Riscos Ambientals i Recursos Naturals: Guia Completa

Relacions causals: són les relacions causa-efecte entre els elements variables d'un sistema.
Atmosfera: embolcall gasós de la Terra. Hidrosfera: tota l'aigua del planeta. Geosfera: les roques, la part sòlida i inorgànica. Edatosfera: el conjunt de sòls. Biosfera: tots els éssers vius.
Riscos ambientals: tenen lloc quan els processos del medi interaccionen i amenacen els éssers humans, o bé les seves activitats o recursos.
Catàstrofe: alliberament sobtat d'energia de cop, com per exemple terratrèmols o els aiguats torrencials durant els quals la magnitud del procés arriba a valors molt superiors als normals.
Perillositat: probabilitat que es produeixi un fenomen destructiu.
Exposició: nombre de víctimes i béns potencials afectats per un fenomen natural destructiu.
Vulnerabilitat: És la proporció de persones i béns afectats respecte al total exposat.
Riscos naturals:
Atmosfèrics: sequeres i aiguats, vents intensos, pedregades, glaçades, llamps i diversos fenòmens climàtics a gran escala.
Geodinàmics externs: fenòmens de vessant, avingudes torrencials, erosió fluvial i litoral, esfondraments, expansió d'argiles, enterrament per dunes, erosió del sòl i desertització.
Geodinàmics interns: sismes, tsunamis i erupcions volcàniques.
Predicció dels riscos: es tracta d'anticipar on i quan tindrà lloc el fenomen generador del risc.
Previsió del risc: A partir dels antecedents existents es poden elaborar models de funcionament dels fenòmens. Permeten determinar les àrees de risc i elaborar mapes de perillositat i de vulnerabilitat.
Recursos naturals: són els béns que aporta la natura i que tenen algun interès per als éssers humans.

Recursos renovables: recursos amb cicles de regeneració relativament ràpids a escala humana.
Recursos no renovables: dipòsits limitats o amb cicles de regeneració per sota dels ritmes d'extracció o explotació.
Impacte ambiental: el conjunt d'efectes positius i negatius que la realització d'un projecte provoca en el medi. Tipus: Interferències en la dinàmica de processos naturals. Contaminació.
Gestió ambiental: L'administració adequada del medi ambient per a fer-ne un ús correcte, que minimitzi riscos i impactes i que promogui una explotació racional dels recursos.
Mesures preventives: eviten un conflicte ambiental. Objectiu: evitar un risc i minimitzar un impacte.
Mesures correctores: Són aquelles que, un cop provocat un conflicte ambiental, tendeixen a corregir-lo.
Auditoria ambiental: consisteix en l'elaboració d'un estudi i en la diagnosi de la situació ambiental en què es troba una instal·lació o activitat.
Avaluació d'impacte ambiental: L'avaluació d'impacte ambiental (AIA) és un procediment que estudia els impactes que produeix en el medi la realització d'un projecte.
Integració ambiental: pretén dur a terme noves actuacions en aquests indrets amb l'objectiu de recuperar-ne totes o algunes de les característiques anteriors i que siguin assimilades per l'entorn natural.

L'atmosfera: Embolcall gasós de la Terra que, juntament amb la hidrosfera, constitueix el sistema de capes fluides terrestres que estan estretament relacionades entre elles.
Homosfera: Ocupa els 100km inferiors i té una composició constant.
Heterosfera: Des dels 100km d'altura fins al límit superior de l'atmosfera a uns 10.000km i està formada per diverses capes.
Troposfera: Capa inferior de l'atmosfera, és la capa més prima i hi tenen lloc gairebé tots els fenòmens atmosfèrics.
Estratosfera: des de la tropopausa fins a 60km d'altura. Les temperatures hi augmenten progressivament fins a assolir valors propers a 0ºC en l'estratopausa.
Mesosfera: és la zona situada entre 60 i 100km d'altura. La seva temperatura pot disminuir fins a -90ºC.
Ionosfera: Arriba fins a 600km d'altura. Fort augment de la temperatura i unes grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia i la nit.
Exosfera: Última capa de l'atmosfera. Gasos en concentracions molt baixes.
Clima: Estat ideal i mitjà del temps atmosfèric definit pels paràmetres meteorològics normals que s'enregistren en un indret i en un període de temps determinat.

Factors astronòmics:
Alineacions planetàries: poden generar alteracions en l'òrbita de la Terra.
Cicles d'activitat solar: El Sol presenta taques a la superfície. Com més taques hi ha, més gran és l'activitat solar perquè la zona al voltant de la taca solar té molt més temperatura.

Cicles orbitals terrestres:
Impactes de meteorits: La caiguda ocasional de grans meteorits provoca refredaments sobtats i breus del clima terrestre.
Factors geològics:
Posició de les terres emergides. Erupcions catastròfiques. Canvis d'intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre.
Funcions atmosfera: Filtrar les radiacions solars, evita grans contrastos tèrmics, impedeix la caiguda de material còsmic, conté el diòxid de carboni, disposa de l'oxigen necessari per als organismes que respiren i completa el cicle de l'aigua.
Albedo: La resta de l'energia solar reflectida per la Terra.
Escalfament de l'aire:
- Radiacions infraroges. Els processos de convecció, l'elevació de l'aire escalfat. La transferència de calor latent d'evaporació de l'aigua.

Efecte hivernacle: Diversos gasos atmosfèrics reemeten en forma de radiacions infraroges part de l'energia emesa per la superfície terrestre. Aquesta calor queda retinguda en l'atmosfera en comptes de perdre's cap a l'espai.
Temps atmosfèric: variacions de l'estat de l'atmosfera que es donen en un indret en períodes de temps curts.
Factors que determinen el clima d'un indret: Latitud, Altitud, distància al mar, orientació i humanització.