Revolució Industrial: canvis econòmics, socials i tecnològics

La Revolució Industrial

Context i transformacions (s. XVIII)

La Revolució Industrial, que va tenir lloc a Gran Bretanya al segle XVIII, va ser el resultat de canvis econòmics i tecnològics que van transformar l'economia i la societat.

La revolució demogràfica (s. XVIII)

A Europa, al segle XVIII, va començar un creixement de la població. A Gran Bretanya, aquest ritme de creixement va ser més gran i més ràpid.

Causes del canvi demogràfic:

• Augment de la producció d'aliments.
• Progrés de la higiene.
• Progrés de la medicina.

Conseqüències del canvi demogràfic:

• Disminució de la mortalitat.
• Manteniment o un petit increment de la natalitat.
• Creixement de l'esperança de vida.

La revolució agrícola

L'augment de la demanda d'aliments va suposar una puja dels preus, cosa que va estimular la producció.

Mesures per estimular la producció:

• Lleis que permetien als propietaris fer canvis a les seves terres.
• Supressió del guaret.

Tècniques de conreu:

• Substitució del guaret per plantes farratgeres.
• Inici de la mecanització de les tasques agrícoles.
• Introducció de nous conreus: blat de moro i patates.
• Expansió de la ramaderia, que va permetre una dieta més rica i variada.

Avenços agrícoles:

• Sistema Norfolk: No deixar cap tros de terra en repòs i obtenir aliments per als animals.
• Sembra mecànica: Rengleres paral·leles per facilitar la recollida dels cultius.
• Noves arades Roterham: Remoure millor la terra i protegir les llavors.

El capitalisme industrial

La Revolució Industrial va originar el capitalisme i el liberalisme.

El liberalisme i el capitalisme (s. XVIII)

Adam Smith va ser una figura destacada del liberalisme.

Principis del liberalisme:

• L'interès personal i la recerca del benefici màxim com a motor de l'economia.
• L'equilibri del mercat gràcies a la llei de l'oferta i la demanda.
• El dret de cada venedor a fixar el preu que li convingui.

Capitalisme industrial:

• Mitjans de producció com a propietat privada de la burgesia.
• Treballadors de les fàbriques (obrers) treballant a canvi d'un salari.
• Manca de planificació i augment de la producció que originen crisis econòmiques per un augment de l'oferta més ràpid que la demanda.
• Creixement de la classe obrera.

Els bancs i les finances

Els bancs van tenir un paper important amb els préstecs, la compra d'accions i la facilitació de pagaments mitjançant xecs i lletres de canvi. La banca es va convertir en intermediària. Van sorgir les societats anònimes, que fraccionaven el capital d'una empresa en accions, comprades i venudes a la borsa de valors.

L'expansió del capitalisme industrial

1800-1830 (Bèlgica):

• Inici de la industrialització.
• Importància del sector miner.
• Paper actiu de l'Estat.
• Creació de la banca belga (Société Générale - 1830).

Sectors industrials:

• Tèxtil: Cotó (regió de Gant), llana (Verviers), lli (Flandes).
• Metal·lúrgia: Siderúrgia (al voltant de Lieja).

1850-1870 (França):

• Industrialització lenta.
• Repartiment de terres entre els camperols després de la Revolució Francesa, frenant la immigració del camp a la ciutat.
• Impuls de l'Estat al desenvolupament industrial.

Unió Duanera Zollverein (Alemanya):

• Paper destacat de diverses regions alemanyes en la industrialització.
• Tèxtil del cotó.
• Importància d'un sistema educatiu orientat a la tècnica aplicada a la indústria.
• Sectors líders: mineria, siderúrgia i metal·lúrgia, impulsats pel desenvolupament del ferrocarril.

La segona fase de la industrialització (s. XIX)

Durant la segona Revolució Industrial, el lideratge econòmic de Gran Bretanya va començar a ser compartit amb Alemanya, Estats Units i Japó.

Les noves fonts d'energia i les noves indústries

Substitució del carbó per l'electricitat i el petroli.

Electricitat:

Grans aplicacions en la indústria, els transports, la comunicació, els habitatges i la il·luminació.

Petroli:

• Primeres extraccions als Estats Units al segle XIX.
• Invenció del motor d'explosió (1885) per als automòbils.
• Transport fonamental al segle XX: navegació més ràpida i augment de la capacitat dels vaixells.
• Aviació: primer vol l'any 1903.

Indústria:

• Metal·lúrgia: nous metalls com l'acer inoxidable i l'alumini.
• Automobilística: invenció del cotxe utilitari per Henry Ford.
• Química (Alemanya): nous adobs, pesticides, productes químics, tints i productes farmacèutics.
• Construcció de gratacels gràcies al ciment armat.

Una nova organització industrial (s. XIX)

• Fabricació en sèrie (Taylorisme): augment de la producció, reducció de costos i temps de fabricació. Especialització de cada obrer en una tasca per evitar moviments inútils. Implementada per la fàbrica Ford als Estats Units.
• Grans inversions de capital en innovacions tecnològiques.
• Acords per restringir la competència, fixar preus i àrees d'influència:
  • Càrtel: Acord entre diferents empreses.
  • Trust: Fusió d'empreses.
  • Hòlding: Grup financer que controla la majoria d'accions d'un conjunt d'empreses i bancs.
  • Monopoli: Dret exclusiu d'una empresa a comercialitzar un producte.

El marxisme, l'anarquisme i l'internacionalisme

Diversos pensadors van denunciar les desigualtats del capitalisme i van proposar nous models d'organització social.

El marxisme i el socialisme (s. XIX)

Karl Marx i Friedrich Engels van defensar la revolució obrera per destruir el capitalisme. Els treballadors havien de conquerir el poder polític i crear un Estat obrer, que els donaria la propietat dels mitjans de producció. L'objectiu final era la desaparició de les classes socials i de l'Estat per establir una societat comunista. A finals del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes per aconseguir el sufragi universal, l'impost progressiu sobre la renda i la jornada laboral de vuit hores.

L'anarquisme

Pensadors com Proudhon, Bakunin i Kropotkin van defensar els principis de l'anarquisme:

• Exaltació de la llibertat individual i la solidaritat social.
• Crítica a la propietat privada i defensa de formes de propietat col·lectiva.
• Rebuig a l'autoritat.

Defensaven l'acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l'Estat i crear una societat col·lectiva i igualitària.

L'internacionalisme

Tant el marxisme com l'anarquisme defensaven la unió de la classe obrera per lluitar contra el capitalisme.

• 1864: Marx va crear l'Associació Internacional de Treballadors, que va reunir marxistes, anarquistes i sindicalistes, però va desaparèixer el 1876 per discrepàncies entre marxistes i anarquistes.
• 1889: Els socialistes van fundar la Segona Internacional a París, exclusivament per a socialistes. Va crear símbols del moviment obrer com l'himne i la festa del Primer de Maig.