SAAC: Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació

SAAC: Sistemes Alternatius i Augmentatius de Comunicació

Els SAAC són sistemes de comunicació que s'utilitzen quan l'usuari presenta un trastorn de la comunicació. Aquests sistemes ofereixen una manera alternativa de comunicar-se o reforcen la comunicació ja existent.

Eixos classificatoris dels SAAC

Segons l'objectiu final: els símbols són substituïts pel llenguatge parlat, com ara els sistemes alternatius, o bé augmenten i reforcen la comunicació existent, com ara els sistemes augmentatius.

Segons si requereixen o no la intervenció d'altres persones: depèn d'una persona que interpreti els missatges de l'usuari, o bé és independent, és a dir, la comunicació de l'usuari es fa amb ajudes tècniques com ara PC o comunicadors de veu.

Segons si requereixen o no recursos externs per crear missatges: sense ajuda, l'usuari utilitza el seu cos per comunicar-se sense ajuda de cap element extern; amb ajuda, es fan servir recursos externs necessaris per a la comunicació.

Classificació dels SAAC

Sistemes utilitzats per a persones amb deficiències sensorials:

• Deficiències auditives: llengua de signes, paraula complementada, lectura labiofacial, sistema bimodal.
• Deficiències visuals: braille, alfabet en palmell.

Sistemes utilitzats per a persones amb dificultats en les àrees motrius, cognitives o de llenguatge.

Selecció del SAAC

Si la persona no ha arribat a un nivell simbòlic del llenguatge, cal ampliar els recursos. Si la persona ha arribat a un nivell simbòlic del llenguatge, cal proporcionar els mitjans adequats.

Mètodes

Gestuals: funcions pròpies del llenguatge realitzades a través de signes manuals i facials.

Oralistes: l'objectiu és arribar a la millor competència en el llenguatge oral i utilitzar-lo per afavorir la integració d'aquestes persones en la societat oralista.

Mètodes gestuals

• Alfabet dactilològic: reprodueix les lletres de l'alfabet amb signes fets amb les mans.
• Llengua de signes: recurs natural entre persones sordes, que l'aprenen espontàniament i que pot convertir-se en la seva llengua materna. Inclou signes dèictics (objectes, cosos o dibuixos amb la mà), signes representatius (mímica, p. ex. "hola", "adéu") i signes arbitraris (s'aprenen formalment).

Mètodes oralistes

• Auditiu pur: per a persones sordes, per desenvolupar la seva vida sense limitacions.
• Lectura labiofacial: tècnica utilitzada per a persones amb deficiència auditiva, que així poden obtenir informació interpretant els llavis i la cara.
• Paraula complementada: fa possible la recepció de la llengua oral a través de la vista, es completa amb gestos de les mans i la lectura de llavis.

Mètode bimodal

Consisteix en la producció de la llengua oral acompanyada de signes que faciliten la comprensió. Es fan servir signes i llenguatge parlat.

• Paraula complementada: (oral-auditiu) es fa servir com a significant una imatge visual.
• Signe manual: (visió-gestual) el significant és una imatge visual.

Sistema de signes de Makaton

Objectiu: proporcionar un mitjà de comunicació o fomentar el desenvolupament del llenguatge en nens i adults amb discapacitat de comunicació.

Programa de comunicació total

Per a persones amb greus trastorns de comunicació, com l'autisme o trastorns del desenvolupament, es basa en el modelatge de signes i es comunica fent servir signes i parla (o pictogrames, escriptura, etc.). Objectiu: 1) signe gestual, 2) signe + paraula parlada, 3) només paraula.

Mètodes que es fan servir

• Mètodes oralistes: la comunicació oral i l'accés a la cultura depenen del domini de l'idioma oral.
• Mètodes gestuals: el llenguatge de signes és la llengua natural de la comunitat sorda.
• Comunicació total: lectura de llavis, articulació, lectura, alfabet dactilològic i escriptura; sempre respecta la llengua oral.
• Bilingüisme: la persona sorda ha de connectar el llenguatge de signes i la llengua oral.