Segona República Espanyola: Proclamació, Constitució de 1931 i Reformes d'Esquerres
1. Proclamació República i Període Constituent
1. Eleccions i Govern Provisional
El 1931 se celebren eleccions municipals per sufragi universal masculí. El triomf dels republicans provoca la proclamació de la República i la consegüent dimissió d'Alfons XIII, que s'exilia davant la nova situació d'Espanya.
Els representants dels partits que van signar el Pacte de Sant Sebastià van constituir un govern provisional i van proclamar la Segona República. Queden al marge els nacionalistes bascos, l'obrerisme radical i la dreta monàrquica, que s'hi oposen.
El govern provisional convoca Corts Constituents i decreta mesures urgents:
- Proclamació d'amnistia general.
- Restabliment de llibertats polítiques i socials.
- Inici de negociacions amb bascos i catalans per solucionar els problemes d'autonomies.
- Actuacions per plantar cara a la crisi econòmica.
Aquestes promeses de canvi van obtenir un gran suport, malgrat l'animadversió d'una part de l'exèrcit i l'Església.
2. Constitució 1931
Després de formar noves Corts republicanes, el poder passa a Niceto Alcalá Zamora (nou cap de govern), i s'encomana l'elaboració del projecte de constitució. La Constitució de 1931 és de gran caràcter democràtic i progressista, i estableix que els poders emanen del poble.
Configura un estat integral, tot i que podria constituir governs autònoms. Assigna el poder legislatiu a les Corts, l'executiu al Govern i el judicial als Jutges. Reconeix una àmplia declaració de drets i llibertats amb una forta preocupació pels temes socials:
- Garanteix igualtat i no-discriminació.
- Defensa el treball com a obligació.
- Concedeix el vot a les dones.
- Afirma la laïcitat de l'Estat.
Apareixen profundes discrepàncies entre la dreta i l'esquerra pel que fa a qüestions religioses i autonòmiques, fet que va provocar la dimissió d'alguns sectors catòlics del govern. Manuel Azaña substitueix Niceto Alcalá Zamora, que passa a ser president de la República.
2. Reformes del Bienni d'Esquerres
Entre 1932 i 1933, el govern de Manuel Azaña (integrat majoritàriament per republicans d'esquerra) impulsa reformes per modernitzar i democratitzar l'Estat.
1. Religió
Es limita la influència de l'Església i se secularitza la societat amb reformes plasmades en la Constitució:
- S'estipula la no-confessionalitat de l'Estat i la llibertat de culte.
- Supressió del pressupost del clero i el culte.
- Es prohibeix la dedicació a l'ensenyament.
- Es crea la Llei de Congregacions que limita la possessió de béns.
Els sectors catòlics ho consideren una agressió, i ressorgeixen vells moviments anticlericals que incendien convents i edificis. L'actitud clarament hostil d'alguns cardenals porta el govern a prendre mesures força, i alguns foren expulsats del territori.