Segona Revolució Industrial: Electricitat i Diversificació
Creixement i Diversificació Industrial
L'Electricitat
A finals del segle XIX i durant el primer terç del segle XX, la indústria rep un nou impuls en el procés d'industrialització, conegut com a segona revolució industrial (petroli, electricitat...).
Una de les característiques principals va ser la utilització de l'electricitat com a font d'energia, substituint progressivament el carbó. L'electricitat consumida a Espanya i Catalunya era d'origen hidràulic, més barata que el carbó.
La millora de la tecnologia del transport de l'energia, amb la construcció de línies d'alta tensió, va permetre que l'electricitat recorregués llargues distàncies a un cost reduït.
L'electricitat es va convertir en una font de negoci. A Catalunya, el 1911 es van crear tres grans empreses elèctriques a Barcelona:
- Societat General de Forces Hidràuliques
- Energia Elèctrica de Catalunya
- Barcelona Traction, Light and Power Company (la Canadenca)
Es van començar a construir els primers embassaments i centrals hidràuliques al Pirineu. El 1913 es va inaugurar la primera central hidroelèctrica de gran potència a Cabdella (Pallars Jussà) i el 1916 la de Talarn.
La Canadenca va ser la principal empresa elèctrica de Catalunya, controlant la producció, la distribució i l'explotació de tramvies i ferrocarrils elèctrics.
A la resta d'Espanya també es van crear grans companyies elèctriques, com la Sociedad General de Fuerzas Hidroeléctricas.
L'electricitat va millorar la vida quotidiana i el sistema productiu, com l'enllumenat de fàbriques, vies públiques i habitatges. També va aparèixer el motor elèctric, que va permetre l'automatització de l'ascensor.
Noves Indústries
L'electricitat va impulsar el desenvolupament industrial. Van sorgir noves empreses que fabricaven electromotors, cables, carbons elèctrics, llums incandescents i components industrials.
Va augmentar i diversificar la indústria catalana. El tèxtil va continuar sent el sector predominant, però es van desenvolupar nous sectors com:
- Indústries químiques (la Cros)
- Electroquímiques (Flix)
- Siderometal·lúrgiques (alts forns de Catalunya)
- Alimentàries (begudes i aliments)
- Papereres
- Materials de construcció
Aquestes empreses van generar molts llocs de treball.
A nivell espanyol, va destacar la indústria siderúrgica a Biscaia (Altos Hornos de Vizcaya) i les mines de coure a Huelva (The Riotinto C. Ltd.).
Al final del primer terç del segle XX, es va començar a introduir el petroli i els seus derivats com a font d'energia al transport i la indústria.