La Primera República Espanyola: Governs, Crisi i Ideologies

La Primera República Espanyola (1873-1874)

La proclamació de la República va anar seguida d'una victòria dels republicans a les eleccions, tot i que enganyosa a causa d'una abstenció del 70%. Aquesta etapa es va caracteritzar per una profunda inestabilitat política i social.

Les divisions internes entre els mateixos republicans (“unitaris”, partidaris d'un estat centralitzat; “benèvols”, federals moderats; i “intransigents”, federals radicals) dificultaven enormement la tasca de govern.

Presidents i Evolució Política

Al llarg de poc més d’un any es van succeir quatre presidents del Poder Executiu:

• Estanislau Figueras: Va ser el primer president i va intentar construir una república federal pactant amb els sectors “unitaris”, sense èxit.
• Francesc Pi i Margall: Com a nou president, va impulsar un projecte per organitzar Espanya en 17 estats federals, que incloïen Cuba i Puerto Rico. El seu govern va coincidir amb l'esclat i l'auge del moviment cantonal.

El projecte de Constitució Federal de 1873, que no es va arribar a aprovar, establia mesures progressistes com:

• L'abolició de l’esclavitud a les colònies.
• L'abolició de les quintes (servei militar obligatori).
• La reforma dels impostos i la separació Església-Estat.

El Moviment Cantonal (Estiu de 1873)

L'estiu de 1873, mentre el govern i les Corts intentaven establir la República Federal “des de dalt”, els republicans federals intransigents van promoure un moviment cantonal que pretenia implantar-la “des de baix”, mitjançant la proclamació de cantons (estats regionals sobirans amb poders locals forts i autònoms).

Hi va haver aixecaments a Andalusia, el País Valencià i Múrcia (on va destacar el de Cartagena, que va resistir fins al gener de 1874). A Catalunya, el moviment cantonal no va tenir un ressò significatiu, en part perquè la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) exigia la unitat dels republicans catalans.

• Nicolás Salmerón: Va succeir Pi i Margall. Va utilitzar l'exèrcit per sufocar la insurrecció cantonal, la qual cosa va significar un gir conservador. Va dimitir en negar-se, per objeccions de consciència, a signar les penes de mort imposades per l'autoritat militar contra els activistes del cantonalisme.
• Emilio Castelar: Va representar un nou i accentuat gir cap a la dreta, sota el lema “autoritat, ordre i govern”. Va obtenir poders extraordinaris de les Corts i va governar de forma autoritària, suspenent les garanties constitucionals i les sessions parlamentàries per fer front a les guerres carlina i cubana, i als darrers focus del cantonalisme.

Fi de la República

El Cop d'Estat de Pavía

Davant la imminent possibilitat que les Corts retiressin la confiança a Castelar en reobrir-se les sessions i es produís un nou gir a l’esquerra, el 3 de gener de 1874, el cop d’Estat del general Manuel Pavía va dissoldre les Corts Constituents.

Es va establir un govern presidit pel general Francisco Serrano, de caràcter conservador i autoritari. Encara que formalment no es va abolir la República, aquest fet va posar fi a la República Federal.

D'aquesta manera, la República, tot i que nominalment continuava, abandonava el projecte federal i esdevenia, a la pràctica, unitària i presidencialista, preparant el camí per a la restauració monàrquica.

Proclamació d'Alfons XII i Restauració

El 29 de desembre de 1874, el pronunciament militar del general Martínez Campos a Sagunt va proclamar Alfons XII, fill d’Isabel II, rei d’Espanya. Així es va iniciar a Espanya el període de la Restauració Borbònica.

Ideologies Polítiques del Segle XIX

Els Moderats

Principals característiques ideològiques i base social del Partit Moderat:

• Defensors de la propietat privada com a fonament de l'ordre social.
• Partidaris del sufragi censatari molt restringit (limitat als grans contribuents i personalitats).
• Defensa de la sobirania compartida entre el Rei i les Corts (amb preponderància reial).
• Limitació dels drets dels ciutadans, especialment els col·lectius.
• Confessionalitat catòlica de l’Estat i defensa dels interessos de l'Església.
• Base social principal: terratinents, grans comerciants i financers, intel·lectuals conservadors, vella noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.

Els Progressistes

Principals característiques ideològiques i base social del Partit Progressista:

• Defensa de la sobirania nacional, resident únicament en la nació.
• Predomini de les Corts en el sistema polític.
• Reconeixement i defensa d'amplis drets individuals i col·lectius (llibertat d'impremta, associació, etc.).
• Partidaris de l'ampliació del cos electoral (sufragi censatari més ampli, tendència a la universalització masculina).
• Limitació del poder de l'Església (desamortitzacions) i defensa d'un Estat més laic.
• Base social principal: sectors de la burgesia mitjana i petita, classes mitjanes urbanes (professionals liberals, funcionaris) i artesans.