clausurar capitanies generals i van desaparèixer els tribunals d'honor i el Consell Suprem de Justícia Militar.

Es va crear la Guàrdia d'Assalt, una força fidel a la República. Els resultats d'aquesta reforma van incloure una disminució de les despeses de l'exèrcit. No obstant això, la reforma va ser rebuda pels africanistes com una agressió a la tradició militar. La dreta va aprofitar aquest descontentament per a animar a la revolta contra la República.

Reforma Agrària

Es volia posar fi al latifundisme i millorar les condicions de vida dels llauradors pobres. Els primers decrets, que buscaven protegir els llauradors sense terra, van establir la prohibició de contractes d'arrendament, la fixació de la jornada laboral de 8 hores i salaris mínims.

L'objectiu de la Llei de Reforma Agrària era la modernització de l'agricultura. Permetia l'expropiació sense indemnització de terres de la noblesa, mentre que les terres arrendades sistemàticament es podien expropiar indemnitzant-ne els propietaris.

L'aplicació de la Llei va ser encomanada a l'Institut de Reforma Agrària (IRA). No obstant això, els resultats inicials de la reforma van ser escassos a causa de la complexitat i la resistència que va generar.