La Segona República i la Guerra Civil: El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Del 1931 al 1933, per primera vegada a la història, el president de la República (fins al 1936) va ser Niceto Alcalá-Zamora, qui feia les funcions de cap d'estat. El govern va quedar en mans de Manuel Azaña, un govern d'esquerres (IR + PSOE, PRRS, ORGA) fins al 1933.

Constitució de 1931

Aquesta constitució, aprovada el 9 de desembre, va ser la més avançada i progressista del seu temps. Definia Espanya com una:

• República de Sobirania Popular: Tot el poder recau en el Parlament, en les Corts, representants del poble, que són els que aproven les lleis.
• Separació de Poders: Legislatiu (Parlament), Executiu (Govern), Judicial (Jutges).
• Corts Unicameral: No hi ha Senat, només Congrés.
• Àmplia Declaració de Drets: Igualtat davant la llei, divorci, matrimoni civil, associació, reunió, expressió... Mai s'havien tingut tantes lleis i, en general, es respectaven bastant.

Per primera vegada s'oferia el sufragi universal (+23 anys). Es va establir l'aconfessionalitat de l'estat, és a dir, no tenia una única religió. L'Església Catòlica ho va rebre com un atac. Es va reconèixer l'autonomia i es va nacionalitzar béns privats (donant una compensació econòmica) si es considerava necessari pel bé de l'estat.

Influència de la Reforma Religiosa

El govern va aprovar la Llei de Congregacions al 1933, que consistia en secularitzar la societat (reduir la influència de la religió). A més, es va suprimir el pressupost del clergat, es va prohibir a les ordres religioses l'ensenyament i es volia dissoldre algunes ordres, com per exemple l'expulsió dels jesuïtes. Per tot això, l'Església considerava la constitució com a anticlericalista.

Reforma Militar

El govern d'Azaña es va plantejar reduir la macrocefàlia (desproporció entre comandaments i soldats) i l'intervencionisme militar. Es va fer servir la Llei de Retir d'Oficialitat, que permetia als comandaments deixar el seu treball seguint cobrant el mateix, per això molts van deixar el seu càrrec. Es va crear una policia republicana, la Guàrdia d'Assalt. Aquestes idees van tenir una gran oposició dels soldats africanistes, ja que perdien protagonisme.

Reforma Agrària

A Espanya hi havia un problema de mala distribució de la terra: els latifundis, que eren propietat de poques famílies. Com a conseqüència, hi havia uns 2/3 milions de persones que eren jornalers, sense bones condicions i maltractats. Es va fer una municipalització de la feina, que consistia en què primer s'havia de donar feina als jornalers del mateix municipi. A més, s'obligava al conreu forçós (posar a treballar totes les terres que tenies) i a la jornada de 8 hores al camp. Com a conseqüència, es van crear els jurats mixtes per fixar rendes (obligava als propietaris a negociar amb els treballadors). La reforma estrella va ser la Llei de la Reforma Agrària del 1932, l'objectiu de la qual era repartir terres entre aquells que no en tenien i millorar la distribució de la terra.

Reformes Laborals

El protagonista va ser Francisco Largo Caballero, dirigent socialista i de l'UGT, i ministre de treball. Es van imposar mesures per a millorar les condicions de vida. Per exemple, es va generalitzar la jornada de 8 hores, es va establir la Llei de Contractes de Treball i la Llei de Jurats Mixtos (perquè alhora de negociar un conveni hi hagués una negociació real). Els conservadors creien que era un govern hostil, que només mirava pels treballadors.