Revolucions Liberals i Nacionals al Segle XIX: Unificacions d'Itàlia i Alemanya

Història13 d’abr. 20252,95 KB

Les Revolucions Liberals i Nacionals

Les revolucions liberals i nacionals es van manifestar en tres grans onades revolucionàries:

Sèries d'aixecaments liberals dirigits per activistes que van intentar prendre el poder i posar fi a l'absolutisme a diversos països.
A Grècia, el 1822, els grecs van proclamar la seva independència, que es va afirmar el 1829.
També van resultar victoriosos els moviments de les colònies espanyoles de l'Amèrica continental.

Es van produir a l'Europa occidental i central entre 1829 i 1835.
Van comptar amb un important suport popular, en la qual la burgesia tenia poder.
Es van iniciar a França el 1830 i es va enderrocar el monarca Carles X de Borbó.
Bèlgica va establir un sistema liberal i es va independitzar d'Holanda.
El 1831 hi va haver una revolta a Polònia.
El 1832, a la Gran Bretanya, es va aconseguir una ampliació dels drets polítics.
A Espanya es va produir el pas a un sistema polític liberal entre 1833 i 1839.

Va significar l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, igualtat social, sobirania popular i l'aparició dels treballadors.
Un aixecament popular va posar fi a la monarquia i es va proclamar la república social i el sufragi universal.
A l'Europa oriental, la lluita va ser contra els absolutistes.
Les reformes liberals es van consolidar durant la segona meitat del segle XIX.

La unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat de cadascun dels països (Piemont, Prússia).
Les dues unificacions es van aconseguir després d'anys d'intensos conflictes armats.
La burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats.

Itàlia estava dividida en 6 parts.

Alemanya estava dividida en 36 estats.

El 1848, l'avenç del nacionalisme a Europa es va evidenciar.
El 1866, Otto von Bismarck va dirigir la guerra contra Àustria i el 1870 contra França.
El 1871, després de la victòria a Sedan, Guillem I va ser proclamat emperador.

Una sèrie de conflictes continuaven latents.

A l'Imperi turc i austríac persistien problemes nacionals, i encara hi havia pobles que eren independents.
L'Europa occidental té com a objectius l'avenç de la democràcia mitjançant el dret al sufragi universal, l'ampliació de les llibertats individuals i col·lectives i el reconeixement dels drets socials.