La Segona República Espanyola: Reformes i Tensions (1931-1933)
Bienni Reformista (1931-1933)
La Discussió de la Constitució i la Divisió Política
La discussió de la Constitució va crear una profunda divisió entre les forces polítiques de dretes i d'esquerres. Els debats parlamentaris i el seu ressò van fer evident que la República havia nascut amb uns partits republicans molt febles, que comptaven amb el suport d'un important nombre de professors i intel·lectuals, però no amb el suport social necessari de les masses.
Suport Inicial i Radicalització Obrera
El nou règim va gaudir d'un ampli suport de les classes treballadores i dels sindicats, fins i tot de l'apolítica Confederació Nacional del Treball (CNT). Aquest suport es va refredar de seguida i els obrers més radicals van anar imposant les tesis insurreccionalistes.
L'Hostilitat de l'Exèrcit
L'hostilitat de l'Exèrcit envers el règim republicà es va manifestar aviat. L'agost del 1932 es va produir el primer aixecament, encapçalat pel general José Sanjurjo, amb accions a Madrid i a Sevilla. Tot i que va ser controlat, va preocupar molt les noves autoritats republicanes.
Continuïtat Institucional i Formació de Govern
Davant tantes dificultats i en contra del que és habitual, un cop aprovada la Constitució el 9 de desembre de 1931, es va decidir no convocar noves eleccions, i mantenir les mateixes Corts i el mateix president, Niceto Alcalá Zamora.
Es va encarregar de formar govern a Manuel Azaña, qui, davant el boicot de les altres forces polítiques, només va poder comptar amb el suport dels republicans més d'esquerres i dels socialistes.
Les Reformes del Govern d'Azaña
Les reformes van ser profundes, tot i els pocs recursos de què disposava el govern de la República. Es va sobreסsotir l'esforç per:
- Regular el món del treball.
- Enfortir el sindicalisme.
- Garantir la negociació entre obrers i patrons.
La Reforma Militar
Les autoritats republicanes pensaven que el pes important que tenia l'Exèrcit en la vida política i el seu evident compromís monàrquic podia fer perillar l'existència de la República. Azaña es va proposar reformar la institució militar, limitant l'autonomia de què gaudien per controlar els seus assumptes, i reduint els desproporcionats pressupostos de defensa.
La reforma militar va generar fortes resistències, com es va evidenciar amb l'aixecament de Sanjurjo l'estiu del 1932.