La Restauració Borbònica a Espanya (1874-1931): Sistema Polític i Crisi
La Restauració Borbònica: Un Nou Sistema Polític
La Restauració Borbònica va significar la implantació d'un nou sistema polític que reimplantava el liberalisme doctrinari i retornava el poder a la burgesia conservadora i latifundista. La seva intenció era construir i consolidar un estat polític estable i conservador, capaç de defensar i garantir els interessos dels propietaris i dels grups econòmics que dominaven l'estat. El règim va aportar estabilitat a la vida política espanyola.
El funcionament del sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral, garantint el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia, mentre que altres forces polítiques quedaven al marge del joc polític.
La Restauració es pot dividir en dues etapes:
- 1874-1898: Consolidació del sistema d'alternança de governs conservadors i liberals.
- 1898-1931: Crisi del sistema, que coincideix amb el regnat d'Alfons XIII.
Inici de la Restauració: Manifest de Sandhurst i Proclamació
El Manifest de Sandhurst va publicar el programa d'Alfons com a rei. El 31 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar a Sagunt a Alfons com a rei d'Espanya. Es va constituir un govern presidit per Cánovas del Castillo, que va convocar eleccions a Corts Constituents.
La Constitució de 1876 i les seves Característiques
Les noves Corts van aprovar la Constitució de 1876, inspirada en el pensament de Cánovas del Castillo. L'objectiu era crear un sistema estable, vàlid per a qualsevol partit que arribés al poder i acceptés les regles bàsiques. La sobirania era compartida entre les Corts i el Rei. Les Corts estaven formades per dues cambres: el Congrés i el Senat.
L'organització de l'estat era centralista, amb igualtat de codis i igualtat jurídica a tot Espanya. Es va crear un sistema parlamentari liberal amb un funcionament escassament democràtic.
A l'inici del regnat d'Alfons XII, van finalitzar dos conflictes armats existents: la Guerra de Cuba i el conflicte carlí. El 1878, es va promulgar una llei electoral que fixava el sufragi restringit i limitava el dret a vot.
El Sistema Canovista i el Bipartidisme
El Sistema Canovista va configurar un sistema polític amb dos partits que s'alternaven en el poder. Cánovas veia la necessitat d'una nova Constitució (la de 1876) moderada i flexible, que establís regles de joc obertes, que evités els pronunciaments i mantingués l'ordre polític i públic.
La idea fonamental era l'existència d'una «constitució històrica» de la nació, que consistia en la sobirania conjunta del Rei i les Corts.
Els Partits Dinàstics de la Restauració
Els dos partits de la Restauració eren:
- El Partit Liberal Conservador, liderat per Cánovas del Castillo. Al seu costat tenia el Partit Moderat i la Unió Liberal, amb el suport de sectors catòlics no integristes.
- El Partit Liberal Fusionista, que sorgí més tard i es consolidà el 1881, accedint al poder sota la direcció de Sagasta. El seu programa desenvolupava els drets reconeguts a la Constitució de 1869.
El Tornisme i el Frau Electoral
El tornisme pacífic entre els partits dinàstics suposava un sistema de manipulació electoral mitjançant diversos mecanismes:
- Es manipulava el cens electoral.
- Es coaccionava el vot.
- Es canviaven els resultats.
Les llistes de diputats estaven formades per membres de l'alta burgesia i l'aristocràcia, que ocupaven els escons a les Corts. Aquests controlaven els ressorts del poder i l'exercien en benefici de les classes dominants que representaven.
Regència de Maria Cristina i Reformes Liberals
A la mort d'Alfons XII el 1885, la seva esposa Maria Cristina esdevingué regent. Entre 1885 i 1890, el govern liberal va iniciar importants reformes:
- La Llei d'Associacions i del Jurat.
- L'abolició de l'esclavatge.
- Un nou Codi Civil.
- Una nova llei electoral, la de 1890, que restablia el sufragi universal masculí.