Revolucions i Liberalisme: Independència EUA, Agrícola i Teories

La Independència dels EUA

Insurrecció de les tretze colònies britàniques de la costa est d'Amèrica del Nord a finals del segle XVIII.

Procés d'Independència

• Influència de les idees il·lustrades europees (igualtat, llibertat, tolerància).
• Descontentament dels colons: no tenien representants al Parlament anglès; pagaven impostos; monopoli comercial.
• Motí del Te en contra del monopoli concedit a una companyia anglesa (1773).
• Declaració d'Independència del 4 de juliol de 1776 per part de representants de les colònies reunits a Filadèlfia.
• El rei Jordi III hi va enviar un exèrcit per sufocar la rebel·lió; els rebels van rebre l'ajut de França i Espanya.
• Guerra entre les colònies i la metròpoli (1775-1783).
• Tractat de París: Gran Bretanya reconeix la independència dels EUA.
• George Washington proclamat primer president dels EUA (1789-1797).

La Constitució dels EUA (1787)

Encara vigent amb 27 esmenes.

• Constitució de 1787: règim republicà, estructura federal, separació i equilibri de poders:
  • Legislatiu: el Congrés, format per dues cambres (Senat i Cambra de Representants).
  • Executiu: el President i el vicepresident, elegits cada quatre anys en sufragi indirecte (actualment dos mandats).
  • Judicial: Cort Suprema (6-9 membres vitalicis elegits pel President i ratificats pel Senat), Tribunals federals, jutjats de primera instància.
• Declaració de Drets (les deu primeres esmenes, 1791): llibertat religiosa, de premsa, d’expressió, de reunió, dret a ser jutjat per un jurat, portar armes, etcètera.
• Esmenes afegides (2/3 del Congrés i ¾ dels estats federals).

La Revolució Agrícola

• Transformacions al camp: augment de la producció d’aliments.
• Innovacions agrícoles:
  1. Canvis en el sistema de conreu:
     • Sistema de Norfolk i supressió del guaret per aconseguir la nitrogenació de la terra (Townshend): blat, tubèrculs (naps i patates), ordi, farratge (trèvol).
     • Millora de les tècniques ramaderes: animals ben alimentats i aprofitament dels adobs.
     • Nous mètodes de sembra, selecció de llavors, noves eines (millora de l'arada) i maquinària (Jethro Tull).
     • Introducció de nous conreus: patata, blat de moro i nous fertilitzants (com el guano).
  2. Estructura de la propietat:
     • Tancament i privatització de les terres comunals.
     • Pujada dels preus com a estímul als nous propietaris, increment dels beneficis i augment de la producció destinada al mercat.
     • Els pagesos pobres es converteixen en jornalers (salaris baixos) i molts emigren cap a la ciutat.

El Liberalisme Econòmic

• Impulsat pels pensadors de l’escola clàssica:
  1. Adam Smith:
     • El motor de l'economia és l'interès propi de l’individu.
     • Equilibri del mercat (oferta i demanda).
     • L'Estat no ha d'intervenir en l’economia del país (evitar el proteccionisme i els monopolis), excepte en alguns serveis (educació, justícia i exèrcit).
     • La seva obra més famosa és La riquesa de les nacions (1776), un estudi sobre el procés de creació i acumulació de la riquesa a partir del treball.
  2. David Ricardo:
     • El treball és una mercaderia més i els salaris no pujaran mai per sobre el límit imprescindible per a la subsistència.
     • La Llei de ferro dels salaris afirma que el salari real dels treballadors romandrà sempre proper al nivell de subsistència malgrat qualsevol intent d'augmentar salaris.
  3. Malthus:
     • El creixement de la població pot desequilibrar l’obtenció de recursos.

Causes de la Revolució

• Desig de canvis en la societat.
• Auge dels negocis i la indústria, en mans de la burgesia.
• La burgesia aconsegueix un ascens econòmic notable, però troba entrebancs jurídics per accedir al poder polític, reservat a la noblesa.
• Influència de les idees il·lustrades.
• La noblesa és contrària a perdre els seus privilegis i les seves rendes.
• Greu crisi econòmica:
  • Una pagesia ofegada per les càrregues feudals.
  • Males collites de la dècada del 1780: misèria i protestes.
  • Fam i malestar a les ciutats.
  • Competència dels productes anglesos: tancament de tallers i fàbriques.
• Finances reials en bancarrota:
  • La noblesa no paga impostos directes.
  • Participació en la Guerra d'Independència dels EUA.
  • Dèficit crònic: les despeses són superiors als ingressos de la Corona.