La Restauració Borbònica: Alternança Política i Caciquisme
La Vida Política i l'Alternança en el Poder
Els partits dinàstics, aquells que recolzaven la monarquia restaurada, la Constitució de 1876 i el sistema canovista, s’alternaven pacíficament en el poder: els conservadors i els liberals.
Ideologia Compartida pels Partits Dinàstics
El Partit Conservador i el Partit Liberal compartien els següents principis:
- La defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, la propietat privada i l’Estat liberal, unitari i centralista.
- Ser partits minoritaris de notables.
- Estar recolzats per la burgesia, la vella noblesa i la classe mitjana benestant.
El Partit Liberal-Conservador
Liderat per Cánovas, estava recolzat per liberals i conservadors (vella noblesa, alta burgesia i amplis sectors de l’Església).
El Partit Liberal-Fusionista
Liderat per Sagasta, tenia el suport social de classes mitjanes, antics progressistes i unionistes i ex-republicans moderats.
L’objectiu d’aquesta alternança era garantir l’estabilitat institucional (el torn garantit). Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions.
Representants Catalans dels Partits Dinàstics
Conservadors Catalans
Principals figures: Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona i Joan Mañé i Flaquer.
Liberals Catalans
Principals figures: Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet.
Aquests darrers defensaven el reformisme polític, incloent-hi les llibertats individuals, la no-influència de l’Església i el sufragi universal.
Falsejament Electoral i Caciquisme
Les eleccions eren manipulades: el ministre decidia els resultats i els transmetia al governador civil, i aquest als alcaldes i cacics perquè sortissin els diputats que es decidien des de dalt.
Mecanismes d'Adulteració Electoral
Les formes d’adulterar les eleccions incloïen:
- El sufragi censatari (inicialment).
- La major importància dels districtes rurals.
- La manipulació i les trampes electorals.
El Caciquisme i la Tupinada
El Caciquisme era exercit pel notable del lloc, que tenia una gran influència social i econòmica sobre la població. Aquest sistema permetia:
- Falsificar el cens (votaven els morts).
- Manipular els actes electorals.
- Comprar vots (amb diners, treball o altres favors burocràtics).
- Amenaçar els electors (impedint la propaganda de l’oposició).
Aquest procés de frau electoral es coneix popularment com a tupinada (o pucherazo en castellà).
El Desenvolupament del Torn de Partits
Entre 1876 i 1885, el bipartidisme va funcionar correctament, alternant-se en el poder els conservadors (Cánovas, 1875-81 i 1884-85) i els liberals (Sagasta, 1881-84).
El Pacte del Pardo i el Govern Llarg de Sagasta
A la mort d’Alfons XII (1885) i als inicis de la regència de Maria Cristina (1885-1902), conservadors i liberals van signar el Pacte del Pardo (1885), assegurant la continuïtat del sistema. Això va iniciar el govern llarg liberal de Sagasta.
Reformes del Govern Llarg (1885-1890)
Durant aquest període es van aprovar reformes importants:
- Llibertat d’associació.
- Abolició de l’esclavitud.
- Ampliació del sufragi universal masculí per a eleccions municipals i generals.
A la dècada dels 90, el torn va continuar funcionant, tot i que van aparèixer divisions internes dins dels partits per liderar-los, culminant amb l’assassinat de Cánovas el 1897.
Les Forces Polítiques Marginades del Sistema
L'Evolució del Republicanisme
Durant aquest període es va formar la Unió Republicana, que va obtenir bons resultats a les eleccions del 1893. No obstant això, el republicanisme va haver d'afrontar diversos reptes:
- Fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers.
- Lluita contra l’abstencionisme anarquista.
- Competència electoral dels socialistes.