Revolució Industrial: Causes, Canvis i Expansió Europea

Revolució Industrial: Orígens i Transformacions

La Revolució Industrial va implicar transformacions econòmiques fonamentals, basades en l'aplicació de la màquina a la producció, la qual cosa va comportar un enorme creixement de l'economia. Es va iniciar a Gran Bretanya durant el segle XVIII i es va estendre per Europa, els EUA i el Japó al segle XIX. Representa un canvi radical respecte de l'economia i la societat de l'Antic Règim.

Protoindustrialització: L'Inici del Canvi

La protoindustrialització fa referència a les condicions que expliquen l'inici d'aquest procés transformador.

Factors Clau:

• Factors endògens: interns (invents, innovacions, empresaris dinàmics, acumulació de capital i polítiques adequades).
• Factors exògens: externs (educació, transports, fonts energètiques, augment poblacional i transformacions agrícoles).

Característiques Principals de la Revolució Industrial

Modernització Agrícola (s. XVII)

Es va produir un augment progressiu de la productivitat gràcies a les inversions dels propietaris en noves tècniques i sistemes de cultiu, i la millora en la utilització de fertilitzants.

Canvis Demogràfics i Socials Clau

Dos processos van ser determinants: la millora de l'alimentació va portar a un creixement demogràfic, i els avenços en medicina i higiene van provocar un descens de la mortalitat.

Naixement del Capitalisme Industrial

El capitalisme es va fonamentar en el maquinisme i les fàbriques, que van substituir els tallers artesanals. Aquestes innovacions es van aplicar als transports i les comunicacions, la qual cosa va portar a l'acumulació de capitals i va promoure una xarxa d'entitats financeres.

Revolució Demogràfica: Impacte i Causes

Es va caracteritzar per un creixement sostingut de la població i dels índexs de producció. Al segle XVIII, el creixement va ser lent. A partir del període 1740-1760, el ritme de creixement va augmentar i l'increment demogràfic va ser més alt. Entre 1760 i 1800 es va produir la revolució demogràfica pròpiament dita, amb altes taxes de natalitat i un descens de la mortalitat.

Causes del Creixement Poblacional

• El manteniment d'altes taxes de natalitat gràcies al dinamisme de l'agricultura i al progrés de la protoindustrialització.
• Les transformacions agràries van millorar l'alimentació.
• La desaparició de la pesta i les millores sanitàries i higièniques.

Conseqüències Demogràfiques Clau

• Es va incrementar el nombre de productors i consumidors.
• Quan les transformacions agràries es van consolidar i la protoindustrialització va avançar, Gran Bretanya comptava amb mà d'obra barata i semiespecialitzada.

Revolució Agrària: Noves Tècniques i Propietat

Les claus principals van ser l'eliminació dels guarets mitjançant la introducció i generalització de noves rotacions que alternaven la terra llaurable i la destinada a les pastures. Es van introduir rotacions de conreu flexibles i contínues, com el sistema Norfolk (rotació quadriennal), que va suprimir gradualment el guaret. La progressiva implantació de plantes nitrogenants (lleguminoses, farratgeres) va contribuir a la supressió del guaret, a l'extensió dels conreus, a l'augment de la quantitat d'aliments disponibles per a l'home i al desenvolupament d'una ramaderia estabulada en granges. El ramat estabulat estava millor alimentat, i es va incrementar la producció de carn i de llet.

Els Encerclaments (Enclosures) i el seu Impacte

Van consistir en la consolidació de les grans propietats tancades. La situació del camp prèvia a les lleis d'encerclament (Enclosure Acts) era de camps oberts (open fields); les terres estaven dividides en fulles, que variaven segons el sistema de rotació. El guaret feia que hagués de descansar una part del camp per a regenerar-se.

Entre 1760 i 1830 el procés es va accelerar: els grans propietaris van aconseguir tancar totes les terres. Això va afectar quasi 3 milions d'hectàrees de conreu, va representar l'ampliació de la terra cultivable en més d'1 milió d'hectàrees i es va guanyar per al conreu un 25% de la terra cultivada.

El Rol de la Gentry en la Nova Agricultura

L'objectiu de la gentry (noblesa terratinent) era aconseguir la construcció de grans propietats encerclades i canviar els mètodes agraris tradicionals dels open fields pels de la nova agricultura. Els encerclaments ho van aconseguir. A partir del 1830, l'agricultura mecanitzada i els adobs químics van augmentar els rendiments (l'agricultura britànica tenia una estructura capitalista).

El Comerç: Impulsor de la Industrialització

El comerç va constituir un factor clau per a la Revolució Industrial. A mitjan segle XVIII es van intensificar els intercanvis comercials entre el camp i la ciutat. També va ser crucial el comerç internacional, que va permetre l'accés als mercats exteriors (comerç d'esclaus, reexportació a Europa de productes colonials, importació de matèries primeres i exportació de productes manufacturats). Va ser fonamental en l'especialització de l'agricultura. L'ampliació d'una xarxa fluvial de canals va permetre el transport més barat i ràpid de mercaderies pesants.

El Ferrocarril i la Màquina de Vapor

Una segona fase va ser marcada pel naixement del ferrocarril, impulsat per la invenció de la màquina de vapor de James Watt (1769). El ferrocarril va contribuir a mobilitzar una gran acumulació de capital, va impulsar una gran demanda en la metal·lúrgia i en la construcció de maquinària, i va estimular les indústries de base: carbó, ferro i acer.

Sistema Bancari Britànic i la Borsa (s. XIX)

L'any 1820, l'estructura bancària de Gran Bretanya consistia en:

• Un banc central, el Banc d'Anglaterra, que guardava les reserves d'or i de plata de la nació.
• Uns 60 bancs privats a Londres que no podien emetre bitllets.
• Uns 800 bancs privats arreu del país que sí emetien bitllets.

La Borsa: Finançament i Inversió

La Borsa es va desenvolupar a partir del segle XVIII i canalitzava la inversió de capitals mitjançant la compra i venda d'accions i obligacions de les principals empreses.

De la Manufactura a la Indústria Fabril Moderna

L'Era de les Manufactures (Fins a 1820)

Fins aproximadament el 1820, va predominar el desenvolupament d'una indústria rural o indústria a domicili (coneguda com a putting-out system), lliure de traves gremials. En aquest sistema, els empresaris, aprofitant la mà d'obra dels camperols, subministraven la matèria primera i posteriorment comercialitzaven els productes manufacturats.

L'Era de la Fàbrica (Des de 1820)

Després del 1820 va començar l'era de la fàbrica, que es caracteritzava per concentrar els treballadors en centres fabrils, ampliant la divisió del treball i introduint màquines més eficients. Aquest procés va ser potenciat a partir del 1830 amb el desenvolupament del ferrocarril.

Indústria Tèxtil Cotonera: Innovació i Expansió

Factors d'Expansió de la Indústria del Cotó

L'expansió de la indústria tèxtil cotonera, sector pioner de la Revolució Industrial, es va basar en:

• La mecanització progressiva.
• La disponibilitat de mà d'obra abundant i especialitzada.
• La concentració geogràfica de la producció.
• Una ràpida acumulació de capital.
• Un producte final (teixits de cotó) destinat en gran part a l'exportació.

Invents Clau en la Mecanització Tèxtil

Llançadora Volant (John Kay, 1733)

Va augmentar la velocitat del procés de teixir, provocant un desequilibri entre la producció de filat i la capacitat de teixit.

Spinning Jenny (James Hargreaves, 1764)

Permetia a un sol operari moure diversos fusos alhora en lloc d'un de sol, multiplicant la producció de fil.

Water Frame (Richard Arkwright, 1769)

Emprava la força hidràulica (aigua) en comptes de la força humana, produint un fil més fort i resistent.

Mule Jenny (Samuel Crompton, 1779)

Combinava característiques de la Spinning Jenny i la Water Frame, i produïa més fil, més resistent i de més qualitat.

Expansió de la Revolució Industrial a Europa

Bèlgica: Lideratge Industrial Continental

Bèlgica va ser el país capdavanter en la industrialització continental gràcies a:

• Abundants recursos carbonífers.
• Bones relacions comercials amb França i el Zollverein (unió duanera alemanya).

La industrialització belga va començar amb la indústria tèxtil i va continuar amb la siderometal·lúrgica. Es va independitzar dels Països Baixos el 1830. El 1850 ja tenia una via industrialitzada consolidada i l'Estat es va esforçar en la construcció de la xarxa ferroviària.

França: Industrialització Gradual

El creixement industrial a França va ser més lent a causa de factors com:

• Debilitat demogràfica relativa.
• Pobresa de jaciments de carbó mineral de qualitat.
• Alt preu del carbó i del ferro.
• Una certa manca de mentalitat empresarial enfocada a la gran indústria.
• Una organització bancària inicialment menys adaptada al finançament industrial.
• Un sistema modern de transports que es va desenvolupar més tardanament.
• Polítiques econòmiques sovint proteccionistes.

La industrialització francesa va començar amb el sector tèxtil. A partir de 1850 es va produir una acceleració, amb la modernització i la superació progressiva dels obstacles anteriors, i un auge en la construcció del ferrocarril.

Alemanya: Emergent Potència Industrial

Alemanya, formada per un conjunt d'estats que es van unificar el 1870, es va convertir en una gran potència industrial. La industrialització es va desenvolupar principalment entre 1850 i 1870, impulsada per:

• Un fort creixement de la població.
• L'abolició de la servitud i la supressió del règim feudal.
• La constitució d'una zona de lliure canvi: la Unió Duanera o Zollverein (creada el 1834).
• La ràpida construcció del ferrocarril, que va unificar el mercat interior.