La Segona República Espanyola: Proclamació i Constitució del 1931

La Proclamació de la República i el Període Constituent

1.1. Les Eleccions Municipals i el Govern Provisional

• El 12 d'abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals a Espanya amb una elevada participació. L'electorat va apostar per un canvi de règim, donant suport als partits signants del Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes).
• Els regidors guipuscoans d'Éibar van ser els primers a proclamar la República. Com que la situació anava en augment, Alfons XIII va renunciar a la potestat reial i va abandonar el país en direcció a l'exili.
• A Madrid, els representants dels partits signants del Pacte de Sant Sebastià van constituir un Govern Provisional, que el mateix dia 14 es va fer càrrec del poder i va proclamar oficialment la Segona República Espanyola.

Mesures inicials del Govern Provisional

• Amnistia general per als presos polítics.
• Proclamació de les llibertats polítiques i sindicals.
• Mesures per protegir els pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes.

La Proclamació de la República a Catalunya

• A Catalunya, el triomf de les candidatures republicanes i d'esquerres havia estat aclaparador. La Lliga va perdre la seva supremacia.
• El gran vencedor va ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Lluís Companys, cap de llista, va proclamar la República des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona.
• Francesc Macià, el màxim dirigent, proclamava la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques.
• Una comissió del Govern Provisional espanyol va demanar a Macià que rectifiqués a canvi de la concessió immediata d'un règim d'autonomia.

1.2. La Constitució del 1931

• Caràcter democràtic i progressista: Espanya es defineix com una República de treballadors de totes les classes, que s'organitza en un règim de llibertat i justícia.
• L'Estat es configura de manera integral amb la possibilitat de governs autònoms en algunes regions.

Estructura dels Poders de l'Estat

• El poder legislatiu: Resideix en les Corts.
• El poder executiu: Recau en el Govern.
• El poder judicial: Confia en jutges independents.

Declaració de Drets i Llibertats

• Àmplia declaració de drets i llibertats: igualtat absoluta davant la llei, dret a l'educació, al treball i la no-discriminació per raons d'origen, sexe o riquesa.
• S'estableix el vot des dels 23 anys i el sufragi femení.
• Laïcitat de l'Estat: No es declarava cap religió oficial. Aquesta mesura va generar una forta oposició de les dretes.
• A causa de les tensions generades per la qüestió religiosa, Manuel Azaña va passar a dirigir el govern i Niceto Alcalá Zamora va assumir la presidència de la República.

1.3. Partits i Sindicats a la Segona República

Per a una anàlisi detallada de l'espectre polític durant aquest període, consulteu el requadre de la pàgina 246, que inclou:

• Les formacions d'esquerra.
• Els grups de dreta.
• Els partits d'àmbit català.