La Revolució Industrial a Gran Bretanya: Causes, Impacte i Societat
La Revolució Industrial a Gran Bretanya
Agricultura: Fonaments del Canvi
La transformació agrícola va ser clau per al desenvolupament industrial:
- Introducció de maquinària: Es va començar a utilitzar maquinària, substituint els bous per cavalls per augmentar la productivitat.
- Eliminació del guaret: Aquesta pràctica va permetre un aprofitament més intensiu de la terra.
Comerç i Infraestructures
El comerç va experimentar una gran expansió gràcies a la millora de les infraestructures:
- Transport Terrestre: A partir del 1730, es van començar a millorar les carreteres i les vies d'accés a les ciutats.
- Transport Fluvial: El transport fluvial, més econòmic, es va potenciar amb la construcció de canals, especialment per al transport de carbó.
El comerç marítim va augmentar significativament, impulsant el comerç amb les colònies:
- Des de l'Índia s'importaven matèries primeres tèxtils, com el cotó.
- Des d'Amèrica s'importaven cafè i sucre.
Gran Bretanya va arribar a controlar tot el comerç marítim, convertint-se en el centre financer d'Europa.
Creixement Demogràfic
Al segle XVIII es va produir un creixement demogràfic notable. La millora de la qualitat de vida de molts camperols, juntament amb els progressos en la higiene i la cura dels animals, va suposar una disminució de la mortalitat i de les malalties.
Economia: El Liberalisme Econòmic
Amb la revolució parlamentària al segle XVIII, els britànics van adoptar el liberalisme econòmic. Aquesta doctrina defensava la iniciativa privada com a motor de creixement i s'oposava a la intervenció de l'Estat.
- Economia liberal: No intervenció estatal i llibertat per invertir en negocis o propietats.
- La burgesia va impulsar l'economia liberal i va aconseguir representació al Parlament.
- Adam Smith (burgès) va elaborar la teoria fonamental de l'economia liberal.
- Objectius: Llibertat de comerç, accés a la propietat i llibertat de moviment per assolir el màxim benefici individual.
La Màquina de Vapor: El Motor de la Revolució
L'any 1769, James Watt va inventar la màquina de vapor. Aquesta màquina va impulsar l'economia, donant lloc a les fàbriques, on el treball ja no era artesanal, sinó assistit per grans màquines. Va inaugurar el procés d'industrialització, especialment en les indústries tèxtil i siderúrgica.
La productivitat dels obrers de les fàbriques era molt superior a la dels artesans, cosa que va permetre abaratir els costos i, per tant, els preus dels productes, fent-los accessibles a més població.
Aplicacions de la Màquina de Vapor
- Extracció d'aigua de les mines.
- Impuls a les indústries tèxtil i siderúrgica.
- Innovació en el transport: vaixell de vapor i ferrocarril.
La Indústria Tèxtil
Abans de la industrialització, la indústria tèxtil es duia a terme a les cases amb la participació de tota la família:
- Els nens netejaven el cotó.
- Les dones filaven (fer un fil).
- Els homes feien el teixit.
Abans de la màquina de vapor, es van crear mecanismes per augmentar el ritme de producció:
- Spinning-Jenny: Màquina de filar que, amb una sola roda, movia diversos fusos, augmentant la producció i disminuint la mà d'obra necessària.
- Water Frame: Màquina que funcionava amb energia hidràulica.
Les Fàbriques Tèxtils
La producció tèxtil va deixar de tenir un caràcter domèstic per traslladar-se a grans fàbriques, i els artesans es van convertir en obrers.
La Indústria Siderúrgica
Inicialment, la siderúrgia utilitzava carbó vegetal, que tenia poc valor calorífic. A partir del segle XVIII, es va començar a elaborar carbó de coc, amb un gran valor calorífic, que va permetre processar el ferro anglès de baixa qualitat sense dependre de les importacions.
L'any 1783, Henry Cort va inventar una màquina que, utilitzant l'energia del carbó mineral, forjava i laminava el ferro, produint lingots de bona qualitat. A partir d'aquest moment, la producció i la demanda de ferro es van multiplicar.
La Revolució del Transport
El Transport Marítim
L'any 1807 es va començar a utilitzar la màquina de vapor per propulsar els vaixells, fent-los més veloços i desenvolupant el transport marítim.
El 1869, la inauguració del Canal de Suez va accelerar enormement el comerç marítim entre Europa i Àsia, ja que ja no era necessari rodejar Àfrica.
El Ferrocarril
Aquest mitjà de transport terrestre va començar a utilitzar la màquina de vapor per moure vagons a les mines a partir del 1825. Posteriorment, es van construir línies per al transport de materials i mercaderies.
El 1830 es va inaugurar la primera línia ferroviària de mercaderies i passatgers entre Liverpool i Manchester.
El ferrocarril va donar un fort impuls a l'economia, ja que era un transport ràpid, segur i barat tant per a mercaderies com per a persones, impulsant sectors com el siderúrgic i el miner.
Les Classes Socials
Classe Alta
L’Aristocràcia: Va deixar de cobrar rendes dels camperols i va començar a pagar impostos. Acostumats a viure de rendes, molts no van saber invertir en les noves empreses. Es van veure obligats a vendre terres o a casar-se amb membres de l'alta burgesia per mantenir el seu estatus. Tot i això, van conservar el prestigi en la política, l'administració, la diplomàcia i la justícia.
La Burgesia: Va invertir els seus diners en la creació de noves empreses, sistemes de producció i accions. Els burgesos es van convertir en empresaris i van passar a ser la classe més influent i dominant.
La Petita Burgesia (Classe Mitjana)
Incloïa comerciants, enginyers, petits terratinents, funcionaris, professors, advocats, etc. No gaudien del mateix nivell econòmic que l'alta burgesia, però tenien bons ingressos i no realitzaven feines manuals.
La seva vida es basava en l'esforç, el treball i l'estalvi, i intentaven imitar la vida de l'alta burgesia. De vegades, aquest grup es va unir al proletariat en la lluita per causes comunes.
Els Camperols
Els camperols no tenien propietats ni un alt nivell educatiu. Vivien en condicions precàries i molts van emigrar a la ciutat buscant feina a les fàbriques.
La Classe Obrera o Proletariat
Condicions de vida: Vivien a les ciutats en condicions pèssimes i antihigièniques. Els nens havien de treballar durant tot el dia, impedint-los rebre educació.
Condicions de treball: La família sencera havia de treballar per cobrir les necessitats bàsiques. Treballaven a les fàbriques en jornades interminables a canvi de sous molt baixos i irregulars. S'havien d'adaptar al ritme de les màquines, i l'obrer esdevenia una peça de l'engranatge industrial, dedicant-se només a una part del procés sense veure el producte final.
Les condicions laborals empitjoraven la seva qualitat de vida:
- Realitzaven un treball monòton i rutinari sense creativitat.
- Els salaris eren tan baixos que no podien menjar prou.
- Trobaven en llargues hores de treball sense temps per a ells mateixos.
A causa de les seves condicions de vida, treball i opressió, el proletariat va iniciar una revolució.
L'any 1811 es va iniciar el luddisme, un moviment obrer que culpava les màquines de les seves condicions. Posteriorment, van sorgir queixes directes contra els empresaris. Els obrers van organitzar nombroses revoltes i vagues per demanar millores laborals. Aquest moviment reivindicatiu es coneix com el moviment obrer.
Sistema Capitalista
El capitalisme és un sistema econòmic caracteritzat per:
- Els mitjans de producció (màquines, instal·lacions, matèries primeres, energia) són propietat privada, concentrada en mans de la burgesia. El proletariat només posseeix la seva força de treball, que ven a canvi d'un salari.
- Sistema d'iniciativa lliure (lliure competència) i no planificat, amb l'objectiu de la recerca del màxim benefici individual.
- Existència de lliure mercat de productes, salaris i preus, regulat per l'oferta i la demanda.
- La competència per aconseguir mercats incentiva la reducció de costos i preus, impulsant la innovació tecnològica.
- La manca de planificació i la recerca del benefici màxim provoquen l'augment progressiu de la producció i les crisis de superproducció cícliques, que comporten davallada de beneficis, descens de salaris, tancament d'empreses i atur obrer.
Interpretació d'un cartell obrer: El cartell mostra la funció de cada classe social i institució en la societat, evidenciant que els més pobres són els que aguanten tot el pes del sistema.
Segona Revolució Industrial i Organització del Treball
Factory System (Fàbrica)
Organització de la producció amb les següents característiques (apareguda a la Primera Revolució Industrial a Gran Bretanya):
- Les eines són màquines impulsades per la màquina de vapor.
- Els artesans es converteixen en obrers.
- Divisió tècnica del treball (cada obrer fa una part).
- El rendiment depèn de la màquina.
- L’obrer està obligat a seguir el ritme de la màquina.
- Els obrers estan reunits en un mateix espai.
Això va augmentar la producció i la productivitat, però també va generar més atur.
Taylorisme o Fordisme
Nova forma d'organització del treball que es va aplicar als EUA a principis del segle XX (Ford). Va accelerar i augmentar el procés de producció, abaratint despeses. Els obrers cobraven sous proporcionals a la producció.
Característiques:
- La feina es divideix en tasques i es cronometra.
- Es crea la cadena de muntatge.
- Es guanya temps perquè l'obrer no es mou, sinó la màquina.
- Les tasques són cada vegada més curtes, repetitives i mecàniques.
Conseqüències:
- Augment de la producció, la productivitat i els beneficis.
- Reducció del temps de producció.
- Abaratiment dels preus gràcies a la producció en sèrie.
- Més gent pot accedir a comprar productes com el cotxe.