La Restauració Borbònica i el Sistema de Cánovas del Castillo
La Restauració i el sistema de Cánovas del Castillo
La Restauració d'Antonio Cánovas del Castillo va suposar la implantació d’un nou model polític que superés els problemes endèmics del moderantisme espanyol: el caràcter partidista de la "camarilla", l'intervencionisme dels militars i els enfrontaments civils. Aquest sistema tenia dos objectius principals: el bipartidisme i la pacificació del país.
La Constitució de 1876
La primera mesura va ser la convocatòria de Corts Constituents, que eren contràries a la Constitució del 1869. El resultat fou la Constitució de 1876, caracteritzada per una ideologia liberal conservadora, el sufragi censatari, la sobirania compartida i una inspiració en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat.
El paper de la Monarquia i les Corts
La Monarquia es defineix com la institució superior, inqüestionable, permanent i al marge de qualsevol decisió política. La seva funció és la de moderador: ha de fer d’àrbitre i ha de garantir la bona entesa i l’alternança de poder.
El Rei té dret a vet, nomena els ministres i té la potestat de convocar les Corts; també les pot dissoldre sense comptar amb el govern.
Les Corts són bicamerals, on només el Congrés és electiu. El Senat té la meitat dels seus components per dret propi o vitalici, mentre que el Rei o el govern poden nomenar la resta de senadors.
Drets, llibertats i religió
El sufragi passarà a ser universal l'any 1890. L’Estat es defineix com a confessional catòlic, tot i que hi ha tolerància amb altres credos sempre que no es mostrin públicament. S'estableixen pressupostos de culte i clero per finançar l’Església. Els drets existeixen, però estan restringits, especialment els de lliure associació, reunió i impremta.
El torn pacífic i la fi dels conflictes
Amb el torn pacífic i l'alternança de poder es renuncia als pronunciaments com a forma de pujar al govern; el trànsit d’un govern a un altre es farà de forma pacífica. Els militars no participaran en política i estaran subordinats al poder civil. En contrapartida, els militars tindran una certa autonomia interna i obtindran un pressupost elevat.
Pel que fa a la fi dels conflictes, es produeix la derrota dels carlins a Catalunya, València i Aragó (General Martínez Campos). L’únic front obert serà el del País Basc i Navarra, amb la rendició definitiva el 1876. S’abolirà el règim foral i els bascos hauran de pagar impostos i participar en l’exèrcit. El 1878 s'estableixen els concerts econòmics (autonomia fiscal).
La qüestió de Cuba
A Cuba, se signa la Pau de Zanjón (1878), que incloïa amnistia, l’abolició de l’esclavitud, reformes polítiques i la possibilitat que els cubans enviessin representants a les Corts. L’incompliment dels acords per part del govern provocarà una nova rebel·lió, la Guerra Chiquita (1879), i la insurrecció definitiva l’any 1895 amb el Grito de Baire.
Corrupció electoral i caciquisme
El funcionament del sistema canovista es basava en la corrupció electoral i el caciquisme (especialment a Andalusia, Castella i Galícia). Es produïa una adulteració del vot mitjançant el sufragi censatari, donant més pes a les àrees rurals que a les urbanes. Es realitzava una manipulació de les actes, de les llistes electorals i tot un seguit de trampes electorals anomenades tupinades. Els cacics i els governadors civils exercien un gran poder en el medi rural.