Resum de conceptes lingüístics i literaris

Conceptes lingüístics

Predicats

• Nominal: Format per un verb atributiu o copulatiu (ser, estar, semblar) i un complement atributiu.
• Verbal: Format per un verb predicatiu (treballar, créixer, queixar-se...) i els seus complements.

Verbs

• Transitius: Exigeixen complement directe (He llegit un article interessant).
• Transitius reflexius: Expressen una acció que el subjecte fa sobre si mateix (La Rosa es renta).
• Intransitius: No admeten complement directe. Alguns exigeixen un complement de règim verbal introduït per una preposició determinada (He dormit).
• Atributius o copulatius: Exigeixen un complement atributiu (La barana era de ferro forjat).

Usos de "ser", "haver-hi" i "estar"

• Ser: Localització (Què hi és, la rosa?).
• Haver-hi: Presència de persona o cosa en un lloc (Què hi ha, la rosa?).
• Estar: Permanència en un lloc durant un temps (S'estarà a Londres 2 mesos).

Perífrasis verbals

Construccions que expressen una idea determinada. Formades per un verb auxiliar i un verb en infinitiu, gerundi o participi, de vegades units per una preposició.

• Obligació: Haver de + infinitiu, haver-se de + infinitiu.
• Probabilitat: Deure + infinitiu.
• Imminència: Estar a punt de + infinitiu.
• Possibilitat: Poder + infinitiu.
• Duració: Estar + gerundi (Estem preparant), anar + gerundi (Anem avançant).

Puntuació

• Punt: Marca el final d'una oració (d'interrogació, d'admiració, suspensius).
• Punt i coma: Separa sèries complexes que contenen comes internes; separa oracions que mantenen una relació de significat molt estreta.
• Dos punts: Introdueix una citació textual; introdueix enumeracions, exemples o explicacions.
• Coma: Separa el vocatiu (Laura, on aniràs...?), separa elements d'una sèrie (treu el gos, arregla la seva habitació...), marca el començament i el final d'incisos explicatius (Guernica, és el quadre més conegut de Picasso,...), marca el començament o l'acabament de circumstancials, marca l'acabament de connectors, separa oracions adversatives, separa un element que es presenta com a tema al marge de l'oració, marca la posició d'un verb sobreentès.
• Parèntesis: Incisos d'informació cultural (Pau Casals (el "loco de la paz")...).
• Guions: Incisos de valoració i diàlegs.

Neologismes

Formació de noves paraules:

• De forma: Es crea a partir d'una paraula ja existent: derivació (dessuadora), composició (cercatalents), lexicalització de sigles (ovni), escurçament (eco).
• De significat: S'atribueix a una paraula ja existent un significat nou: ratolí (aparell de localització en pantalla d'un PC).
• De manlleus lingüístics: Es pren una paraula d'una altra llengua: llengües modernes (futing), llatí o grec antic (quimioteràpia).

Abreviacions

Reduccions de paraules que fem servir per simplificar o per estalviar espai:

• Abreviatures: Formades per una o algunes de les lletres que formen la paraula.
• Sigles: Formades per les lletres inicials (EUA).
• Símbols: Formats per pictogrames, lletres... (%)

Ausiàs March (Gandia, 1397)

Cavaller, lluità contra genovesos i més endavant contra pirates del nord d'Àfrica. La seva actuació militar el convertí en governador i jutge del ducat de Gandia i falconer major. Es proclamà mestre d'amor. L'amor per a ell és sempre un problema: amor honest (espiritual) vs. amor sensual (carnal). Aboca a triar-ne un, desitja el primer però es veu dominat pel segon. Gran capacitat per crear imatges i comparacions. Creador d'un llenguatge líric en català. Primer escriptor que fa la seva obra totalment en llengua catalana. Aprofita recursos utilitzats pels trobadors, però se'n separa en molts aspectes. Escriu poesia en català i expressa el seu sentir de manera original i sincera. Relació entre iguals: tant ell com la dona són persones reals amb virtuts i defectes. Poemes que parlen d'ell de manera viscuda i sincera. Utilitza el decasíl·lab amb cesura després de la quarta, dos hemistiquis: 4 síl·labes + 6 síl·labes. Poemes que presenten estrofes de 8 versos (ab bac cdd a), tornada de 4 versos. Utilitza el senyal: "llir entre cards" i "plenya de seny".

Humanisme

Moviment cultural que s'inicia a Itàlia durant el segle XIV. Constitueix la base del Renaixement. Marca el pas de l'edat mitjana a la moderna. Els humanistes, una minoria d'intel·lectuals i literats, descobreixen el gran atractiu de les humanitats (lletres i cultura del món clàssic grecollatí). Els autors clàssics seran els models a seguir. L'ésser humà, centre de tota activitat cultural i artística.

Cancelleria Reial

Persones amb grans coneixements lingüístics i literaris, es van familiaritzar amb autors humanistes italians (Petrarca, Boccaccio). Textos en prosa rica, cohesionada, elegant i uniforme.

Bernat Metge (1340/45-1413)

Funcionari de la Cancelleria Reial. L'escriptor que millor assimilà la influència de l'humanisme italià. Prosa elegant i culta. Lo somni: objectiu convèncer de la seva innocència al rei Martí l'Humà. Metge fou acusat de delictes polítics i financers i del presumpte assassinat del rei Joan I, i fou condemnat a presó. A la presó fou vençut per la son i, en somni, se li aparegué el rei Joan I mort. S'inicia un diàleg en què parlen de la immortalitat de l'ànima i la innocència de l'escriptor. Personatge escèptic pel que fa a la immortalitat de l'ànima. Joan I aconsegueix que Bernat passi a la fe cristiana. Debat entre el pensament humanista (defensa la raó, la filosofia i la ciència) i el pensament medieval (dominat pel dogma religiós i la fe cega). Imita l'estil i el contingut d'autors llatins (Ciceró i Ovidi) i humanistes (Boccaccio i Petrarca). Joan I, el caçador, aficionat a la caça, es troba al purgatori per tres pecats: caçar, escoltar cantaires i músics, i cercar la manera de saber el futur. L'home de la lira és Orfeu. Home de les velles Tirèsies.