El Romanticisme en l'Art: Característiques i Exponents
El Romanticisme francès (1820-1840)
En aquest període, predomina el color per sobre de la línia, amb un estil proper al barroquisme. S'utilitza una pinzellada solta i pastosa que aporta dinamisme, allunyant-se del realisme acadèmic. Les composicions són complexes i dinàmiques, amb un interès marcat per les diagonals, les espirals, els escorços i la violència visual, a més d'una forta accentuació dels efectes lumínics i atmosfèrics.
Els personatges es caracteritzen per gestos dramàtics. Els pintors més destacats són Delacroix i Géricault, mentre que Ingres va ser el màxim exponent del moviment.
El Romanticisme alemany
Aquest corrent presenta un estil més proper al neoclassicisme. Destaquen els següents grups i autors:
- Els Natzarens: Grup creat a Roma que vivia en comunitat. Recreaven l'estètica medieval i renaixentista, inspirant-se en els quattrocentistes. Màxims exponents: J.F. Overbeck, P.V. Cornelius i J.S. von Carolsfeld.
- Caspar David Friedrich: Fora del grup dels Natzarens, explora conceptes romàntics com la immensitat, el silenci i el sublim (allò tan bell que fa por).
El Romanticisme anglès (inicis del segle XIX)
En no haver rebut una forta influència del neoclassicisme, els artistes van desenvolupar estils molt diversos:
- Füssli: Precursor de la temàtica insòlita i els somnis; ambient oníric, precursor del surrealisme.
- William Blake: Representacions fantàstiques i visionàries (inspirades en la Bíblia i la Divina Comèdia).
- Paisatgistes:
- William Turner: Precursor de l'impressionisme; destaca per la seva visió personal de la llum, el color i l'atmosfera.
- John Constable: Ofereix una visió crítica i no idealitzada del paisatge.
El Prerafaelisme (meitat del segle XIX)
Dóna importància al dibuix i a les línies sobre la pintura. Els temes són literaris, quotidians i medievals, sota la premissa que la bellesa depèn de les ànimes bones. Exponents: Rossetti (religió, literatura i medievalisme), Millais (temàtica burgesa), Jones i Hunt (temàtica moral).
Francisco de Goya: El canvi en l'art
Goya representa la transició entre el classicisme personal i el romanticisme crític. Gran retratista, la seva obra es divideix en tres etapes:
- 1a etapa (1772-1808): Pintura realista, objectiva i optimista. Pinzellada solta, colors alegres i temes diversos (ex: El quitasol, 1777).
- 2a etapa (1808-1815): Realisme dramàtic i compromís amb el seu temps. Colors més empastats i pinzellada solta i oberta.
- 3a etapa (1815-1828): Escepticisme i sarcasme. Pintura molt personal amb colors foscos, traços grollerament executats i temes fantàstics.