Revolució Industrial: Indústria, Transports i Liberalisme

La Indústria Pionera

Relació directa entre industrials i científics. Universitats, Acadèmies, societats culturals intenten trobar aplicacions als seus descobriments. Es fan exploracions mundials per trobar matèries primeres. Aparició de maquinàries tèxtils i importació de primeres matèries dels EUA (cotó). La gran producció implica abaratiment de costos.

Mecanització progressiva:

• Turbines
• Màquina de vapor
• Teler mecànic

Mecanització: Més beneficis econòmics. Calen menys treballadors, augmenta l’atur en la mà d’obra, que seran empleats més tard en el sector de les màquines.

Indústria Siderúrgica

Forns de cocció amb carbó de coc. Bigues i planxes uniformes. Laminatge (planxes uniformes) i pudelació (enduriment del ferro).

Revolució dels Transports

• Xarxa de canals per aigua.
• Millora dels camins.
• Invenció del ferrocarril.

Primer s’utilitzava a les mines amb vagonetes de rails. Després es dedica a aplicar-ho en territori civil (Primera línia comarcal: Liverpool – Manchester). Desenvolupament de l'enginyeria civil, perquè calen infraestructures per al ferrocarril. S'utilitza per transportar materials pesats: abaratiment de costos de transport i reducció del temps de desplaçament.

Es necessiten terres per construir el ferrocarril. La iniciativa privada s'uneix en Societats Anònimes (SA), a banda de la tradició familiar, per invertir en les obres.

Millores en:

• Comunicacions
• Comerç a llarga distància
• Exportacions i importacions

Altres Llocs de la Revolució Industrial

Bèlgica, França (lenta, molts pagesos), Alemanya. Desenvolupament ràpid. Rivalitat amb el Regne Unit (UK). Aleshores dividida en petits regnes. Formen la unió duanera lliurecanvista Zollverein.

Bases Teòriques del Liberalisme Econòmic: Revolució Ideològica

Adam Smith

Assaig sobre la riquesa de les nacions (1776). És el primer a preveure un canvi fonamental en l’economia, i s’anticipa a l’evidència de la revolució de la indústria com a motor econòmic. Es planteja la necessitat d’arribar al liberalisme econòmic.

Bases:

• Respecte absolut per la propietat privada, fonament de la nova economia. La propietat privada està fins i tot per sobre del rei.
• Llibertat empresarial. La relació contractual entre empresari i treballador no ha d’estar regulada per l’Estat.
• Desaparició dels gremis.
• S'ha de donar tot el suport a la iniciativa privada, perquè l'interès individual portarà per bon camí l'economia general. Tot el suport a la iniciativa privada en forma de llibertat.
• Visió positiva de l’economia: creixement continu.
• Existència d’una 'mà invisible' que regula els mercats.
• Estat fort: només ha d'administrar.
• La riquesa es crea amb el treball, no amb les riqueses de la terra.
• Economia regulada per la llei natural de l’oferta i la demanda.
• Preu de mercat en funció de: preu natural, valor d’ús, valor de canvi.

Thomas Malthus

Contraposició: Assaig sobre el principi de la població. Malthus pensa que la població creix i no hi ha suficients recursos per garantir-ne per a tothom. Però Malthus no va tenir en compte la revolució agrícola.

David Ricardo

Defensa el lliurecanvisme. Teoritza sobre la regionalització de l’economia. Divisió internacional del treball: especialització per regions donarà lloc a una millora substancial de l’economia.

Stuart Mill

Principis d'economia política (1848). Proposa:

• Educació obligatòria.
• Fiscalitat.
• Regulació laboral.
• Foment de la iniciativa privada.

En tota la resta, no ha d'intervenir l'Estat perquè és un mal empresari. D’aquí neix la tendència del capitalisme a privatitzar.