Revolució Industrial, Imperialisme i Art del S. XIX-XX

Revolució Industrial

Entre 1860 i 1914, Europa occidental, els Estats Units i el Japó van experimentar una etapa de creixement econòmic intens, coneguda com a Segona Revolució Industrial. El creixement demogràfic es va accelerar, i tant els intercanvis comercials com la producció van augmentar ràpidament. A Europa, aquest creixement demogràfic, anomenat "explosió blanca", va provocar migracions cap a altres continents.

L'electricitat i el petroli van ser les fonts d'energia més importants d'aquesta Segona Revolució Industrial. Es van construir línies ferroviàries que connectaven territoris llunyans. El motor d'explosió, inventat per Gottlieb Daimler, va permetre l'ús del petroli com a combustible.

Imperialisme

L'imperialisme és l'espoliació de recursos, l'explotació econòmica i el domini polític de gran part d'Àsia, Àfrica i Oceania per part dels països occidentals.

Causes de l'Imperialisme

• Econòmiques: L'excés de població va portar molts europeus a buscar noves terres. També hi va haver una recerca de primeres matèries i mà d'obra barata.
• Polítiques: Els estats europeus van tenir enfrontaments per dominar terres fora d'Europa. Es va justificar l'expansió amb idees que exaltaven la pròpia nació i la política de domini imperialista.
• Socials: Explotació de la mà d'obra indígena, incloent-hi esclavitud i salaris de misèria.
• Culturals: Substitució de les cultures, religions i llengües indígenes per les europees.

Primera Guerra Mundial

Causes

• Enfrontaments entre potències europees per la disputa de les colònies. Alemanya, que s'havia incorporat tard a la cursa colonial, només havia aconseguit alguns territoris africans i del Pacífic.
• Conflictes fronterers al continent europeu.
• L'assassinat de l'arxiduc austríac Francesc Ferran va ser el detonant. El 28 de juliol, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia.

Fases

• Guerra de moviments (1914): Les potències centrals van atacar simultàniament Bèlgica i França (front occidental) i Rússia (front oriental).
• Guerra de posicions (1915-1917): Els soldats es van atrinxerar i els fronts es van mantenir estables.
• Intervenció dels Estats Units: Després de la revolució soviètica de 1917, Rússia es va retirar de la guerra.

El Tractat de Versalles va imposar a Alemanya dures condicions de pau.

Feminisme i Sufragisme

El feminisme és un moviment social i polític que busca la igualtat real de la dona en tots els àmbits.

El sufragisme: Un pensador liberal va presentar al parlament anglès una proposta per legalitzar el vot femení, però va ser rebutjada. Mentre es debatia, algunes suffragettes van utilitzar tàctiques més radicals, com incendis a comerços, sabotatges i atacs a domicilis de polítics. Finalment, el vot femení es va implantar al Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Moviments Artístics

Impressionisme (1870)

Els impressionistes van prescindir de pintar al taller i van treballar a l'aire lliure. La pinzellada era solta i els quadres es feien sense dibuix previ, amb domini del color. Édouard Manet (Sol ixent) és un exemple clau.

Postimpressionisme

Van mantenir l'interès per la llum, però van recuperar la importància del dibuix. Vincent van Gogh (Camp de blat amb xiprers) és conegut per la seva línia serpentejant i els seus terres tremoloses.

Cubisme

Volien mostrar un mateix objecte des de múltiples punts de vista, descomponent-lo en elements geomètrics. L'ús del collage va ser important. Pablo Picasso i Georges Braque (Dona amb guitarra) són figures centrals.

Expressionisme

Feien un ús arbitrari del color i presentaven allò que no es veu (els sentiments), deformant les figures i utilitzant una característica línia en ziga-zaga. Edvard Munch (El crit) n'és un exemple destacat.

Fauvisme

Es caracteritza per l'ús arbitrari del color: el cel podia ser groc, un nas podia ser verd, i un tronc d'arbre podia ser blau. Henri Matisse (La ratlla verda) és un representant important.