La Restauració Borbònica a Espanya: Societat i Política (1874-1931)

La Restauració Borbònica a Espanya

La Restauració va significar el retorn de la dinastia borbònica al tron espanyol, el restabliment del moderantisme de 1884 i el predomini de la burgesia agrària i latifundista (lliurecanvista).

El Manifest de Sandhurst i el Retorn d'Alfons XII

Cánovas del Castillo i Alfons (fill d’Isabel II) van planificar el retorn a la monarquia. Des de l’exili, Alfons va signar el Manifest de Sandhurst (1874), redactat per Cánovas a l'acadèmia militar de Sandhurst. Aquest manifest buscava generar una opinió pública favorable a la monarquia, desvincular Alfons de la imatge de la seva mare, Isabel II, i evitar els excessos democràtics del Sexenni Democràtic.

El Pronunciament de Martínez Campos

Malgrat els desitjos de Cánovas i del mateix rei de no recórrer a pronunciaments militars, el general Arsenio Martínez Campos va proclamar Alfons XII com a rei a Sagunt el desembre de 1874. Aquest fet va precipitar el retorn del monarca a Espanya. Durant el període de la Restauració, hi haurà tres regnats:

• Alfons XII (1874-1885)
• Regència de Maria Cristina (1885-1902)
• Alfons XIII (1902-1931)

La Constitució de 1876

Aprovada el 2 de juliol de 1876, aquesta Constitució es va inspirar en el model anglès i en el liberalisme doctrinari. Les seves característiques principals inclouen:

• La sobirania nacional va ser substituïda per la sobirania compartida entre les Corts i el Rei.
• Establiment d'un sistema de torn (alternança en el poder), amb dos partits principals que s'anaven rellevant en el govern.
• Caràcter conservador, basat en els valors històrics i tradicionals de la monarquia, la religió (que va recuperar privilegis) i la propietat privada (capitalista).
• Els dos partits dinàstics principals eren:
  • El Partit Conservador, liderat per Antonio Cánovas del Castillo.
  • El Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta.
• El Turnisme, o sistema de torn, es va mantenir mitjançant pràctiques fraudulentes com:
  • El "vot dels morts" (inclusió de persones ja difuntes en el cens).
  • La compra de vots.
  • La "partida de la porra" (ús de la violència i la intimidació).
• Inicialment, el sufragi censatari (1876) va ser substituït pel sufragi universal masculí el 1890.
• El 1885, es va signar el "Pacte del Pardo" entre conservadors i liberals per mantenir l'estabilitat del sistema i protegir la regència de la reina Maria Cristina.

Acció de Govern i Reformes Clau

• 1889: Codi Civil. Promulgat pel Partit Liberal, aquest codi va establir un sistema normatiu unitari amb base catòlica (família i matrimoni), fonamental per a la construcció d'un Estat nacional unitari.
• 1890: Sufragi Universal Masculí (promulgat pel Partit Liberal).
• 1897: Assassinat de Cánovas del Castillo.

Els Partits Dinàstics

Els dos grans partits que van sustentar el sistema de la Restauració compartien la defensa de la monarquia, la Constitució de 1876, les elits econòmiques i un Estat liberal i centralista. A més, van establir un pacte de no derogar les lleis aprovades per l'altre partit.

• Partit Conservador (Cánovas del Castillo):
  • Immobilista.
  • Defensor del sufragi censatari (fins al 1890).
  • Defensa de l'Església i l'ordre social.
• Partit Liberal (Sagasta):
  • Defensor del sufragi universal masculí.
  • Cert reformisme social.
  • Una mica més progressista i tolerant amb l'Església.

Conservadors a Catalunya

Representaven la franja més conservadora i catòlica del partit. S'oposaven a la política centralista de Cánovas, a la tolerància religiosa i a les reformes del govern liberal. Entre els seus membres destacats hi havia Manuel Duran i Bas, Josep Ferrer i Vidal, Manuel Girona i Joan Mañé i Flaquer. El seu òrgan d'expressió era el Diario de Barcelona.

Liberals a Catalunya

Es movien al voltant de l'antic Partit Progressista. Defensaven les llibertats de l'individu, volien reduir el poder de l'Església i buscaven una ampliació de les bases socials. Entre els seus membres destacats hi havia Víctor Balaguer i Francesc Rius i Taulet. El seu òrgan d'expressió era La Vanguardia.

L'Anarquisme

L'anarquisme va ser un moviment obrer i social destacat durant la Restauració, amb una gran influència posterior. Els seus principis incloïen:

• Destrucció dels tres pilars de l'Estat (Església, Exèrcit, Propietat).
• Defensa de l'autogestió.
• Apoliticisme (no participar en eleccions).
• Radicalment anticapitalistes.
• A favor de l'internacionalisme i en contra del nacionalisme.
• Disposaven d'una cultura pròpia.

Dues tendències principals:

• Anarcocol·lectivista: defensada per Bakunin.
• Anarcocomunista: defensada per Kropotkin.

Utilitzaven l'acció directa (sovint amb actes de terrorisme) com a mètode. Alguns atemptats destacats van ser:

• 1893: Atemptat al Liceu i contra Martínez Campos.
• 1896: Atemptat contra la processó del Corpus Christi.
• 1897: Assassinat de Cánovas del Castillo per un anarquista.
• Segle XX: Atemptat a la boda reial.

La seva filosofia incloïa elements positivistes i darwinistes, la defensa de l'amor lliure, la crítica al món industrial i la idealització del rural. La seva cultura es difonia a través d'escoles i ateneus. Es van situar principalment a Catalunya i Andalusia.

El Socialisme

El socialisme, derivat de les idees de Marx i Engels, era radicalment contrari a l'anarquisme. Defensava la necessitat de l'Estat i la dictadura del proletariat. Va néixer a Madrid:

• 1879: Pablo Iglesias funda el PSOE (Partit Socialista Obrer Espanyol).
• 1886: Apareix El Socialista (diari del partit).
• 1888: Creació de la UGT (Unió General de Treballadors), sindicat socialista, a Barcelona, que posteriorment es va traslladar a Madrid per la manca d'adhesió inicial a Catalunya.

Anarquistes i socialistes van ocupar l'espai obrer que abans havien tingut els republicans, que es van quedar amb el suport dels menestrals. Els partits d'esquerra tenien una facilitat notable per dividir-se.

El Republicanisme

Després de la caiguda de la Primera República, els republicans van quedar àmpliament dividits i van perdre bona part de la seva base social a mans d'anarquistes i socialistes. Per tal de disposar d'una força política important, caldria esperar l'aparició d'Alejandro Lerroux al segle XX.