Romanticisme i Renaixença Catalana: Anàlisi Literària i Context

El Romanticisme: Triomf de la Llibertat i la Sensibilitat

El Romanticisme significa el triomf de la llibertat de l’individu i de les formes literàries en llibertat, la imaginació, la sensibilitat i l'idealisme. Els romàntics tenen una visió del món idealista; això significa que tenen il·lusió per canviar el món, però molts se suïciden davant del fracàs. El seu origen es troba en la Revolució Francesa i en la independència dels Estats Units, on es va crear la Declaració dels Drets de l'Home, que defensava la llibertat de la persona, cosa que compensava el Romanticisme.

Aquest corrent s'associa a la idea de sensibilitat, és a dir, pretén commoure els lectors o espectadors. Els orígens són en la literatura alemanya i anglesa:

• Alemanya: destaquen Frederic Schiller amb Guillem Tell.
• Anglaterra: destaquen Walter Scott amb Robin Hood.

A més, França també entra en aquesta exportació del Romanticisme a tota Europa amb Victor Hugo.

Romanticisme a Catalunya

El Romanticisme a Catalunya va ser tardà i conservador. Aquest corrent va arribar tard perquè la Guerra de Napoleó va paralitzar la cultura en general. A més, el regnat de Ferran VII va produir una persecució de totes les idees romàntiques de progrés. Espanya va viure durant 20 anys sota la dictadura de Ferran VII, durant la qual es van censurar moltes coses, com el llibre del Quixot o el fet que les dones portessin ventalls. Això va impedir que el Romanticisme arribés plenament a Espanya.

Característiques del Romanticisme

• Triomf de la irracionalitat, l'originalitat i la creativitat (mites de Dràcula, de Frankenstein, el geperut de Notre-Dame).
• Pretenció de commoure el lector entre dos extrems: per ell mateix o pels altres, amb molt entusiasme o amb molta frustració.
• Llibertat creadora: els escriptors no segueixen les regles mètriques i rebutgen la subjecció a les estructures narratives anteriors.

Temes Romàntics Centrals

El Mal del Segle

Es manifesta en la melancolia, el record del passat com una cosa agradable i el rebuig de la realitat que s'està vivint, creant una realitat paral·lela. Alguns busquen la mort perquè veuen la seva situació tan negra que decideixen suïcidar-se.

La Nostàlgia del Passat

Es considera l'època medieval com a referent, ja que en aquell moment hi havia un present depriment, coincidint amb el moment de la Revolució Francesa.

El Jo

Món interior; les obres es fan per a un mateix, segons el propi gust, sense tenir en compte els altres.

La Natura

Esdevé un personatge, ja que la consideren molt important.

El Sofriment del Poble

Es presenten dues mentalitats: una que pensava que hi hauria un heroi que tiraria endavant aquella societat (conservadors) i una altra que el poble havia de tirar endavant per si sol (progressistes).

Desvetllament de la Identitat Nacional

Els escriptors romàntics són patriòtics. Aquest corrent es produeix quan els imperis europeus estan en decadència.

La Renaixença Catalana (1833-1877)

La Renaixença és el període de temps que coincideix amb el Romanticisme i va del 1833 al 1877. Aquest període significa la recuperació de la cultura catalana després del període de decadència (Renaixement, Barroc i Il·lustració). Es produeix la Renaixença, la qual recupera el prestigi que tenia el català i la seva cultura.

Comença el 1833 amb la desaparició de Ferran VII, fet que posa fi a la persecució del català. En aquest any es crea “L’Oda a la seva pàtria” (Aribau), amb la qual es posa data d'inici d'aquell moviment, ja que es considera que tot el poble necessita recuperar la seva cultura.

El 1877 acaba la Renaixença perquè en aquell any van ser premiats Verdaguer i Guimerà als Jocs Florals (concurs de poesia en el qual es tractaven 3 temes: la pàtria, la fe i l'amor). En donar aquests premis es va considerar que la cultura catalana ja havia assolit la normalitat.

Els Jocs Florals

Joaquim Rubio i Ors va ser el creador dels Jocs Florals, entre altres coses. Els tres lemes com a temes que s'havien de tractar per concursar eren: pàtria, fe i amor. Es van començar a celebrar a partir del 1859, només es van interrompre durant la guerra i duren fins ara.

Jacint Verdaguer (1845-1902)

Va néixer a mitjans del segle XIX i va morir als 57 anys. Procedia de família humil de Vic. Des de petit va entrar al seminari i va portar una vida molt religiosa. El camí que feia per anar al seminari passava per la natura, fet que es va convertir en un aspecte molt important per a ell. Sabia parlar llatí i grec, tot això va influir molt en la seva formació.

Als 25 anys es va fer capellà i va entrar en el moviment de la Renaixença; el 1877 va guanyar els Jocs Florals. Com que estava malalt, va fer de capellà en un vaixell durant 5 o 6 anys, cosa que va influir en una de les seves obres (Atlàntida). Després del viatge, va anar a viure a Barcelona a casa d’un marquès i es va fer capellà de palau. Llavors va marxar a Palestina (Terra Santa) i, en tornar, va quedar molt impressionat en veure la pobresa i la misèria. A partir d'aquí es va tornar molt caritatiu amb la gent pobra de Barcelona.

També va assistir a activitats exorcistes, per la qual cosa se l'associa amb això. L'Església el va tancar i apartar en una mena de centre de salut mental religiós, d'on es va escapar i va tornar a Barcelona. Allà va anar a viure amb una senyora vídua i la seva filla, fet que va provocar un gran escàndol. L'Església li va retirar la llicència com a capellà i no va poder treballar. A causa d'això, va passar molt malament, patint misèria, fam i penúria, i a més va agafar una malaltia molt greu de la qual va acabar morint. Abans de morir el van perdonar, però finalment va acabar morint sense poder tornar a exercir.

Importància de Verdaguer

Verdaguer es va convertir en un escriptor comparable amb Ramón Llull i, sobretot, va ser important per la recuperació de la llengua catalana.

Poesia Lírica de Verdaguer

Conjunt d’obres que expressen el sentiment personal de l’autor. Estan fetes en estil directe (1ª persona) i són les més entranyables i sentimentals.

Poesia Religiosa

Fan referència als mites més coneguts. Sobretot hi destaca El Virolai, una composició que ha traspassat els segles i que canta l'Escolania de Montserrat. La música és d'un monjo de Montserrat (segle XX) i la lletra és de Verdaguer. Es considera com a referència de Montserrat, una composició d'absoluta popularitat que dona fama a Verdaguer.

Poesia Patriòtica

Poesia d'exaltació del territori on s'ha nascut. El seu patriotisme és remarcable i té una composició anomenada L’Emigrant, la composició més coneguda d'aquest estil, que canta l'enyorança d'algú que ha de marxar del seu país i fa manifestació d'amor per aquest territori.

Poesia Circumstancial

Poemes en els quals Verdaguer es defensa de les acusacions que li van fer al llarg de la vida; a través de la poesia defensa la seva honorabilitat.

Obres Narratives

Atlàntida

Poema narratiu que explica la desaparició d’un continent imaginari i l’aparició de la península Ibèrica i els Pirineus. El personatge principal és Colom, al qual un ermità li explica el descobriment d'Amèrica. Alguns van considerar que Verdaguer va tenir una actitud espanyolista, però anys després va escriure El Canigó, el naixement de Catalunya.

Narrativa Romàntica

Aquesta secció queda oberta per a futures incorporacions de narrativa romàntica.