Revolta de Squillace, Terres Amortitzades i Societats Econòmiques a l'Espanya del segle XVIII
Motí de Squillace (1766)
Causes i Conseqüències
La revolta popular a Madrid el 1766, motivada per un decret del ministre de Carles III, Squillace, que prohibia l'ús de capa llarga i barret d'ala ampla, va tenir causes més profundes que la simple indumentària. L'encariment del pa, a causa de les males collites, i l'odi cap a Squillace, per ser estranger i per mesures com l'alliberació del comerç de grans, van alimentar el descontentament. La prohibició de la vestimenta tradicional va ser la guspira que va encendre la revolta.
Els revoltats es van enfrontar a les tropes, van saquejar i es van presentar al palau reial. Carles III va haver de cedir a les seves exigències: destitució de Squillace, rebaixa de preus i revocació de la pragmàtica sobre la vestimenta. No obstant això, un cop controlada la situació, el rei va reimplantar algunes mesures i va aprofitar l'ocasió per expulsar la Companyia de Jesús el 1767.
Terres Amortitzades
Propietat i Desamortització
A l'Antic Règim, les terres amortitzades eren propietats vinculades a famílies o institucions, sense possibilitat de compra, venda o repartició. La seva explotació era ineficient i no participava en el mercat. Pertanyien a l'Església ("terres de mans mortes"), ajuntaments ("bens comunals") i noblesa (primogenitures). Al segle XIX, els progressistes van impulsar la desamortització d'aquestes terres, transferint-les a propietat privada.
Societat Econòmica d'Amics del País
Il·lustració i Desenvolupament
A partir de la segona meitat del segle XVIII, van sorgir a Espanya i les seves colònies americanes les Societats Econòmiques d'Amics del País. Aquests clubs d'estudi i debat, inspirats en la Il·lustració, buscaven fomentar el desenvolupament econòmic. Amb llicència reial, estudiaven la situació econòmica de cada província, promovien l'agricultura, el comerç i la indústria, i traduïen obres sobre fisiocràcia i liberalisme. En la seva fundació van participar nobles, càrrecs públics, religiosos, empresaris i artesans.