La Revolució de 1868: Causes, Esdeveniments i Constitució
Les causes de la Revolució de 1868
Crisi econòmica i malestar social
El regnat d'Isabel II (1843-1868) tingué una fase d'expansió econòmica, però a mitjan dècada del 1860 es va fer evident l'inici d'una crisi econòmica, en els àmbits financer i industrial, que a Espanya va coincidir amb la crisi de subsistències.
La crisi financera es va originar arran dels problemes derivats del funcionament de la xarxa ferroviària, el rendiment econòmic de la qual era molt baix. L'escàs desenvolupament industrial espanyol i l'escassa utilització del ferrocarril van fer que el valor de les accions ferroviàries s'enfonsés i els inversors van exigir subvencions al govern.
La crisi de les finances va coincidir amb una greu crisi industrial a Catalunya. La indústria tèxtil cotonera catalana va experimentar una forta recessió per l'escassetat de cotó en floca. La Guerra de Secessió dels Estats Units (1861-1865) en va interrompre el subministrament i provocà l'encariment d'aquesta matèria primera.
La crisi de subsistències va començar el 1866 de resultes d'un seguit de males collites que provocaren escassetat de blat. Immediatament, els preus van començar a augmentar.
Al camp, la fam va provocar un clima de forta violència social. A les ciutats, la conseqüència va ser una onada d'atur.
La Revolució de Setembre de 1868
La Revolució del 68 i el Govern Provisional
El 1868 a Cadis, Topete inicià un pronunciament militar contra el govern d'Isabel II. Prim i Serrano es van posar al capdavant del moviment i van publicar un manifest contrari a la Reina.
El moviment es va estendre arreu de la Península, i el govern no va tenir altra sortida que dimitir.
En la Revolució de Setembre hi van tenir un gran protagonisme les forces populars, sobretot les urbanes, dirigides per demòcrates i republicans. Es van constituir les juntes revolucionàries amb demandes com:
- Llibertat
- Sobirania
- Separació Església-Estat
- Supressió de les quintes i sufragi universal
- Abolició d'impostos de consums
- Eleccions a Corts constituents
- Repartiment de la propietat
- Proclamació de la república
A Barcelona, la Junta de Catalunya va esdevenir la nova autoritat política, va nomenar nous càrrecs, va formar la Milícia i va iniciar l'enderroc de la Ciutadella, símbol del poder centralista borbònic.
Els primers dies d'octubre, els insurrectes van proposar a la Junta revolucionària de la capital el nomenament d'un govern provisional de caràcter centrista. El general Serrano va ser proclamat regent, i Prim, president d'un govern integrat per progressistes i unionistes que marginava les altres forces polítiques.
La Constitució de 1869 i la Regència
El nou govern provisional va promulgar un seguit de decrets per donar satisfacció a algunes demandes populars i va convocar eleccions a Corts constituents.
La Constitució del 1869 perfilava un règim de llibertats molt ampli. Proclamava la sobirania nacional, confirmava el sufragi universal masculí, incloïa una amplíssima declaració de drets i llibertats i garantia la llibertat de residència, ensenyament i religió, encara que es comprometia a mantenir el culte catòlic. Establia la divisió de poders; l'Estat es proclamava monàrquic, però el rei només promulgava, no podia vetar les lleis i els seus poders quedaven força limitats. A més, es proclamava la independència del poder judicial.
Els republicans eren contraris a la fórmula monàrquica, els carlins tornaven a l'activitat insurreccional, la crisi econòmica persistia i, a més, calia trobar un monarca per a la corona espanyola.