Residus, Energia i Desenvolupament Sostenible
El problema dels residus
El creixement de la població i la industrialització han comportat un gran augment del volum de residus sòlids urbans i industrials, que es classifiquen en:
- Urbans: Activitats domèstiques, comercials, sanitàries...
- Industrials: Els majors productors de residus industrials són la indústria química i les mines.
- Rurals: Inclouen els residus procedents de l'activitat agrícola i ramadera.
La generació de residus depèn del nivell de vida i del grau de desenvolupament. La composició dels residus sòlids urbans varia segons aquests factors. Els residus són acumulats i poden arribar a contaminar el mar, rius o el medi ambient en general. La prioritat és reduir la quantitat de residus tant com sigui possible, aprofitant tots els materials que es puguin tornar a incorporar al sistema productiu. Cal reutilitzar i reciclar (transformar el residu per aprofitar els materials que el componen i utilitzar-los per a una altra aplicació).
Les incineradores, un sistema que fa servir un tractament tèrmic, disminueixen el volum i la quantitat de residus per combustió. Es pot reduir entre un 70% i un 80%, transformant-los en gasos de combustió i la resta en escòries. Els gasos són filtrats i alliberats a l'atmosfera, mentre que les escòries s'aprofiten convertint-les en un material utilitzable (per exemple, per a carreteres). Aquest sistema presenta una sèrie de problemes ambientals, ja que els gasos com el diòxid de sofre, el monòxid de carboni o els òxids de nitrogen són contaminants.
Els abocadors controlats requereixen inversions menors amb tecnologia més senzilla, però ocupen una gran superfície i espai d'emmagatzematge. Els problemes derivats són les males olors i el despreniment de gasos contaminants. Un altre inconvenient és la contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, encara que alguns residus orgànics (compostatge) es poden aprofitar de les deixalles.
Consum d'energia i desenvolupament sostenible
El consum de grans quantitats d'energia ens obliga a reflexionar sobre quin model de desenvolupament és el millor per al conjunt del planeta. L'extracció, el transport i la crema dels combustibles fòssils són la causa major dels problemes ambientals. Quan es consumeix energia, s'embruta l'aire i l'aigua amb substàncies contaminants. Per evitar-ho, és necessari un estalvi d'energia, a més d'accelerar la substitució dels combustibles fòssils per l'ús d'energies renovables que aprofiten la naturalesa i no contaminen l'entorn.
El consum energètic del món industrialitzat és molt més elevat que el del món menys desenvolupat. El consum d'energia augmenta a un ritme més ràpid en el tercer món, a conseqüència de l'elevat creixement demogràfic i la difusió del progrés a les zones rurals. Si continua aquest model de desenvolupament, es duplicaran les emissions de gasos d'efecte hivernacle. D'aquesta manera, els estats industrialitzats poden imposar normatives ambientals com un fre per al seu desenvolupament. Cal promoure un model de desenvolupament sostenible i l'estalvi econòmic que permeti que el tercer món no agreugi els problemes ambientals mundials.
Cap a un desenvolupament sostenible
El desenvolupament sostenible significa la millora de la qualitat de vida humana sense passar la capacitat de càrrega dels ecosistemes que la sustenten. L'objectiu és mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenen la vida, preservant la diversitat genètica. S'han d'anivellar els desequilibris entre els països industrialitzats i pobres, amb un nivell de desenvolupament que permeti explotar els recursos al futur.
- Declaració de Rio. Agenda 21
- Convenció sobre diversitat biològica
- Convenció marc sobre el Canvi Climàtic
- Declaració dels principis sobre els boscos
- 1997, Kyoto (Japó) Conferència Mundial sobre el Clima