La Segona República Espanyola: Lleis, Personatges i Esdeveniments

Lleis i Reformes de la Segona República

Llei de Congregacions (Maig 1933)

Limitava la possessió de béns per part de les comunitats religioses i preveia la possibilitat de dissoldre els ordes religiosos si representaven un perill per a l'Estat.

Llei de Retir d'Oficialitat (1931)

Establia que tots els oficials en actiu havien de prometre adhesió a la República, però se'ls donava la possibilitat de retirar-se amb el sou íntegre.

Llei de Reforma Agrària (Setembre 1932)

Pretenia modernitzar l'agricultura i millorar la situació social de la pagesia. Permetia l'expropiació sense indemnització de les terres d'una part de la noblesa, mentre que les conreades de manera deficient, les arrendades o les que no podien ser regades es podien expropiar indemnitzant els propietaris.

Estatut de Núria

Partia del fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que la sobirania residia en el poble de Catalunya. Definia Catalunya com un estat autònom dins de la República Espanyola.

Llei de Contractes de Conreu (Abril 1934)

Aquesta llei, elaborada pel govern de Lluís Companys, tenia com a finalitat substituir l'antic contracte de rabassa morta per protegir els camperols.

Divisió Territorial de Catalunya (Aprovada l'Agost de 1936)

Seguint un model comarcalista, definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. El territori es va dividir en 38 comarques.

Figures Clau de la Segona República

Alcalá Zamora

Diputat pel Partit Liberal des de 1905 i ministre durant la monarquia. El 1930, amb la proclamació de la República, va ocupar el càrrec de president de la República del 1931 al 1936. Després de l'esclat de la Guerra Civil, va fugir a l'estranger i va morir a l'exili el 1949.

Largo Caballero

Afiliat a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, va ser un col·laborador actiu de Pablo Iglesias. Va ser elegit regidor i diputat pel PSOE. El 1931 va ser nomenat ministre de Treball i, el setembre de 1936, cap de govern, càrrec que va ocupar fins al 1937. Després de la Guerra Civil, es va exiliar a França, on va ser presoner dels nazis fins al 1945. Va morir a París el 1946.

Primo de Rivera

Va tenir contacte amb el feixisme italià i va ser fundador de Falange Española el 1933. Entre 1933 i 1936 va ser elegit diputat. Va instar els seus seguidors a participar activament en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Va ser afusellat per rebel·lió el novembre de 1936.

Francesc Macià

Va arribar a ser coronel, però la seva posició catalanista el va obligar a abandonar l'exèrcit. L'any 1907 va ser elegit diputat per Solidaritat Catalana i el 1922 va fundar Estat Català. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar i el 1926 va protagonitzar un intent de sublevació. El 1931 va tornar a Catalunya i el seu partit es va integrar a ERC. Va ser president de la Generalitat del 1932 fins al 1933.

Manuel Azaña

Graduat en dret, es va interessar de jove per la política i va conrear l'assaig i la creació literària. Va ser un dels pilars de la Segona República, de la qual va ser cap de govern i president. Es va exiliar després de la Guerra Civil i va morir l'any 1940 a França.

CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes)

Coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va gestar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola. El seu principal inspirador va ser Ángel Herrera Oria, fundador i director del diari El Debate. Un altre dels seus fundadors, i posteriorment director de la Confederació, va ser José María Gil-Robles y Quiñones. La CEDA va ser el gran partit de masses de la dreta espanyola en el marc de la II República. Des del moment mateix de la seva constitució, es va presentar com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general.

Front Popular

Coalició de partits republicans d'esquerra, socialistes i comunistes. Es van formar a Europa per frenar el progrés dels règims feixistes. Pretenia conquerir el poder i tornar a aplicar la legislació reformista.

Francisco Franco

Va esdevenir el general més jove de l'exèrcit espanyol gràcies a la seva actuació al Marroc. Radicalment conservador i catòlic, va formar part del grup dirigent de la insurrecció el 1936. Nomenat dirigent de la zona nacional, després de la guerra va imposar un règim de dictadura militar franquista (1939-1975).