La Segona República Espanyola: Reformes i Catalunya Autònoma
Reforma de l'Estat Centralista
Un dels grans projectes va ser canviar l'estructura territorial. Fins ara, Espanya era un estat centralista, i el govern de la república es plantejava com encaixar els desitjos d'autogovern amb l'estat espanyol. Des del segle XIX s'havia imposat un estat centralista, i ara es promovia el dret a l'autonomia de les regions. Es va reconèixer el dret a l'autonomia. La primera comunitat que s'hi va adherir va ser Catalunya (el 1932), després el País Basc (el 1936), el lehendakari (el cap) es deia José Antonio de Aguirre (PNB), els gallecs van arribar tan tard que no els hi va donar temps.
Reforma en el Terreny de l'Educació i la Cultura
Les taxes d'analfabetisme eren altes. L'objectiu era promoure una educació liberal, laica, mixta, obligatòria i gratuïta. Van augmentar els sous dels mestres i van ampliar el nombre d'escoles. Volien millorar el nivell cultural; van haver-hi missions pedagògiques on actors d'obres de teatre feien obres de teatre als pobles, alguna d'aquestes comissions era La Barraca amb Federico García Lorca.
La Catalunya Autònoma
El 14 d'abril de 1931 es proclama la Segona República Espanyola. A Catalunya passa el mateix, Macià o Companys (líders d'Esquerra Republicana), van a la plaça Sant Jaume i surten al balcó i es proclama la República Catalana. El terme "Catalana" dispara les alarmes als republicans espanyols, ja que s'ho prenen com una proclamació massa separatista.
Els republicans envien un parell de polítics per veure si poden esvair allò de "catalana". Al final del procés es decideix: abandonar "allò catalana", accepten la creació de la Generalitat provisional.
L'Administració de la Generalitat
La institució de govern era la Generalitat. Els ciutadans, majors de 21 anys, votaven i triaven els diputats del Parlament, els quals triaven el president. Aquest nomenava el Consell Executiu, que s'encarregava de crear les lleis. (Actualment funciona igual).
La Generalitat era la institució que governava però no era independent. Tenia unes competències, molt àmplies en alguns terrenys: justícia, ordre públic, dret civil, obres públiques, sanitat i benestar... Però la majoria eren compartides amb Espanya: gestió de l'aigua, seguretat social, ensenyament, ràdio, aviació...
La Generalitat va tenir una vida curta i amb interrupcions, del 32-34 i entre mitjans del 35-36, aproximadament 3 anys. Els projectes recorden als de la Mancomunitat:
- Modernitzar infraestructures del país. Ex. Millores d'assistència sanitària (vacunació de les persones), creació de nous centres educatius, com els institut-escola, es va introduir la coeducació (nois i noies), laïcitat (ensenyament no religiós), colònies... millores dels centres d'experimentació agrària, serveis d'atenció social. Es va fer una nova divisió comarcal, amb un total de 38 comarques.
- Impulsar la llengua i la cultura catalana. Ex. Fonament de la llengua catalana amb l'intent que es normalitzi la llengua catalana, mitjançant diaris catalans i afavorint l'ús de Pompeu Fabra.
El Bienni Conservador 1933-1935
L'any 1933, al setembre, el Govern d'Azaña dimiteix. Hi ha 3 problemes que porten a això:
- Conjuntura econòmica desfavorable: problemes econòmics. Les raons que expliquen aquesta situació econòmica negativa són les següents: una manca d'inversions, els que tenen diners es guarden els diners ja que veuen que les coses no estan clares; evasió de capital (portaven els diners a l'estranger: a Andorra, a Suïssa), s'havia de pagar el deute públic de la dictadura de Primo de Rivera.