Revolucions polítiques: Amèrica, França i Napoleó

Revolucions polítiques

1. La revolució americana

Causes de la revolució americana

Les 13 colònies britàniques d'Amèrica del Nord van prosperar, però Gran Bretanya (GB) exercia el seu poder com a potència mundial imposant impostos i mantenint el monopoli comercial. Entre les causes destacades hi ha:

• Falta de representació al Parlament britànic: els colons no tenien representació i no podien ocupar noves terres lliurement.
• Voluntat de defensar els seus drets per part dels colons.
• Augment dels impostos imposats per GB, que va provocar protestes, com el Motí del te a Boston (1773).

La revolució americana va ser la primera revolució burgesa i la primera insurrecció colonial contra la metròpoli.

Dret al vot: qui tenia i qui no?

Qui tenia dret al vot? Principalment els homes blancs propietaris.

Quins sectors no tenien dret al vot? Les dones, les persones negres esclavitzades o lliures, els pobles indígenes i els homes sense propietat no tenien dret al vot.

Era una democràcia? No era una democràcia plena, perquè per considerar-se com a tal tothom hauria de tenir dret al vot i, a més, tots haurien de contribuir amb impostos de manera semblant.

Principis liberals a la Constitució americana

Quins dos principis liberals reflecteix la Constitució americana? La divisió de poders i la sobirania nacional.

2. Causes de la revolució francesa

Causes:

• Crisi de subsistència: males collites i fam → empobriment de les classes populars.
• Descontentament de la burgesia: la burgesia s'havia enriquit al segle XVIII però no podia accedir amb facilitat al poder polític del regne.
• Idees il·lustrades: van servir de base per a les demandes de la burgesia i d'altres sectors reformistes.
• Intent de reforma fiscal: la monarquia va intentar aplicar reformes per salvar les finances de l’Estat, la qual cosa hauria implicat que les classes privilegiades també paguessin impostos; el rebuig d'aquestes reformes i la convocatòria dels estats generals van desencadenar la revolució.

3. El període napoleònic

Reformes que va dur a terme Napoleó

• Va reorganitzar l’administració per fer-la més eficient i va crear la figura dels prefectes, representants de l’Estat francès a les províncies i departaments.
• Va instaurar un sistema educatiu estatal i centralitzat, des de primària fins a la universitat.
• Va reformar la hisenda pública i va crear el Banc de França (Banque de France).

Obstacles externs al seu projecte de conquerir Europa

L’armada britànica va derrotar la flota francesa a Trafalgar (1805). Napoleó va intentar imposar un bloqueig continental naval, però mai va poder doblegar el Regne Unit. La resistència a Espanya iniciada el 1808 va convertir-se en una guerra de llarga durada que va debilitar els francesos. També el fracàs de la invasió de Rússia el 1812 —degut a l’hivern rigorós i la manca de provisions— va acabar derrotant l’exèrcit francès.

4. La Restauració i el Congrés de Viena

Després de la derrota de Napoleó, els monarques absoluts i les forces conservadores volien retornar a l'etapa anterior a la Revolució Francesa: retornar el poder als reis i els privilegis als nobles i al clergat. Després de la batalla de Waterloo, on Napoleó va ser derrotat definitivament, es va produir el retorn a l’absolutisme a França i a parts d’Europa.

Quatre acords del Congrés de Viena

• Restauració de les monarquies derruïdes per Napoleó.
• Equilibri polític: es van establir mecanismes per evitar que una potència dominés Europa i així assegurar la pau.
• Restabliment de l’Antic Règim en molts aspectes socials i polítics.
• Remodelació territorial d’Europa per crear barreres i equilibris entre estats.

5. Característiques de l'etapa de la Convenció

La Convenció (Revolució Francesa) va tenir diverses mesures destacades:

• Va redactar una nova constitució que introduïa el sufragi universal masculí.
• Va promoure lleis socials, com el control de preus i mesures d’assistència per als pobres.
• Va formar un exèrcit nacional per combatre la intervenció de monarquies estrangeres.
• Es va crear el Comitè de Salut Pública (Comitè de Salut Pública), amb funcions executives i de defensa de la revolució.

6. Liberalime: definició i elements

Definició: El liberalisme era una ideologia sorgida de la Il·lustració i de la Revolució Francesa que té com a fonament la llibertat de la persona i els drets individuals.

Elements que conformen l'estat liberal

• Forma de l’Estat: pot ser monarquia constitucional o república.
• Divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial per evitar el poder absolut.
• Sobirania nacional: el poble és qui exerceix la sobirania i tria els seus representants.
• Parlament: elegit per sufragi, que pot ser censatari (per ciutadans amb determinat cens de propietat) o universal (segons el període i la legislació).

Notes: He mantingut el contingut original, corregint l’ortografia, la gramàtica i l’ús de majúscules/minúscules, i he organitzat la informació amb encapçalaments i llistes per a una millor llegibilitat i optimització SEO.