Revolució i Industrialització a Catalunya al segle XIX
La Revolució de Setembre (1868)
La Revolució de Setembre de 1868, coneguda també com La Gloriosa, va obrir un període de sis anys de domini de les idees democràtiques i progressistes. Després del triomf de la revolució, es va constituir un govern provisional, l'home fort del qual va ser el general Prim. L'any 1869 es va aprovar una nova constitució que proclamava la sobirania nacional i el sufragi universal masculí, i reconeixia els drets individuals.
Amadeu I
Amadeu I va ser escollit com a nou rei, proposat pel general Prim. Amadeu I va haver d'enfrontar-se a un gran nombre de problemes durant el seu regnat, entre els quals hi va haver l'assassinat del general Prim i l'oposició dels carlins i dels republicans a la nova monarquia. Finalment, Amadeu I va abdicar i les Corts espanyoles van proclamar la Primera República.
La Primera República i la Restauració
Després d'un període amb quatre presidents, els cops d'estat dels generals Pavía i Martínez Campos van posar fi al règim republicà. La Restauració és el període històric que es va iniciar amb la proclamació com a rei d'Espanya d'Alfons XII, fill d'Isabel II. El sistema polític de la Restauració, ideat per Antonio Cánovas del Castillo, es basava en l'alternança en el poder polític del Partit Conservador, liderat pel mateix Cánovas, i el Partit Liberal, dirigit per Práxedes Mateo Sagasta. El sistema de la Restauració es fonamentava en la Constitució de 1876 i en el caciquisme.
La Revolució Francesa a Catalunya
La Revolució Francesa va tenir una àmplia repercussió a Catalunya. En primer lloc, perquè va ser l'origen de dos grans conflictes bèl·lics: la Guerra Gran (1793-1795) i la Guerra del Francès (1808-1814), nom que es dona a Catalunya a la Guerra de la Independència. En segon lloc, perquè va permetre la difusió del liberalisme i de les idees dels revolucionaris francesos, malgrat els intents dels reis espanyols de censurar les notícies que anaven arribant del país veí.
Carlins i Liberals
Les lluites entre liberals i absolutistes són característiques de la primera meitat del segle XIX. El liberalisme va arrelar a les zones que s'havien industrialitzat primer, és a dir, a la major part de la Catalunya litoral i urbana, i va obtenir el suport de la burgesia i de les classes populars urbanes, com els obrers i els menestrals. En canvi, el clergat i els pagesos de la Catalunya interior es van oposar fermament a la difusió del liberalisme: el clergat perquè el liberalisme combatia els privilegis de l'Església, i els pagesos perquè se sentien amenaçats per les reformes econòmiques que proposaven els liberals. La victòria dels liberals va consolidar la revolució burgesa a l'Estat espanyol. El conflicte entre carlins i liberals va posar novament en relleu la divisió existent entre la Catalunya interior i la Catalunya litoral.
La Màquina de Vapor i la Revolució Industrial
La màquina de vapor, perfeccionada l'any 1769 per l'enginyer escocès James Watt, va contribuir a augmentar significativament la producció industrial i va transformar de dalt a baix el món dels transports. La màquina de vapor va ser aplicada als alts forns i, sobretot, es va utilitzar per generar força motriu en altres màquines, especialment les tèxtils i les de transport. La indústria tèxtil del cotó i la indústria siderúrgica van ser els sectors capdavanters de la Revolució Industrial. Va incrementar el rendiment i l'eficàcia de les màquines tèxtils, sobretot de la indústria del cotó. La indústria siderúrgica, amb els alts forns i les forneries, produïa acer i ferro colat.
Les Colònies Industrials
La manca de carbó va esperonar els industrials catalans a trobar fonts d'energia alternatives, i a la segona meitat del segle XIX es va generalitzar l'ús de la turbina hidràulica. La utilització d'aquest recurs energètic explica la instal·lació de colònies industrials als marges dels rius. Nombroses fàbriques es van situar a les conques dels rius Llobregat, Ter, Freser, Cardener i Gaià, ja que aprofitaven l'energia hidràulica que proporcionaven els salts d'aigua per accionar les màquines.
Noves Indústries i Energies
La indústria metal·lúrgica es va desplegar a Catalunya després de la indústria tèxtil. La primera fàbrica important va ser La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada l'any 1855. A la segona meitat del segle XIX van prosperar la indústria del gas i la de l'electricitat. El gas es feia servir sobretot per a l'enllumenat públic i per a consum domèstic. Al tombant del segle, l'energia hidroelèctrica anava guanyant terreny al gas i al carbó.