La Segona República Espanyola: Història i Reformes (1931)
Introducció
El dictador Primo de Rivera tenia molts enemics: els republicans, els socialistes, els catalanistes i part de l'exèrcit. Aquests es van oposar a la dictadura exigint una reforma democràtica. Llavors, el dictador va dimitir i, el 1930, va ser substituït per Dámaso Berenguer i, més tard, per l'almirall Aznar, que va impulsar diverses reformes:
- Va legalitzar partits polítics i sindicats.
- Es van convocar eleccions municipals democràtiques per al 12 d'abril del 1931 (en aquestes eleccions es van enfrontar candidatures republicanes contra candidatures monàrquiques).
Les eleccions del 12 d'abril del 1931
Els vots republicans i socialistes van ser majoritaris en 41 de les 50 capitals de província.
A Catalunya, el partit més votat va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderat per Francesc Macià. La gent pel carrer cridava: “Visca Macià! Mori Cambó!”
Proclamació de la República
El 14 d'abril del 1931 es va fer públic el resultat de les eleccions. A partir d'aquell moment es va proclamar la Segona República i Niceto Alcalá-Zamora va ser nomenat president provisional. Quan totes les províncies van saber que la República s'havia proclamat, el poble es va anar reunint a les seves respectives comunitats.
A Catalunya, Lluís Companys va proclamar la República Espanyola, alhora que Macià es proclamava president de la República Catalana. Aquesta proclamació no va semblar bé al govern de Madrid, i ràpidament van viatjar a Barcelona per parlar amb Macià i fer un pacte. Aquest pacte consistia que renunciés a la República Catalana a canvi d'obtenir un estatut d'autonomia promulgat per les Corts. Macià hi va accedir.
La República d'esquerres
Entre el 1931 i el 1933, la República va estar governada pels partits d'esquerra. Aquest govern va reconèixer el sufragi femení i va intentar solucionar grans problemes que tenia el país.
Reformes religioses
La República va separar l'Església de l'Estat i va dur a terme les següents reformes:
- Va reconèixer el matrimoni civil.
- Va prohibir l'ensenyament als ordes religiosos.
- Va suprimir el pressupost públic per al manteniment del clergat.
- Va regular el divorci.
- Va construir escoles públiques laiques.
- Va expulsar els jesuïtes.