Romanticisme, liberalisme i nacionalisme al segle XIX: ideologies i revolucions

Romanticisme, liberalisme i nacionalisme

Romanticisme: llibertat, individualisme i expressió de sentiments; liberalisme i nacionalisme.

Societats secretes: organitzacions de petits grups compostos per burgesos, intel·lectuals i militars que defensaven les idees liberals.

Liberalisme i nacionalisme: la burgesia s'oposava a l'absolutisme i volia recuperar els drets de la Revolució Francesa.

Liberalisme

Ideologia hereva de la Il·lustració i de la Revolució Francesa, fonamentada en la llibertat de l'individu. El conjunt dels ciutadans formava la nació, on es fomenta l'Estat liberal, que s'ha de regir per una constitució.

• Forma de l'Estat: monarquia o república.
• Divisió de poders: executiu, legislatiu i judicial.
• Sobirania nacional: atorga a la nació el dret de vot mitjançant els representants.
• Parlament: elegit per sufragi censatari (dret a vot limitat) o universal (tothom pot votar).

Socioeconomia: la societat liberal es basa en la lliure iniciativa individual i la propietat privada.

Idees nacionalistes

El nacionalisme, influït per les idees il·lustrades, va adquirir al segle XIX una dimensió política, amb dos objectius principals:

• La independència dels pobles sotmesos a imperis plurinacionals.
• La unificació dels territoris que estaven dividits.

Concepte de nació

La idea central era l'Estat-nació, amb límits territorials. Hi havia dos corrents de pensament:

• Nació de la Revolució Francesa: conjunt de ciutadans lliures i iguals que expressen la seva voluntat. Va ser defensada pels liberals italians.
• Nació basada en valors culturals i històrics: quelcom viu que es manifesta a través de la història comuna. La nació existia independentment del sentiment de pertinença, idea desenvolupada pels alemanys.

Consciència nacional

Associació d'homes agrupats per llengua, certes condicions geogràfiques o el paper desenvolupat en la història, que reconeixen un mateix principi.

La pàtria comuna: tots els que parlen un mateix idioma es troben units des del principi per un conjunt de lligams invisibles.

Revolucions

Revolucions de 1820

Revoltes liberals formades per militars, que van tenir lloc a Espanya, al Regne de les Dues Sicílies i a Sardenya. A Grècia es va produir una revolta nacionalista que va aconseguir la independència respecte de l'Imperi Otomà. Van culminar amb èxit els processos d'independència iniciats a les colònies espanyoles d'Amèrica.

Revolucions de 1830

Una segona onada revolucionària, protagonitzada novament per la burgesia, aquest cop amb el suport de les classes populars. A França, després de tres dies de lluita, es va enderrocar el monarca absolutista Carles X. Va ser focus de moviments revolucionaris que van arribar a altres països, com Itàlia, Prússia o Suïssa. A Bèlgica, una revolta nacionalista va aconseguir la independència respecte dels Països Baixos.

Revolucions de 1848

Conegudes com la Primavera dels Pobles, a causa d'un context de crisi econòmica, van entrellaçar reivindicacions liberals amb demandes socials. Es va iniciar a França i va arribar a Suïssa, a les Sicílies, a Berlín, a Prússia i a l'Imperi austríac.

Unificació italiana

Impulsada pel Piemont sota Víctor Manuel II, amb:

• La voluntat d'independència.
• El Risorgimento.
• L'activitat de les societats secretes.
• L'interès de la burgesia per la instauració d'un Estat liberal.

Unificació alemanya

• Idees nacionalistes i liberals vinculades al romanticisme.
• La voluntat d'aconseguir que Alemanya fos una potència europea.
• Els interessos econòmics de la burgesia.
• La disputa entre dues potències i la guerra van conduir a la formació de la Confederació Alemanya.