La Revolució Liberal a Espanya (1833-1843): Regències i Transició
La revolució liberal (1833-1843)
Primers governs de transició (1833-1836)
Creació d'un consell per assessorar Maria Cristina, presidit per Cea Bermúdez, format per absolutistes i moderats. Defensors de l'absolutisme amb alguns reformes administratives.
Creen la divisió provincial en 49 províncies.
Insurrecció carlina: es crea un govern liberal presidit per Martínez de la Rosa. Eren reformes molt limitades.
Creació de l'Estatut Reial, un conjunt de regles per convocar Corts, semblants a les de l'Antic Règim, però adaptades als nous temps.
Reformes insuficients. Els liberals es divideixen en moderats i progressistes (dues grans tendències).
La Corona dona suport als moderats, però necessiten ajuda i accepten un govern progressista.
Progressistes
Moviment popular amb influència en la Milícia Nacional i juntes revolucionàries. El 1836 hi ha revoltes urbanes amb demandes de reunió de Corts, llibertat de premsa, nova llei electoral, extinció del clergat regular i reorganització de la Milícia Nacional.
Maria Cristina forma un govern progressista amb Mendizábal. La reforma de l'Estatut Reial i la desamortització del clergat el fan destituir.
Amb noves revoltes s'estableix la Constitució de Cadis i Calatrava arriba al poder.
Desmantellament de l'Antic Règim
Desmantellar les institucions de l'Antic Règim i implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Reforma agrària liberal: principis de propietat privada i lliure disponibilitat de la terra.
Tres mesures:
- Dissolució del règim senyorial
- Desvinculació de la terra
- Desamortització de les terres de l'Església i dels ajuntaments, i dissolució dels ordes religiosos.
Els béns es posen en subhasta pública i es paguen en metàl·lic o amb deute públic per finançar l'exèrcit, reduir el deute i afavorir el liberalisme.
Noves mesures per al lliure funcionament del mercat: abolició de privilegis de la Mesta, llibertat d'arrendament, preus i emmagatzematge. Abolició dels privilegis gremials, reconeixement de la llibertat industrial i comercial, eliminació de duanes interiors i abolició del delme.
Desmantellament de l'Antic Règim (repetició)
Desmantellar les institucions de l'Antic Règim i implantar un sistema liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Reforma agrària liberal: principis de propietat privada i lliure disponibilitat de la terra.
Tres mesures:
- Dissolució del règim senyorial
- Desvinculació de la terra
- Desamortització de les terres de l'Església i dels ajuntaments, i dissolució dels ordes religiosos.
Els béns es posen en subhasta pública i es paguen en metàl·lic o amb deute públic per finançar l'exèrcit, reduir el deute i afavorir el liberalisme.
Noves mesures per al lliure funcionament del mercat: abolició de privilegis de la Mesta, llibertat d'arrendament, preus i emmagatzematge. Abolició dels privilegis gremials, reconeixement de la llibertat industrial i comercial, eliminació de duanes interiors i abolició del delme.
Constitució de 1837
Era breu i deixava espai per a qüestions regulades per mitjà de lleis, i així féu un text estable que pogués ser acceptat per tots.
Principis bàsics progressistes: sobirania nacional, declaració de drets ciutadans, divisió de poders i aconfessionalitat de l'Estat.
Principis moderats: dues cambres, Congrés i Senat. El Senat és escollit pel rei i atorga amplis poders a la Corona, finançament del culte catòlic. Al 1837 hi ha llei d'impremta i llei electoral (sufragi molt restringit).
Alternança en el poder
Primer sistema de partits, format bàsicament per moderats i progressistes. El model polític es va veure condicionat per la intromissió de militars. Els generals Espartero, Narváez i O'Donnell van tenir una intervenció determinant.
Moderats 1837-1840
Eleccions guanyades pels moderats, que desvirtuen els elements progressistes de la Constitució de 1837, restringeixen la llibertat d'impremta i creen la llei d'ajuntaments. Intenten implantar el decret de 1837. Els moviments insurreccionals progressistes fan dimitir Maria Cristina i puja al poder Espartero.
Regència d'Espartero: 1840-1843
Dissol les juntes revolucionàries, convoca eleccions i ho guanya. Autoritarisme, per a ell i la seva camarilla. Un arancel que obre el mercat espanyol als anglesos provoca un aixecament a Barcelona. Espartero bombardeja Barcelona i guanya la seva oposició. Els moderats aprofiten la feblesa d'Espartero i de Narváez i O'Donnell donen la regència a Isabel II.