El Rol de la Dona: Evolució Històrica i Complementarietat

Introducció al Tema

Hi ha moltes hipòtesis sobre aquest tema en concret; se n'han plantejat temes molt estesos i diversos, i per què no? Nosaltres no volíem ser menys. Desgraciadament, vivim encara en una societat desigual; això encara ens costarà temps poder-hi posar remei, però a poc a poc, i qui sap si potser doni un gir radical a aquesta situació.

El primer que ens va interessar del tema va ser l'evolució humana, és a dir, com va començar la dona en la nostra societat, quin paper havia adquirit i com va avançar. Gràcies a això, hem pogut treure'n moltes teories, moltes hipòtesis i hem après que la dona i el seu paper han anat evolucionant en diferents períodes, ha tingut papers molt variats i, segons el període, ha canviat radicalment.

També era una bona manera de descobrir la societat en què vivim, hem viscut i, segons alguns antecedents, podríem 'preveure' com viurem.

A més, és un tema enriquidor culturalment, ja que, com sabem, a les diferents parts del món, a causa de la situació particular (econòmica, per tradició, desenvolupament del país, etc.), aquest paper no és igual. Per aquest motiu, creiem que això ens pot enriquir en coneixements. Vam escollir també el tema per la seva actualitat i la repercussió mediàtica que té. Però també perquè ens va semblar interessant indagar en un tema social, potser no pas en una malaltia congènita, per exemple.

Al principi no estàvem gaire convençuts de fer-ho sobre aquest tema, però ens vam anar animant a mesura que vèiem que el treball progressava. Creiem que ha estat enriquidor i molt millor del que ens esperàvem.

La Dona Avui: Rol i Desafiaments

Actualment, les estadístiques reflecteixen una major afluència femenina als claustres acadèmics amb gran dedicació als estudis, cosa que dóna com a resultat un major percentatge de professionals dones que es graduen. Per altra banda, la participació femenina ja no es limita a carreres estrictament per a dones, sinó que abasta tots els àmbits professionals, habitualment ocupats pels homes.

El nou rol de la dona en la societat ha modificat el seu rol en la família, els membres de la qual encara no han pogut adaptar-se a les noves regles de joc. La dona ha incorporat tasques al seu quefer quotidià, sense deixar les que realitzava habitualment, a causa del fet que no trobava qui les fes.

Encara molts homes, educats amb mares que realitzaven totes les tasques de la llar, no poden assumir l'obligació de col·laborar amb les seves parelles en les activitats de la llar. Els homes haurien d'anar adaptant-se cada vegada més al nou rol que els exigeix la vida moderna, col·laborant activament amb les tasques domèstiques.

La dona és i serà irreemplaçable en el govern de la seva llar, perquè és el director d'orquestra ideal que pot assolir l'harmonia justa per al bon funcionament de la difícil empresa que consisteix a dur endavant una casa.

La Dona a l'Edat Mitjana

Educació Medieval

L'educació és un d'aquests camps en els quals la dona té cert espai a l'Edat Mitjana. Era ella, atès que la majoria de la població era analfabeta, l'encarregada de transmetre la cultura i els coneixements que posseïa als fills i les filles. Si ens referim a les nobles, avui dia sabem que la majoria d'elles sí que van conrear els sabers. Dominant l'escriptura i la lectura, van aprendre altres llengües, es van instruir en ciències i en música.

Per contra, l'accés a l'educació per a les classes baixes va ser molt més complicat, especialment a les zones rurals.

És realment difícil determinar si hi va haver una evolució o una reculada en la situació de la dona a l'Edat Mitjana. Van ser deu segles en els quals la societat, la cultura i els costums van sofrir moltes variacions. Per exemple, Espanya va començar el segle VIII amb tres religions convivint: la jueva, la musulmana i la cristiana, que són, a més, tres formes distintes de pensar, entendre, definir i construir la dona.

Percepcions Històriques

Amb l'excepció de personatges tan brillants i al mateix temps tan poc representatius com Elionor d'Aquitània, Eloïsa i Joana d'Arc, les dones medievals ens han arribat sota el prisma dels seus contemporanis masculins.

Els homes de l'Edat Mitjana solien considerar-les inferiors i febles, encara que dotades d'una perillosa capacitat de seducció, o també, amb menys freqüència, belleses remotes al marge de les mediocritats de la realitat.

L'actual interès per la història de la vida quotidiana ha fet que es comencin a substituir aquests estereotips masculins per una visió més ajustada de la realitat.

El Concepte de Complementarietat

La vivència d'aquesta unitat de dos o diferència en la igualtat és el que anomenem complementarietat. En virtut d'ella, baró i dona existeixen ordenats l'un a l'altre com a la seva plenitud. Per tant, la complementarietat no es redueix a una qualitat física o psíquica, sinó que s'inscriu en el pla espiritual, o el que és el mateix, radica en la persona. La complementarietat es viu com un deute innat amb el sexe oposat. Indueix a descobrir la humanitat pròpia reflectida en el complementari, i a assimilar-la mitjançant l'amistat: celebrant-la, fomentant-la i respectant-la.

El baró, per exemple, interioritza els valors femenins de tal manera que, lluny d'efeminar-se, troba en si noves vetes de masculinitat. I de manera simètrica ocorre amb la dona.

En canvi, quan la complementarietat es posterga o ignora (pragmatisme, masclisme, moralisme, etc.), la comuna humanitat s'intoxica de mentida i s'empobreix.

Complementarietat dins de cada individu

Alguns autors (Jung, Woolf, Moeller, Ballesteros, Castella, Elósegui, etc.) han fet notar certa complementarietat no només entre baró i dona, sinó en l'interior de cada individu. L'experiència ensenya, en efecte, que hi ha valors tradicionalment atribuïts a la dona (tendresa, delicadesa, intuïció) que, per ser humans, es donen igualment en el baró, però de manera masculina. I al contrari passa en la dona amb valors com fortalesa, valentia, disciplina, audàcia, etc.

La diferència està en l'estil o tarannà amb què es viuen més que en el seu contingut, per més que el llenguatge corrent ho expressi classificant segons el gènere. A part dels prejudicis sexistes que hagin influït en això, aquesta manera de parlar reflecteix una realitat molt profunda: que la nostra comprensió mateixa de l'humà és naturalment sexuada: baró i dona simbolitzen, cadascun per la seva banda, aspectes diversos de la humanitat que els és comuna. D'aquí la importància de viure la complementarietat, per exemple mitjançant la col·laboració domèstica, de manera que aquesta intuïció lluminosa del llenguatge sigui font d'enriquiment mutu, i no degeneri en esquematismes mentals i discriminacions morals, com ha estat tan freqüent en la història.

Amistat complementària i amor de complementarietat

Són dues realitats diferents, encara que relacionades. L'amistat o tracte complementari és tot el que té lloc entre baró i dona, comptant amb la condició sexuada respectiva, manifestada en el significat esponsal dels seus cossos, sense que això signifiqui necessàriament amor eròtic.

Partint de la consciència de la seva mútua complementarietat, és possible que home i dona siguin simplement amics, fins i tot molt amics, sense ser nuvis. Així succeeix en molts àmbits, on l'obertura recíproca amplia la convivència:

• Germans
• Companys d'estudi o treball
• Colla
• Associació
• Esport
• Etc.

Aquesta valuosa forma d'amistat, que comporta respecte i fidelitat al propi estat i vocació, es distingeix netament de l'amor de complementarietat, que és el pròpiament eròtic o esponsal. Aquest és el que s'estableix no només comptant amb la complementarietat, sinó en funció d'ella. Sorgeix llavors una relació radicalment nova, amb un estatut ètic i estètic divers, en què les paraules i els gestos ordinaris queden transfigurats. La delicadesa de l'amor consisteix precisament a captar tals matisos i ser fidel a les seves exigències.

Complementarietat i cultura

La cultura mateixa, pel fet de ser humana, és sexuada, dual; es desenvolupa en tota la seva amplitud sota el signe de la complementarietat, creant així com un camp magnètic que ordena el comportament i li confereix serietat, fondària, interès humà. Aquest procés neix en la intimitat familiar i després pren cos en tradicions, costums i institucions.

Actituds com l'admiració mútua, el respecte, la delicadesa, la modèstia, el componiment, etc., comencen vivint-se com a usos familiars (col·laboració domèstica, arranjament personal, abillament, decoració, etc.); i d'aquí la complementarietat transcendeix a les estructures socials: educació, comunicació, política, finances, ciència, art, etc.

Aquesta cultura dual, marcada per l'obertura recíproca del baró i la dona a tots els nivells, presenta, entre altres, dos beneficis:

• Posa en relleu que les persones prevalen (valen més que les coses) i que les relacions interpersonals prevalen sobre els objectes.
• Des del nucli matrimonial i familiar, la complementarietat encoratja la cultura i la fa ser convivència més que conveniència.

Si no és així, la cultura perd la seva raó de ser i es queda en mera etiqueta convencional exposada a la manipulació ideològica.