Restauració Borbònica: Alfons XII, Alfons XIII i crisi del sistema

Història3,25 KB

La Restauració Borbònica (1874-1931)

La Restauració Borbònica és un període de la història d'Espanya (1874-1931) que es caracteritza per la reinstauració de la monarquia borbònica en les figures d'Alfons XII i Alfons XIII, i per governs molt conservadors.

Etapes:

  1. 1874-1898: Governs conservadors, corrupció política i estabilitat institucional.
  2. 1898-1923: Pèrdua de les colònies americanes (Cuba, Puerto Rico, Filipines) i crisi del sistema polític.
  3. 1923-1931: Dictadura de Primo de Rivera.

1ª Fase de la Restauració Borbònica

El desembre de 1874, Alfons de Borbó, fill d'Isabel II, va ser proclamat rei d'Espanya. Aquesta restauració va ser ben rebuda pels grups socials conservadors, que esperaven que la monarquia els proporcionés poder econòmic i garantís l'ordre social.

Partits polítics:

  • Partit Conservador: Liderat per A. Cánovas del Castillo. Defensava l'immobilisme polític, l'Església i l'ordre social.
  • Partit Liberal: Liderat per P.M. Sagasta. Proposava reformes en:
    • Religió: volien un estat laic.
    • Sufragi: defensaven el sufragi universal.
    • Canvis socials: impulsaven reformes socials.

Punts en comú dels partits:

  • Defensa de la monarquia.
  • Defensa de la Constitució.
  • Defensa de la propietat privada.
  • Estat centralista.

Funcionament de la política durant la Restauració:

Els dos partits s'alternaven el poder en el que es coneixia com a "torn pacífic". Això era possible gràcies a la corrupció política i al caciquisme.

2ª Fase de la Restauració Borbònica: Crisi del 98

El 1898, els cubans es van revoltar perquè l'administració espanyola no feia reformes polítiques. Els Estats Units van donar suport als inversors, ja que l'administració espanyola no els permetia exportar el sucre. El 1898, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya. La derrota espanyola va afectar la societat i la política, marcant la fi del caciquisme i la corrupció (almenys teòricament).

Situació política:

El cap d'estat era el monarca Alfons XIII. Els anys 20 van ser d'una forta crisi econòmica i conflictivitat social. Entre 1917 i 1923 hi va haver 13 governs diferents, fins que Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un cop d'estat.

Situació econòmica:

L'economia espanyola es va veure afectada per la Primera Guerra Mundial. L'augment de la demanda va fer pujar els preus, beneficiant els empresaris. Però, els salaris van augmentar molt poc, i els treballadors van perdre poder adquisitiu. En acabar la guerra, moltes empreses van tancar i l'atur va créixer. Van ser anys de vagues i pistolerisme.

Situació social: La Setmana Tràgica

La Setmana Tràgica es va produir el juliol de 1909 a Barcelona. El detonant va ser l'enviament de soldats reservistes a la guerra del Marroc després de la derrota de l'exèrcit espanyol al "Barranco del Lobo". A Barcelona, hi va haver una vaga general que va acabar amb la crema d'un gran nombre de convents i esglésies. El govern va reprimir la revolta de manera molt dura.

Descarregar

PDF Word HTML