Revolució demogràfica, agrícola i industrial a Europa
La revolució demogràfica
Des de mitjans del segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement conegut amb el nom de revolució demogràfica. La població passa de 140 milions el 1750 a 187 el 1800, i a 266 el 1850. A Gran Bretanya va ser més ràpid: es va duplicar al llarg del segle XVIII, de 5 a 10 milions.
Causes: augment de la producció d'aliments i el progrés de la higiene i de la medicina. Una alimentació millor va fer la població més resistent a les malalties, i les grans pestes i epidèmies van anar desapareixent.
Conseqüències: disminució de la mortalitat i manteniment o lleuger increment de la natalitat. L'esperança de vida passa de 38 anys a finals del segle XVIII a 50 anys a finals del segle XIX.
Revolució agrícola
L'increment de la població va provocar un augment de la demanda d'aliments i, com a resultat, una alça dels preus agrícoles, fet que va estimular els propietaris a millorar la producció gràcies a la privatització del sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. Es van aplicar lleis que posaven fi a l'antic sistema senyorial i comunal de propietat de la terra.
Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser el sistema Norfolk, que permetia treballar la terra contínuament, any rere any, alternant els conreus: 1r blat, 2n naps, 3r ordi, 4t farratges.
Es va iniciar una mecanització progressiva i la introducció de nous conreus com el blat de moro i la patata.
Les màquines, el vapor i les fàbriques
Amb una població i una agricultura en procés de creixement, un altre element bàsic de transformació de l'economia va ser la innovació tecnològica. Les primeres màquines, senzilles però eficaces, van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals. Cada avenç significava un augment de la producció i una reducció dels costos de producció, fet que permetia vendre més barat, augmentar la demanda i obtenir beneficis més grans.
Les primeres màquines que es van introduir estaven accionades per força humana i després per energia hidràulica. Però la font d'energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor. La màquina de vapor, inventada per James Watt l'any 1769, que utilitzava carbó com a combustible, va permetre abandonar les energies tradicionals i es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.
La introducció de noves fonts d'energia va impulsar la generalització del sistema fabril de producció, que consisteix en la concentració dels obrers i les màquines en grans edificis: les fàbriques, on cada obrer sol fer una petita part de la feina (divisió del treball).
Indústria tèxtil
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó. Primer en el filat i després en el teixit. Al segle XVIII hi havia un gran comerç d'indianes (teixit de cotó estampat de l'Índia). El govern va prohibir la importació i va estimular la producció interior del país.
Per fabricar més quantitat, es van fer algunes innovacions: la llançadora volant (1733), més endavant noves màquines de filar (water frame, jenny, mules...) i el telar mecànic (1785).
El carbó i el ferro: siderúrgia
Anteriorment es produïa ferro en quantitats petites, en forns amb carbó vegetal. Darby va fer servir carbó de coc, que tenia més poder calorífic. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer. La demanda de ferro per a eines agrícoles, màquines i ferrocarrils va estimular l'aparició de nous processos: l'eliminació d'escòria, la fabricació de làmines de ferro, etc.
El ferrocarril i el vaixell de vapor
A mitjan segle XIX es van millorar les vies de comunicació tradicionals a Gran Bretanya i Europa. Al començament, el ferrocarril es va fer servir a les mines (vagonetes), amb les primeres innovacions: un nou sistema, rails de ferro i rodes amb pestanyes. La locomotora de Stephenson (1829) estava accionada per la màquina de vapor. La primera línia de passatgers va ser la de Manchester a Liverpool (1830); després es va construir per tot Europa i va ser un gran estímul per a la siderúrgia.
El ferrocarril va escurçar la durada dels viatges, va augmentar la seguretat i va abaratir el transport de mercaderies. Després, el vapor es va aplicar al transport marítim: els vaixells de vapor, fets de ferro, van substituir els de vela. Els primers van començar a funcionar a Estats Units cap al 1807, i el 1847 els vaixells ja podien travessar l'Atlàntic en 15 dies.
Increment del comerç
La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual no es produïa per a l'autoconsum sinó per a la venda en mercats cada vegada més amplis. Aquest canvi va ser possible gràcies a l'augment de la producció, al creixement de la població i a la millora del poder adquisitiu. La millora del transport va permetre l'augment del comerç interior. D'aquesta manera es van ampliar els mercats locals i progressivament es va anar consolidant un mercat nacional. El comerç exterior es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX.
Les teories del liberalisme afavorien el creixement de l'economia. Molts estats van imposar el proteccionisme per defensar la indústria nacional mitjançant impostos sobre les importacions, per defensar-se de la suprematia britànica.