Roques ígnies, metamòrfiques i terratrèmols: classificació i característiques
Roques ígnies
Les roques ígnies (magmàtiques) es formen a l'interior de l'escorça per la solidificació del magma.
Textura granuda
Tota la roca està cristal·litzada amb cristalls de la matriu de volum visible. La cristal·lització lenta és pròpia de les roques formades en profunditat.
Textures segons la mida dels cristalls
- Centimètrica: textura pegmatítica.
- Mil·limètrica: textura aplítica.
- Afanítica: cristalls no visibles, roca formada per refredament ràpid del magma.
- Microgranuda: tota la roca cristal·litzada però amb cristalls molt petits.
- Microlítica: cristalls petits i allargats envoltats d'una matriu no cristal·litzada.
- Vítria: sense cristalls, per refredament molt ràpid.
- Porfírica: combinació de les anteriors.
Roques metamòrfiques
El metamorfisme és la transformació estructural i mineralògica de les roques en estat sòlid com a conseqüència de l'augment de pressió (metamorfisme regional) i de temperatura (metamorfisme de contacte).
Roques sense esquistositat
Són el resultat de roques amb un mineral predominant afectades per un metamorfisme de contacte. Els seus minerals es recristal·litzen a causa de l'augment de temperatura, augmentant de volum.
Roques amb esquistositat
Són el resultat del metamorfisme en què l'efecte de la pressió sobre els minerals provoca l'esquistositat.
- Pissarra: roca amb minerals invisibles a simple vista i marcada esquistositat. Formada per metamorfisme regional.
- Fil·lita: sembla a la pissarra però amb un brillantor més intens.
- Esquist: cristalls grans, provinents d'argiles afectades per un metamorfisme regional mitjà.
- Gneis: roques de metamorfisme d'grau alt, en argiles, gresos o conglomerats, amb cristalls grans.
Terratrèmols
Els terratrèmols són el resultat del moviment tectònic de les roques. Els esforços s'acumulen amb el pas del temps i, quan són prou alts per vèncer la fricció, la falla es mou i produeix un alliberament d'energia que provoca vibracions (ones sísmiques) que originen els terratrèmols.
- Hipocentre: punt on es produeix un sisme en el pla d'una falla. Pot ser superficial (0-300 m) o profund (300-700 m).
- Epicentre: punt de la superfície situat en la vertical de l'hipocentre; a l'epicentre la intensitat de les ones és màxima.
Tipus d'ones sísmiques
- Ones P (primàries): longitudinals, ~5 km/s. Es transmeten per sòlids, líquids i gasos.
- Ones S (secundàries): transversals, ~3 km/s. No es transmeten per líquids.
- Ones Rayleigh: trajectòria el·líptica, ~2,7 km/s.
- Ones Love: desplaçaments horitzontals perpendiculars a la direcció de propagació, ~3 km/s.
Intensitat i magnitud
La intensitat és una mesura subjectiva basada en l'observació del terratrèmol en un punt determinat; s'utilitza l'escala de Mercalli, de 12 graus.
La magnitud es mesura amb l'escala de Richter (1935) i es defineix com el logaritme decimal de l'amplitud de l'ona sísmica més gran registrada a 100 km de l'epicentre.