Romanització d'Hispània: Aspectes Polítics, Econòmics i Culturals
La romanització va ser un procés de transformació gradual de tots els habitants dels pobles peninsulars en ciutadans de l'Imperi Romà. Aquests van anar assumint els costums, l'organització política, jurídica i social romanes, així com la seva llengua, el llatí.
Organització Política i Administrativa
Els territoris es van dividir en províncies. Primerament, Hispània es va dividir en dues: la Citerior i la Ulterior. Després, van arribar a fragmentar-la en Tarraconense, Cartaginense, Bètica, Lusitània i Gallaecia. Les províncies eren territoris sotmesos i explotats en benefici de Roma. Estaven governades per un pretor, assessorat i vigilat per una assemblea. Al seu torn, també es dividien en conventus jurídics. Al capdavant de la hisenda provincial hi havia un qüestor.
Les Vies de Comunicació
Per controlar el territori, els romans van traçar una xarxa de comunicacions ben estructurada, com la Via Augusta i la Via de la Plata, fonamentals per al comerç i el control militar.
Les Ciutats Hispano-romanes
L'administració i l'explotació d'Hispània es basava en un entramat de ciutats amb funcions administratives, econòmiques, socials, culturals i polítiques. Les colònies eren ciutats fundades pels romans (destaca Emerita Augusta, actual Mèrida). Les ciutats habitades per romans estaven organitzades a semblança de les de Roma. Les ciutats indígenes es van convertir en romanes, classificant-se en:
- Estipendiàries: conquerides per la força.
- Federades: conservaven drets.
- Immunes: gaudien d'autonomia i estaven exemptes d'impostos.
L'Organització Econòmica
La població va créixer notablement (quasi 7 milions d'habitants), degut a l'augment de la producció agrícola i al desenvolupament del comerç. La possessió de la terra era un símbol de prestigi i de riquesa, i la conquesta d'Hispània va proporcionar l'ocasió d'assentar un gran nombre de romans necessitats de terres. L'ocupació va originar una explotació intensiva dels seus recursos. La construcció de canals per a convertir en regadiu terres de secà i l'ús d'utillatge agrícola més modern va fer créixer l'agricultura. Hispània es va convertir en una de les zones amb més producció agrícola, destacant:
- Vins i oli d'oliva: productes estrella d'exportació.
- Producció artesana: ceràmica, teixits, etc.
- Exportació de minerals: or, plata, coure, estany.
- Venda d'esclaus: una part important del comerç.
Hispània també importava béns manufacturats de Roma i altres províncies.
Organització Social
La societat romana a Hispània es dividia principalment en població lliure i esclava. Dins dels homes lliures, trobem diferents ordres:
- Decurions: membres de l'elit local de les ciutats.
- Orde Eqüestre: cavallers, amb un cert nivell de riquesa.
- Orde Senatorial: l'elit més alta, amb grans propietats i influència política.
No tots els homes lliures tenien la mateixa ciutadania; alguns tenien la ciutadania romana plena i altres la llatina. Els esclaus no tenien drets ni podien accedir a la propietat. La majoria eren antics presoners de guerra o descendents d'esclaus.
Religió
La religió romana es basava en les divinitats oficials i el culte a l'emperador i als déus protectors de Roma. El cristianisme va arribar a Hispània a finals del segle I d.C., estenent-se gradualment per tot el territori.
Llegat Cultural de Roma
El llegat de Roma a Hispània és immens i es manifesta en un ric patrimoni arquitectònic i artístic. Destaquen obres com els aqüeductes de Segòvia i els teatres de Mèrida. Es van fundar nous emplaçaments de població i es va formar una xarxa intercomunicada amb vies o calçades, que encara avui són visibles en el paisatge i la cultura de la península Ibèrica.