Salmonel·la: Símptomes, Causes i Tractament de la Salmonel·losi
Salmonel·la: Identificació i Proves Bioquímiques
Un cop hem aïllat l'enterobacteri, passem a realitzar les proves bioquímiques. Entre les espècies més rellevants trobem la Salmonella choleraesuis, la Salmonella typhi i la Salmonella enteritidis.
Aquestes espècies causen diverses malalties a l'ésser humà, entre les quals es troben del 30 al 35 % de les septicèmies, més del 70 % de les infeccions del tracte urinari i moltes infeccions intestinals.
Patologia: La Salmonel·losi
La salmonel·losi és una infecció alimentària que afecta animals domèstics, aus, rèptils, rosegadors, bestiar i humans. La Salmonella typhi, en concret, té l'ésser humà com a únic reservori.
Transmissió i mecanisme d'infecció
- Via de contagi: Ingestió d'aliments que contenen ou cru, carn mal cuita i llet.
- Dosi infectiva: Generalment, s'ha d'ingerir un gran nombre de microorganismes perquè apareguin símptomes, tot i que, en ocasions, un baix inòcul és suficient perquè es desenvolupi la infecció.
- Desenvolupament: Els bacteris que sobreviuen passen a l'intestí prim i es multipliquen en la submucosa.
La infecció pot cursar sense símptomes clínics o bé pot ser simptomàtica, donant lloc a diverses patologies que solen aparèixer entre 16 i 18 hores després d'haver ingerit l'aliment o aigua contaminada.
Tipus de manifestacions clíniques
1. Enteritis o enterocolitis
És la inflamació de la coberta mucosa de l'intestí prim i la manifestació més comuna d'una intoxicació per Salmonella. Els símptomes solen aparèixer entre les 6 i 48 hores, incloent-hi:
- Nàusees i vòmits.
- Diarrees no sanguinolentes.
- Febre i espasmes abdominals.
- Miàlgies i cefalees.
La forma aguda d'aquesta malaltia és l'afectació colònica. No hi ha presència de microorganismes en sang, però sí abundància en femtes. Existeix un risc elevat de deshidratació.
2. Gastroenteritis
Inflamació de les mucoses de l'estómac i l'intestí que acompanya nombrosos processos gastrointestinals.
3. Febre entèrica
Produïda per la Salmonella Typhi i, en ocasions, per la Salmonella Paratyphi. Es coneixen popularment com a febres tifoïdals o paratifoides.
4. Septicèmia o bacterièmia
Aquesta patologia és més greu en pacients pediàtrics, geriàtrics i immunodeprimits. Es pot presentar sense símptomes intestinals i s'associa sovint a la Salmonella choleraesuis i altres espècies. Un cop ingerits, els bacils envaeixen el torrent sanguini, amb la possibilitat d'envair altres òrgans. És una complicació comuna en pacients amb SIDA.
5. Colonització asimptomàtica
Afecta de l'1 al 5 % dels casos, on la vesícula biliar actua com a reservori d'aquestes espècies.