Revolucions Científiques: Kuhn, Copernic i la Física Newtoniana

I. Les revolucions científiques segons Thomas S. Kuhn

De vegades, les ciències pateixen canvis de direcció que poden afectar el contingut del coneixement, els mètodes emprats, les característiques de les persones que treballen en aquest terreny, els espais físics i institucionals o els interessos socials de la ciència. Thomas S. Kuhn, un dels més importants filòsofs i historiadors de la ciència del segle XX, va denominar a aquests canvis "revolucions científiques”.

Per a Kuhn, la ciència es desenvolupava en forma de successions de "paradigmes", als quals considerava "realitzacions científiques universalment reconegudes que, durant un temps, proporcionen models de problemes i solucions a una comunitat científica". Els "paradigmes" han de ser prou complets per a "atraure un grup durador de partidaris", allunyant altres temes d'investigació, i "prou incomplets per a deixar molts problemes per a ser resolts pel grup de científics redelimitat".

Al llarg de les investigacions de la ciència normal, poden sorgir anomalies, és a dir, resultats contraris a allò que és esperat pels paradigmes o que no encaixen en els trencaclosques habituals de la ciència normal. Les anomalies poden atraure cada vegada més l'atenció d'una comunitat científica i, en lloc de descartar, ser objecte d'un estudi detallat. Aquest estudi pot originar el sorgiment d'una crisi si hi ha un fracàs repetit en l'intent de fer que una anomalia puga ser explicada dins del paradigma. Sempre segons Kuhn, quan la comunitat científica no pot passar per alt ja les anomalies que subverteixen la tradició existent de pràctiques científica, "s'inicien les investigacions extraordinàries que condueixen finalment a revolucions científiques.

L'existència d'aquestes revolucions científiques trenca amb la imatge habitual sobre la continuïtat acumulativa del saber científic que, per a moltes persones, incloent-hi els mateixos científics, sembla desenvolupar-se en una marxa creixent de progrés cap a una millor i més completa comprensió del món.

II. La revolució científica dels segles XVI i XVII

Una de les primeres revolucions científiques que Kuhn va estudiar va ser la "revolució copernicana". Segons Kuhn havia consistit principalment en el reemplaçament de l'antic paradigma "geocèntric" de l'astronomia antiga (personalitzada en l'obra de Ptolomeu, pel nou paradigma "heliocèntric" (o copernicà). En el primer, la Terra era el centre de l'univers i la resta dels planetes i estrelles inclòs el sol giraven al seu voltant. En el paradigma de Copèrnic, el Sol era el centre de l'univers i la Terra un planeta que girava, com altres, al seu voltant. Aquest canvi suposava, entre moltes coses, el moviment de la Terra: en el model antic geocèntric la Terra estava estàtica, sense moviment, al centre de l'univers, però, si el nou model era cert, la Terra es movia girant al voltant de si mateixa i al voltant del Sol. Va ser necessari un altre canvi important en una altra ciència: la física del moviment, en què es va abandonar l'antic paradigma de la "física aristotèlica", segons la qual el moviment és absolut i tot cos té un "lloc natural", per a ser substituït per la "física newtoniana", en què els moviments són relatius i depenen del sistema de referència, tal com va assenyalar Galileu.

Pot ser el canvi no va afectar a totes les ciències per igual, les ciències tradicionals (astronomia) front les ciències baconianes (química o electricitat)

Però quina va ser la naturalesa dels canvis? Metodològics? institucionals? biogràfics?

Es van crear nous espais per a la ciència: acadèmies científiques (Royal Society), observatoris, teatres anatòmics, jardins botànics, gabinets de curiositat...