Salut i malaltia: definició, fases i factors clau

Resum

El document explica el concepte de salut segons l'OMS i les quatre fases del procés salut-malaltia: preclínica, clínica asimptomàtica, clínica simptomàtica i postclínica. També descriu els factors que canvien l'estat de salut (predisposants, facilitadors, desencadenants i potenciadors) i els tipus de factors que la condicionen, com els biològics, ambientals, de l'estil de vida i del sistema sanitari.

Punts clau

Segons l'OMS, la salut és l'equilibri entre el benestar físic, psíquic, social i mental, i no només l'absència de malaltia.
El procés salut-malaltia té quatre fases: preclínica, clínica asimptomàtica, clínica simptomàtica i postclínica o de resolució.
La fase preclínica és anterior a les manifestacions clíniques i permet preveure l'aparició de la malaltia.
Els factors predisposants creen més sensibilitat davant d'una malaltia, com l'edat, el sexe o la malnutrició.
Els factors desencadenants precipiten el desenvolupament de la malaltia, per exemple l'exposició a un agent patològic.
Els factors condicionants de la salut inclouen els biològics, els ambientals, els associats a l'estil de vida i els associats al sistema sanitari.

Posa't a prova

Definició de Salut segons l'OMS

La salut és l'equilibri entre el benestar físic, psíquic, social i mental, no només l'absència de malaltia.

Les 4 Fases de la Salut-Malaltia

Fase preclínica: L'estat de salut és normal. Ocorre abans de les manifestacions clíniques i depèn de les condicions de l'entorn, l'agent i l'hoste. Els factors de risc poden ser endògens (condicions genètiques, immunitàries, anímiques, etc.) i exògens (el medi ecològic, que depèn de l'agent). Aquest període ens permet saber quan apareixerà la malaltia per poder contrarestar-la.
Fase clínica asimptomàtica: Inicia quan hi ha contacte entre l'hoste i l'agent. Hi ha lesions anatòmiques o funcionals, però a un nivell insuficient, per la qual cosa el pacient no se n'adona o no acudeix al metge, ja que sembla ser una cosa simple.
Fase clínica simptomàtica: Apareixen els símptomes i signes específics, el que permet determinar la patologia per curar el pacient i evitar seqüeles.
Fase postclínica o de resolució: És l'etapa final. La malaltia desapareix (es cura), es torna crònica o el pacient mor.

Factors que Provocan el Canvi Salut-Malaltia

Predisposants: Creen una major sensibilitat davant d'una malaltia. Exemples: edat, sexe, malaltia prèvia, malnutrició...
Facilitadors: Afavoreixen el desenvolupament de determinades malalties. Exemples: baixos ingressos, desnutrició, males condicions de la llar...
Desencadenants: Precipiten el seu desenvolupament. Exemple: l'exposició a un agent patològic (causant d'una malaltia).
Potenciadors: L'exposició repetida a un agent patogen pot agreujar una malaltia ja present.

Tipus de Factors que Condicionen la Salut

Factors biològics: Huntington, hemofília, Alzheimer, fibrosi quística.
Factors ambientals: Contaminants físics i químics de l'aire, aigua o dels aliments (contaminants biològics: bacteris, virus, fongs, protozous).
Factors associats a l'estil de vida: Hàbits saludables; bona dieta, fer exercici, no beure, no fumar, reduir l'estrès i la violència.
Factors associats al sistema sanitari: La possibilitat d'anar al metge (hospital, CAP).

Preguntes freqüents

Què diu l'OMS sobre la definició de salut?

L'OMS defineix la salut com l'equilibri entre el benestar físic, psíquic, social i mental. No es limita a l'absència de malaltia.

Quines són les fases de la salut-malaltia?

Les quatre fases són la preclínica, la clínica asimptomàtica, la clínica simptomàtica i la postclínica o de resolució. En la postclínica la malaltia es cura, es torna crònica o el pacient mor.

Quina diferència hi ha entre factors predisposants i desencadenants?

Els predisposants creen una major sensibilitat davant d'una malaltia, mentre que els desencadenants precipiten el seu desenvolupament. Un exemple de desencadenant és l'exposició a un agent patològic.