Rousseau i l'Estat de Natura: Anàlisi i Reflexions Filosòfiques
Rousseau (1712 – 1778)
Si l’home ha estat corromput per la societat, és necessari reflexionar sobre l’«estat de natura» del ser humà. Els juristes del dret natural consideraven que els homes eren lliures i iguals en aquest estat de natura. Els uns i els altres van veure en el pacte o contracte el mitjà convencional d’establir la societat, que en tot cas és una situació millor. Rousseau no està d'acord amb alguns d’aquests plantejaments.
Recorre a la hipòtesi de l’estat de natura, no com a hipòtesi històrica, sinó com a forma de plantejar, amb la contraposició natura/societat, quants mals li han sobrevingut a l’home per la via de la societat: la natura és bona, la societat corromp. Als homes se'ls va enganyar, se'ls va fer creure que l'estat de naturalesa era dolent i que la societat seria bona. En aquesta l’home és esclau, dominat per una forma d’exercici del poder del més fort, com és la societat política; en aquella, l’home era lliure, desitjós només de conservar la vida satisfent les seves necessitats naturals: sense necessitar el treball per viure, sense necessitar la llar, sense llenguatge, però sense guerres i sense necessitat alguna dels altres, encara que també sense cap desig de fer mal. Rousseau descriu l’home natural en els termes del «bon salvatge».
El gran avantatge d’aquest estat irracional era la presència de la igualtat moral o política, no de la natural. El temps i el desenvolupament mateix de la natura humana - i, primer que res, la mateixa perfectibilitat de l’home, vertader pecat original del gènere humà i inevitable «font de totes les seves desgràcies»- han portat gradualment a l’home a la necessitat d’establir vincles socials, sortint de l’estat natural «per algun funest atzar».
L’establiment de la propietat privada és el moment en què es trenca l’encant de l’estat natural: introduïda la propietat, s’introdueix la desigualtat moral, i amb elles la societat, mitjançant el contracte social, que amb les seves lleis sanciona i perpetua la propietat privada i la divisió entre rics i pobres. Per Rousseau, l'estat resultant és la democràcia assembleària. Rousseau conclou que aquest tipus de desigualtat és contrària al dret natural.