La Rereguarda Republicana: Col·lectivitzacions i Conflictes Interns
La Situació a les Rereguardes Republicanes
Institucions Públiques i Reorganització del Govern
Amb l'inici de la guerra, el govern central es dissol, ja que el conflicte havia estat un imprevist i no el podien controlar ni reduir. Així doncs, el govern es reorganitza formant un Govern de Concentració, integrat per totes les forces republicanes unides.
Aquest Govern de Concentració va estar presidit, en primer lloc, per Francisco Largo Caballero, i després per Juan Negrín (ambdós militants del PSOE).
La Generalitat de Catalunya
La Generalitat també es va organitzar en un nou govern de coalició format per totes les forces republicanes. El president seguia sent Lluís Companys. Josep Tarradellas va ser anomenat el nou president de la Generalitat provisional durant la transició. En aquesta època, però, Tarradellas ja era un polític influent.
Milícies Populars
No obstant això, fins al final de la guerra, també van existir les milícies populars, sorgides dels sindicats i associacions populars.
Les Col·lectivitzacions: Economia i Revolució Social
Les col·lectivitzacions van sorgir quan els treballadors es feien càrrec de les empreses, gestionant-ne la producció. Moltes finques i terres van ser abandonades perquè la gent fugia cap a zones franquistes o a França. Aquest fet va permetre l'expansió de les col·lectivitzacions.
Objectius de la Revolució
D'altra banda, grups polítics i sindicals volien aprofitar la guerra per fer una revolució i construir una societat sense classes socials, sense propietat privada, sense opressió als treballadors, sense autoritats ni religió.
Aplicació de les Col·lectivitzacions
Les col·lectivitzacions es van donar tant a la indústria com al camp:
- A la indústria: Els treballadors dominaven i controlaven les fàbriques en absència dels propietaris (sovint fugitius).
- Al camp: Als pobles rurals, els pagesos van crear col·lectivitzacions, comptant amb el suport dels sectors comunistes més radicals i la UGT.
Les col·lectivitzacions es van considerar un primer pas per fer una revolució, ja que la propietat havia desaparegut i els guanys es repartien de manera diferent.
Enfrontaments Interns al Sector Republicà
Es van produir enfrontaments i conflictes armats deguts a una divisió ideològica entre dues faccions principals:
- El bàndol de la guerra: Partidaris de guanyar la guerra com a objectiu principal, sense fer canvis socioeconòmics immediats.
- El bàndol revolucionari: Partidaris d'aprofitar la situació per fer una revolució i un seguit de reformes necessàries per enfortir la República i guanyar la guerra.
La Generalitat, en un intent de mantenir l'ordre, demana