Resum de Llengua Catalana: Pompeu Fabra i les Cròniques

Vocabulari i definicions d'interès

• Impassible: sense alterar-se.
• Espanyar: fer saltar el pany.
• Insòlit: estrany, extraordinari.
• Seguir-li la veta: seguir-li el corrent, no contrariar-lo en allò que diu.
• Peremptòries: urgents.
• Cinisme: desvergonyiment, descaradura.
• Inintel·ligible: que no es podia entendre.
• Condescendent: poc exigent, benevolent.

Pompeu Fabra i la normativització del català

Pompeu Fabra va ser l'encarregat de la redacció d'unes regles gramaticals clares que posessin fi a l'anarquia ortogràfica del segle XIX. En l'Institut d'Estudis Catalans es van aprovar les Normes ortogràfiques de Pompeu, publicades el 1913. L'obra de normativització va continuar amb dues obres més de màxima importància: la Gramàtica catalana (1918) i el Diccionari general de la llengua catalana (1932). I així, amb les tres obres, el català es va formar en una normativa lingüística moderna, que és un instrument bàsic i indispensable per a una llengua de cultura.

Literatura medieval: cançons de gesta i cròniques

Les cançons de gesta eren unes narracions en vers que explicaven fets històrics barrejant-los amb fets llegendaris i, fins i tot, fantàstics; es transmetien per via oral i no es conservaven. En canvi, les cròniques narren els fets de l'època en què van viure i d'altres llegits i escoltats; tenen un to més èpic i emotiu, i es transmetien per escrit en prosa.

Les quatre grans cròniques

• Jaume I el Conqueridor: es tracta de les memòries d'en Jaume, on apareixien aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de la conquesta de Mallorca i València.
• Bernat Desclot: es tracta de dos temes, el de la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran.
• Ramon Muntaner: els protagonistes són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars en què ell també va participar.
• Pere III el Cerimoniós: en aquesta crònica del rei Pere no es contenen cançons de gesta. La crònica pretén justificar les accions dutes a terme durant el seu regnat. La intenció era divulgar uns fets que servissin d'exemple als futurs governants catalans i justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme.

Gramàtica, dialectes i la Cancelleria Reial

Oracions i sintaxi

• Oracions coordinades.
• Oracions juxtaposades: utilitzen signes com el punt i coma (;) o la coma (,).
• Oracions subordinades: utilitzen el nexe que.

Dialectes de la llengua catalana

Presenten varietats:

• Fonètiques: com pagar i pegar.
• Morfosintàctiques: com meva i meua.
• Lèxiques: com noi o al·lot.

La Cancelleria Reial

La Cancelleria Reial era l'oficina del rei que s'encarregava de redactar i arxivar tots els documents.