Revolucions Europees del Segle XIX: 1830 i 1848, Unificacions d'Itàlia i Alemanya

Revolucions Europees i Canvis Polítics

Conseqüències de la Revolució de 1830

• A França: Es va enderrocar el monarca absolut Carles X de Borbó i es va proclamar la Monarquia de Lluís Felip d'Orleans.
• A Bèlgica: Va triomfar la revolució i es va independitzar d'Holanda.
• A Polònia: Va ser reprimida durament pel tsar de Rússia.
• A Espanya: Es va produir una pausa en el sistema polític liberal.

La Revolució de 1848: L'Aparició dels Ideals Democràtics

El 1848, a l'Europa occidental, es va produir una nova onada revolucionària que va significar l'aparició dels ideals democràtics:

• Sufragi universal.
• Sobirania popular.
• Igualtat social.

Es va marcar l'aparició dels treballadors com a força política.

Efectes a França

A França, la revolució va posar fi a la monarquia de Lluís Felip d'Orleans i es va proclamar la República Social.

Europa Oriental i Unificacions

A l'Europa Oriental, la lluita va ser essencialment contra els règims absolutistes i contra la dominació imperial austríaca. Aquest context va impulsar les unificacions d'Itàlia i Alemanya.

Unificació d'Itàlia

La unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat: el Piemont. La burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats.

Fases de la Unificació Italiana

Itàlia estava dividida en sis estats.

El paper de Cavour

Cavour, cap del govern piemontès, va iniciar una guerra contra Àustria i van aconseguir l'annexió de la Llombardia.

El paper de Garibaldi

Garibaldi, cap de l'alçament popular, va enderrocar els monarques dels estats del centre i del sud d'Itàlia.

Resultat

Vicent Manuel, monarca de Piemont, va ser proclamat rei d'Itàlia. Roma es va convertir en la capital del nou regne.

Unificació d'Alemanya

Alemanya estava fraccionada en 36 estats. El problema principal era la rivalitat entre les dues potències germàniques: Prússia i Àustria.

El paper de Prússia

Prússia va potenciar la unió duanera que agrupava els estats alemanys amb l'excepció d'Àustria.

Otto von Bismarck

Otto von Bismarck (canceller prussià) va dirigir guerres victorioses contra Àustria i contra França.

Proclamació de l'Imperi

Es va proclamar el II Imperi Alemany i Guillem I va ser proclamat Kàiser (Emperador).

L'Europa del Segle XIX: Estabilitat i Conflictes Latents

L'últim terç del segle XIX va portar estabilitat política i de fronteres a Europa, però persistien conflictes latents:

Règims Absolutistes i Nacionalismes

L'Imperi Austríac i l'Imperi Turc continuaven sent règims absolutistes i hi persistien problemes nacionals greus. Hi havia pobles que volien ser independents:

• Holandesos, francesos, polonesos a Àustria.
• Georgians a Sèrbia.
• Búlgars a Turquia.